Ada Colau repeteix amb insistència que no “obrirà cap negociació amb la dreta” per formar govern a l’Ajuntament de Barcelona. I en aquesta “dreta” inclou i posa al mateix nivell “Ciutadans-Manuel Valls” i Junts per Catalunya. Amb aquest mantra, s’evita que els comuns afrontin obertament el que cada vegada sembla més clar: una acceptació dels vots de Valls perquè sigui alcaldessa i un pacte en diferit per formar govern amb el PSC.
JxCat ha quedat fora de tota negociació. L’aritmètica no els permetia ser decisius amb els seus cinc regidors –en les eleccions municipals han perdut la meitat dels que tenia Xavier Trias– i Ernest Maragall així ho ha volgut, per poder oferir a Colau una proposta etiquetable com “d’esquerres”, sense cap participació del que ella descriu com “la dreta”. Els de Joaquim Forn i Elsa Artadi han decidit mantenir una posició discreta, gairebé de silenci, que facilités les converses entre ERC i Barcelona en Comú perquè el republicà, guanyador de les eleccions, intentés ser alcalde. Des que divendres passat Maragall va visitar el cap de llista de JxCat a la presó. L’únic moviment que han fet, un tuit de Forn, ha sigut justament per demanar a Colau que pactés amb el cap de la llista més votada.
El cas és, però, que hi ha dades que qüestionen l’abisme ideològic que Colau presenta entre Barcelona en Comú i JxCat. Un d’aquestes és el balanç de les votacions que s’han fet al ple de l’Ajuntament durant els quatre anys de mandat de l’alcaldessa dels comuns: un 82,79% de les mesures han sigut votades de la mateixa manera pels regidors de Colau i els de Trias, sigui a favor i sigui en contra.
És obvi que hi ha casos polèmics, com ara la unió del tramvia per la Diagonal, en què el desacord ha sigut total. Però també ho ha sigut amb ERC mentre el líder dels republicans al consistori ha sigut Alfred Bosch. No va ser fins que Bosch va marxar a fer de conseller d’Exteriors i Maragall va començar a exercir de candidat que la posició dels republicans es va modular: no era, per tant, una qüestió d’ERC o dreta, sinó de criteri dels dirigents en cada moment.
Any electoral, més acords que mai
El fet és que si s’analitzen les 680 mesures votades en els 59 plens celebrats durant el mandat –totes les que arriben procedents de les comissions i les proposades directament per un dels dos partits que comparem–, un total de 563 han sigut votades igual per JxCat i Barcelona en Comú.
Si es mira per cursos polítics, la coincidència va ser de 97 vegades entre el juliol del 2015 i l’abril del 2016; 121 del maig del 2016 a l’abril del 2017; 147 del maig del 2017 a l’abril del 2018; i de 198 del maig del 2018 al març del 2019: la xifra més alta de votacions coincidents justament en any electoral.
Acord en la licitació més important
I en aquestes votacions no hi ha només temes menors. No hi ha pressupostos perquè Colau no ha aconseguit acordar cap any els pressupostos –ha hagut de passar per dues mocions de confiança i una pròrroga per decret per anar passant d’any a any–, però sí que hi ha un tema cabdal com el nou contracte de recollida d’escombraries: més de 300 milions anuals durant els 8 anys que estarà vigent. Trias va pactar el plec de condicions per a la licitació l’octubre de l’any passat, a menys d’un any de les eleccions. I JxCat va votar el mateix que Barcelona en Comú en aquest punt.
1 
