Les protestes tornen al carrer amb polèmica per una nova plataforma misteriosa

Organitzacions polítiques de l'esquerra independentista desconfien de les intencions d'un perfil de Telegram que intenta liderar algunes concentracions on no s'acaba presentant ningú

El retorn de les protestes de l’esquerra als carrers de Barcelona no té un segell únic i clar. Això ha estat alhora volgut i fortuït. Si bé des d’un inici es va plantejar la recuperació de les mobilitzacions com un fet desvinculat d’una sola organització, l’aparició d’una nova plataforma ha sembrat el dubte entre els moviments socials i ha acabat sent percebuda amb recel. La seva tasca ha acabat confonent entitats i formacions polítiques, així com veïns que desconeixien qui hi havia darrere del compte que els convocava a manifestar-se sota el nom Recuperem els carrers a Telegram.

Aquesta situació ha acabat provocant que s’hagin fet avisos –tant interns com a les xarxes socials– des de l’esquerra independentista per desvincular-se de les crides d’aquest perfil misteriós. De res ha servit que el compte imités el llenguatge que utilitzen les formacions anticapitalistes o que donés suport a les convocatòries que els altres plantejaven. El fet que no se sàpiga qui hi ha al darrere del perfil misteriós i quines són les seves intencions els ha deixat en fora de joc. Això, els últims dies, ha acabat en una ofensiva oberta per part de Recuperem els carrers a través de comunicats en què critica partits i entitats de la societat civil, com l’ANC, acusant-los de voler treure rèdit de les manifestacions.

L’inici del retorn de les protestes

La realitat és que el retorn de les protestes i el lema que s’hi fa servir sí que té un origen cert. Va ser la formació Endavant qui va engegar la maquinària. Van dissenyar un cartell fàcil de compartir i va situar el lema en la crítica a la gestió de la pandèmia i la crisi que s’obria: “La vida abans que el capital”. Des d’un primer moment, per fer-la transversal, van decidir que la convocatòria seria oberta i es van sumar a la campanya Alerta Solidària, Arran, la CUP, la Coordinadora Obrera Sindical i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans. El reclam anticapitalista es va estendre i es va fixar en el calendari una acció a les places de diferents punts de Barcelona.

Com més s’apropava la data del 19 de maig –el dia del tret de sortida del retorn de les manifestacions anticapitalistes– més suport es reunia també entre els col·lectius veïnals de la ciutat. Se sumaven CDR, xarxes de suport mutu o sindicats d’habitatge. Una d’aquelles primeres moblitzacions, de fet, va ser la que va encendre més indignació veïnal i va captar el focus mediàtic. Va ser a Gràcia, on una dona va quedar detinguda i es van produir cops de porra, empentes i forcejaments entre els Mossos d’Esquadra i els manifestants.

És en aquell primer moment, els dies previs a les concentracions, quan des de Recuperem els carrers expliquen que van rebre un correu d’Endavant en què es convida tots els receptors del mail a formar part del retorn a les protestes –aquest diari ha tingut accés a aquell missatge electrònic. Després d’uns primers dies dedicant-se gairebé exclusivament a fer-se ressò de les protestes que es convocaven, el nou perfil va començar a moure’s amb més intensitat. Ja no es limitava a Telegram, sinó que arribava a enviar correus electrònics a entitats de tot el país i funcionar com una plataforma amb servei de premsa.

Aquest esperit va començar a grinyolar a una part de l’esquerra independentista involucrada en les mobilitzacions. Fonts d’aquestes formacions apunten que el súmmum va ser quan van comprovar que quan Recuperem els carrers proposava alguna derivada que no hagués estat liderada per altres col·lectius, punxava. Tant en una crida a mobilitzar-se als Jardinets de Gràcia com en un segon intent a concentrar-se davant de la comissaria dels Mossos d’Esquadra a Ciutat Vella el resultat va ser desèrtic. No hi va aparèixer cap grup, ni gran ni petit, amb cap pancarta o voluntat de mantenir la concentració.

Concentració davant la comissaria dels Mossos d’Esquadra, on no es va veure cap grup de protesta tot i la crida de Recuperem els carrers / D.C.

Davant aquesta realitat, veus de les organitzacions polítiques que han impulsat les protestes reeixides temen que la fi del perfil sigui desmotivar la ciutadania actuant com a cavall de Troia. Que, en veure el fracàs d’algunes mobilitzacions, participants potencials puguin deixar d’estar interessats a formar part de les convocatòries.

Tampoc no és ben rebut el fet que al canal de Recuperem els carrers es parli de “violència domèstica” quan fa anys que l’esquerra va soterrar aquest concepte per anomenar-la “violència masclista”. O que quan dues persones van quedar detingudes al Raval aquesta setmana, l’endemà al matí el perfil anunciés que els arrestats havien passat la nit a la comissaria dels Mossos. Ni van passar-hi la nit –van ser alliberats poc després de les dues– ni estaven amb els Mossos d’Esquadra –havien estat traslladats momentàniament a les dependències de la Guàrdia Urbana. Les imprecisions descol·loquen l’esquerra independentista, que l’únic veredicte que aclareix ara per ara és que no se’n refia.

