Fa uns dies, el TOT Barcelona denunciava que el litoral de Barcelona s’ha convertit en un gran campament de persones sense llar que malviuen en tendes de campanya. A aquesta qüestió s’ha referit aquest divendres el president de Junts a l’Ajuntament i alcaldable de la formació, Jordi Martí Galbis, que ha dit que aquest fet evidencia “la falta d’una estratègia social real” per part del govern de Jaume Collboni per resoldre la situació.
“Desallotjar sense acompanyar no és una política social. És traslladar el problema fins a la fotografia següent”. Bona part de les persones que acampen als voltants de la ronda del Litoral i les platges estaven abans en altres assentaments que l’Ajuntament ha desallotjat, cas de la Sagrera, el parc de l’estació del Nord o la Zona Franca.
“Cal una resposta social seriosa, individualitzada i continuada”
Segons Junts, darrere d’aquestes situacions hi ha realitats diferents i sovint complexes. Precisament, per això, “cal una resposta social seriosa, individualitzada i continuada. Però el govern de Collboni no té ni prou alternatives d’allotjament ni una estratègia estable. Espera que el problema sigui insostenible, organitza una operació, fa la fotografia i torna a desaparèixer”.

En una compareixença davant dels mitjans, Martí Galbis ha fet un “balanç crític” de la gestió del govern durant el mes d’agost. “Mentre Collboni feia vacances o fotografies, la ciutat patia incendis, episodis greus d’inseguretat, refugis climàtics tancats en plena onada de calor, assentaments sense resposta i veïns abandonats per unes obres que els han trastocat la vida (en referència als residents afectats per l’esvoranc de l’L9 a Sant Gervasi). Aquest agost ha deixat una imatge molt clara: un alcalde molt present a les fotografies i massa absent dels problemes reals de Barcelona”.
D’altra banda, el president municipal de Junts s’ha mostrat molt crític amb el fet que l’Ajuntament no inspecciona ni sanciona els establiments que vulneren la normativa lingüística del català. Martí Galbis ha qualificat aquesta actitud de “rendició”: “Barcelona és la capital de Catalunya. Amb Collboni, exerceix de capital per fer grans esdeveniments, però deixa d’exercir de capital quan toca defensar el català”.



