L’Ajuntament edita un manual per ensenyar “urbanisme feminista” als tècnics municipals

Les regidores Janet Sanz i Laura Pérez presumeixen de les 11 "marxes exploratòries" realitzades, amb les que 173 dones han diagnosticat mancances als carrers del barri

El govern municipal de Barcelona treu pit d’haver instaurat “criteris d’urbanisme feminista” en la planificació tècnica de la ciutat, amb “una nova mirada” a l’espai públic més segur i comfortable per les dones. “Cal reduir les inequitats que genera la priorització durant tants anys del treball productiu per sobre del treball de cures”, ha defensat la tinenta d’alcaldia d’Urbanisme, Janet Sanz. Per inculcar aquesta perspectiva inclusiva als funcionaris municipals, l’executiu d’Ada Colau ha fet editar un “manual d’urbanisme de la vida quotidiana”, que recull les eines i criteris que han d’aplicar als plans de transformació física de la ciutat. 

“Ara tot projecte urbanístic a Barcelona haurà de concretar com compleix aquests criteris, a través d’un protocol que hauran d’omplir els tècnics”, ha exposat Sanz. El manual els servirà de guia per respondre aquest formulari. “Durant molts anys ens hem preocupat de com va la gent a treballar, però no gaire de com van al mercat o com acompanyen a la seva mare al metge”, ha exemplificat la regidora de Feminismes, Laura Pérez. Ha emfatitzat la “transversalitat” de les polítiques de gènere i ha detallat que l’urbanisme feminista afecta a elements molt variats, des de la intensitat de la il·luminació nocturna, fins als bancs per seure als carrers o la frondositat dels arbres que limita la visió. “També hem incorporat la violència de gènere a les estadístiques de seguretat del transport públic, en lloc de només tenir en compte la sinistralitat”, ha afegit.

Una altra acció destacada en urbanisme feminista, han dit, són les “marxes exploratòries” de dones. Es tracta de passejades de veïnes i tècnics municipals per diagnosticar mancances dels espais públics que estigui previst remodelar. Els darrers dos anys se n’han fet 11, amb la participació de 173 dones. Sis formaven part de plans de barri i les altres cinc s’han insertat en processos participatius del districte de Gràcia. Sanz i Pérez han posat com a exemple la reurbanització de la Colònia Santiveri, al barri de la Marina, on les veïnes que van participar a la marxa de diagnosi van demanar més enllumenat, treure senyals i retallar la copa dels arbres per tenir més visibilitat i fer la vorera més accessible.  L’Ajuntament també ha editat un quadernet metodològic sobre les marxes, amb el que vol exportar l’experiència a altres municipis.

Entre les properes accions, Sanz ha detallat que està prevista una reunió amb les empreses del Bon Pastor per abordar com millorar el polígon industrial i fer-lo més segur i comfortable per a les dones que hi treballen. “Concretarem mesures el més aviat possible”, ha rematat Sanz. 

Més informació

Nou comentari