Les explicacions del perfil misteriós

El TOT Barcelona ha pogut parlar amb una membre de les col·lectives de base –demana que se l’identifiqui així– darrere del moviment Recuperem els carrers. Per començar, matisa que Recuperem els carrers “no és una entitat ni una organització, és un hashtag i una voluntat” de tornar a les protestes. Sobre qui en forma part, trasllada que s’organitzen a través d’assemblees que ja existien abans que comencés a caminar aquest projecte durant el confinament. Es gesta, doncs, en assemblees de caràcter llibertari, anarquista, anticapitalista i antifeixista, segons explica. “Som els moviments antifeixistes, llibertaris i anticapitalistes que hi hem sigut sempre: els mateixos que hem estat a les vagues generals, a Urquinaona, a Can Vies… i els que cremaven fàbriques al segle XIX”, descriu en una entrevista telemàtica.

Aquesta persona, que rebutja donar informació sobre la seva identitat argumentant possibles represàlies, es mostra sorpresa perquè “la gent es pregunti” qui són i que “se sorprengui” per l’existència de grups anarquistes i llibertaris. “Tots aquests col·lectius sempre hem estat aquí”, apunta. Durant l’entrevista fa referència en un parell d’ocasions als disturbis del desallotjament de Can Vies. “Som antifeixistes i volem sortir d’Espanya perquè és un estat feixista. (…) Els Mossos d’Esquadra ens tenen molt controlats”, sosté aquesta membre de Recuperem els carrers.

Respecte a l’anonimat que reclama, rememora que Tsunami Democràtic no es va identificar i que “tot un país” el seguia. Quant a les entitats que sí que donen la cara, reflexiona: “Tothom vol estar amb la Nissan però ningú vol que la Guàrdia Civil entri a casa seva”. “Ara venen eleccions i volen posar els logos”, critica.

L’estira-i-arronsa públic

El canal de Telegram va ser l’embrió del conflicte obert entre aquest col·lectiu i organitzacions com Arran, l’ANC i Endavant. El canal, creat al desembre del 2019 però sense activitat durant mesos, va canviar de rumb a l’abril d’aquest any per preparar un cicle de manifestacions després de la quarantena. Dos vídeos penjats el 7 i el 8 d’abril animaven a “tornar als carrers” i missatges de dies posteriors buscaven suports perquè més gent se sumés a la causa.

En una roda de premsa del 20 de maig celebrada a la plaça de la Vila, es va llegir un manifest contra l’actuació policial del dia anterior a Gràcia, un text que cridava a mobilitzar-se cada dimarts a les 20 hores “a les places de cada barri i cada poble”. Hi van participar el vicepresident de l’ANC, Pep Cruanyes, el portaveu d’Endavant, Lluc Gayà, i Verónica Landa, membre del Corrent Revolucionari de Treballadores i Treballadors (CRT), que va ser l’encarregada de llegir el manifest.

“L’ANC mobilitza gent que tenen una forma d’actuar diferent de moviments antifeixistes de Barcelona. No ens aporta res. Preferim ser 100 persones amb les nostres formes de protesta que 2.000 amb altres maneres de fer”, resumeix aquesta membre de Recuperem els carrers. A més, assenyala “l’establishment” independentista per un suposat boicot. Ho expressa com un dels motius que van fer que les dues convocatòries del grup, la del Raval i la dels Jardinets de Gràcia, quedessin sense participants.

Fonts d’una de les organitzacions que formava part de les convocatòries inicials, però, parlen  d’“usurpació” i “suplantació” quan es refereixen de la creació del canal de Telegram. “Cap entitat sabia d’on sortia”, comenten a aquesta redacció. La persona de Recuperem els carrers defensa que van actuar de forma “instintiva” i van crear el canal de Telegram per fer extensiva la mobilització.

En aquest moment va començar un ball de xarxes socials en què entitats com Endavant, ANC, Alerta Solidària o Arran criticaven el canal creat sense que tinguessin constància de qui hi havia al darrere. Finalment, per intentar desfer la confusió, les entitats que van iniciar les protestes van crear el canal “oficial” anomenat “Vida abans que capital” i acompanyat de l’altre clam que havien inclòs des del primer dia als seus cartells i que no volien que quedés apropiat pel que consideraven uns desconeguts: “Recuperem els carrers”. Sovint, en aquest canal acompanyen els missatges que hi comparteixen amb un advertiment: “La Vida Abans Que El Capital #RecuperemElsCarrers no té res a veure amb cap altre canal de Telegram o web que copiï aquests noms”.

El tuit d’advertència

També va deixar veure el recel cap a aquest nou perfil un tuit del CDR Gòtic-Raval. Va ser per la mobilització que s’havia convocat al Raval per respondre contra la detenció de dos activistes per part de la Guàrdia Urbana de Barcelona el dia anterior. La protesta va ser impulsada per Recuperem els carrers però apuntava als Mossos d’Esquadra. El CDR de la zona va publicar a Twitter un avís al respecte dient que era una convocatòria “fantasma”.

La reacció d’entitats i organitzacions és un “tancament de files”, segons la membre de Recuperem els carrers. Opina que els col·lectius van veure que diversos punts del territori es mobilitzaven i van tenir “por” que es “descontrolés”, així que van decidir tancar files.

Tot i així, assegura que estan disposats a deixar enrere els “atacs” i a arribar a una entesa. Diu, això sí, que les entitats tenen més a perdre que ells. Pel que fa al futur de Recuperem als carrers, la membre consultada pel TOT Barcelona diu que s’estan “preparant” i comprant “material” com ara cascos i ulleres de protecció. “Aquest estiu hi haurà disturbis a Barcelona, però no els farem nosaltres, els farà la gent. És inaguantable el que està passant i petarà”, augura. De moment, però, exposa que el grup és una “crida” i que ja es veurà en què es tradueix.

Nou comentari