La nit del 28 de maig de 2023, i contra la majoria d’enquestes i pronòstics, l’exbatlle de Barcelona Xavier Trias guanyava les eleccions a Barcelona. De fet, guanyava el referèndum contra Ada Colau que havia plantejat com a estratègia de campanya. Aconseguia 11 regidors i 149.204 vots i una distància molt clara respecte al segon, Jaume Collboni, amb 10 regidors i 131.691 vots. I, fins una hora abans del ple d’investidura, havia de ser alcalde de la capital de Catalunya per segona vegada, ara gràcies a un acord amb l’ERC d’Ernest Maragall. El final és conegut: un pacte d’estat gestat als despatxos del PSOE i el PP de Madrid, amb la connivència de Colau, el deixaria fora per donar la vara d’alcalde a Jaume Collboni. I de retruc, tancava la seva segona vida política a Barcelona. Xavier Trias havia deixat molt clar que si no era alcalde, marxaria a casa. “Si no soc alcalde, no em quedaré escalfant la cadira”, havia dit en campanya electoral. I un any després de la investidura renunciava a l’acta de regidor i deixava el comandament del grup municipal en mans de Jordi Martí Galbis, amb quinze anys d’experiència en política municipal. Galbis era i és, de fet, el candidat de Xavier Trias per a les eleccions del 2027. Però no és l’únic que aspira a encapçalar a Barcelona el partit del president a l’exili.
De fet, Junts per Barcelona tenia previst entronitzar un candidat abans de Setmana Santa, tenint en compte que s’arriba a l’equador de mandat. Però el partit ha ajornat -previsiblement es resoldrà abans de l’estiu- la tria amb la intenció de trobar un cap de llista que generi consens i bones perspectives electorals. Tot plegat, assenyalen fonts del grup municipal, també s’ha vist afectat per l’exili del president Puigdemont, amb “incidència directa en lideratges i agenda política”. En tot cas, l’olla de Junts per Barcelona fa temps que bull, i a més del “relleu natural” que havia previst Xavier Trias, altres noms s’han sumat a les travesses no oficials. “Que el president pugui tornar o no, no és un tema menor i també té impacte a Barcelona”, afegeixen.
Diversos noms per a un procés que encara no ha arrencat
Sigui com sigui, dins de l’olla hi bullen, alguns oficialment i altres extraoficialment, noms com Jordi Martí Galbis i Josep Rius, tots dos regidors. Un amb el suport de l’òrbita de Trias i l’altre, vicepresident de Junts per Catalunya, del president Puigdemont i l’aparell del partit. Però tot bull, de moment, només dins de l’olla mediàtica. I fora de la plaça de Sant Jaume, l’exconseller de Salut Josep Maria Argimon, que el mateix partit ha inclòs en una enquesta interna, l’escriptor Jordi Cabré, que, segons ha pogut saber el TOT, estaria en disposició de concórrer a unes primàries si no hi ha un candidat de consens que eviti una guerra interna al partit. Amb tot, Cabré seria partidari de trobar un nom potent, i en tot cas, estaria obert a sumar-se al projecte.
I un nom que, segons fonts consultades per aquest diari, estaria en la carpeta de la direcció nacional, el de l’exconseller i exregidor Joaquim Forn. “És un perfil transversal, que genera empatia entre la societat barcelonina i és solvent en tots els sentits”, diuen fonts de la direcció nacional.
De fet, Joaquim Forn ja ha estat sondejat per la direcció del partit, segons ha confirmat ell mateix al TOT I, de moment, ha declinat l’oferta. Forn, de seixanta-un anys i ja sense la inhabilitació per a càrrecs públics des del 2023, fa una crida a trobar un “nom de consens” per evitar arribar a unes primàries que puguin tenir conseqüències negatives per al projecte: “Les primàries tenen una part de llibertat i d’expressió democràtica, però si el que confrontes no és un programa i un projecte, sinó expectatives personals, les primàries acaben deixant ferits o morts”. Forn no es pronuncia taxativament sobre si la porta està tancada definitivament, però en tot cas la tria de candidat o candidata no pot anar gaire més enllà de l’estiu. De fet, de totes les fonts consultades per aquest diari, Forn és el nom de consens que “desactivaria” el conflicte per la successió de Xavier Trias com a cap de cartell.
Més enllà de la decisió que acabi prenent Quim Forn, que en tot cas hauria de prendre abans de l’estiu, diverses fonts de Junts consultades per aquest diari reconeixen que el candidat o candidata haurà de tenir present que la victòria el 2027 serà molt difícil. Alguns parlen d’una “inversió” de dos mandats per tornar a guanyar, i recorden que Xavier Trias va “picar pedra” molts anys a la capital fins que se’n va sortir. Ara bé, el primer nom que va donar-se per fet per ser cap de cartell el 2027, Jordi Martí Galbis. En conversa amb el TOT, Galbis té clar que “seria un error” donar per feta una derrota a les urnes el 2027.
El cap de files del grup municipal de Junts deixa clar que, per a ell, “l’objectiu ha de ser guanyar Jaume Collboni el 2027, s’equivoca qui doni per perdut el pròxim cicle electoral”. A més, considera que “cal tenir un projecte polític i fer una gran oposició perquè quedi clar que Junts és l’única alternativa a Collboni”. Galbis insisteix que “el candidat ha de ser prou potent per a guanyar, per sobre del debat dels noms”. I és clar amb la seva candidatura: “Si ens podem estalviar unes primàries perquè tenim un candidat potent i de consens, millor, però jo no em descarto ni renuncio a res. Jo jugo a l’equip de Junts, que té l’objectiu de guanyar Collboni”.
Per la seva banda, contactat per aquest diari, Josep Rius ha recordat que “el partit encara no ha obert la carpeta de la candidatura del 2027 a Barcelona”, i assegura que, “quan s’obri, serà el moment de parlar-ne, mentrestant, jo treballo per Barcelona en bloc. En tot cas, estic a disposició del partit”.
Sigui com sigui, Barcelona arriba a l’equador de mandat i només un partit té el seu candidat consolidat, el PSC de Jaume Collboni. ERC també està pendent de nomenar candidat, una tasca que després de la victòria de la llista crítica amb Junqueras i, per tant, amb Elisenda Alamany, té traces de complicar-se. Els Comuns tampoc no tenen candidat, i el PP, sobre el paper, farà repetir Daniel Sirera, però no hi ha res oficial.
1 
