La plaça dels Campions és un racó emblemàtic del barri de la Vila Olímpica. Després dels jocs del 92, en aquest espai, amagat enmig del parc del litoral, entre els carrers de l’Arquitecte Sert i Salvador Espriu, es van instal·lar plaques dedicades als medallistes. L’espai està degradat des de fa anys, amb els records olímpics abandonats, robats o vandalitzats. És habitual que a la plaça dels Campions hi hagi algunes persones sense llar, però des de fa uns mesos l’emplaçament i els voltants és ple de tendes de campanya, sobretot sota la pèrgola i la font on es troba l’escultura del Cobi, explica el president de l’associació de veïns de la Vila Olímpica, Jordi Giró.
Aquestes persones, moltes de les quals són homes joves d’origen estranger que no han arribat a trobar casa, malviuen en tendes. La situació no es limita a la Vila Olímpica i s’estén per molts punts del litoral barceloní fins a Diagonal Mar. Aquest dimarts, el TOT Barcelona va recórrer el front marítim entre l’Hotel Arts i el parc de Diagonal Mar. Entre els barris de la Vila Olímpica, el Poblenou i Diagonal Mar hi ha desenes de tendes amb grups més grans o més petits de persones. Alguns dels campaments estan amagats entre els arbres dels parcs del litoral. N’hi ha també a tocar de la ronda del Litoral, a les platges, sota els ponts de fusta de la Vila Olímpica, al costat de l’skate park que hi ha al costat de la rambla del Poblenou i a l’interior del parc de Diagonal Mar. Tot i que aquest espai es tanca a les nits, algunes persones hi entren a última hora i, quan el personal de Parcs i Jardins clausura el recinte, munten les tendes per passar-hi la nit i les desmunten al matí, relaten des de l’entitat veïnal del Movimiento Diagonal Mar. Algunes persones que malviuen al litoral pengen la roba als arbres perquè s’eixugui, cuinen com poden i fan foc i es renten en fonts o petites banyeres que omplen d’aigua. La situació és d’insalubritat.
Prop de 5.000 persones sense casa a Barcelona
Aquesta crònica relata el que s’ha vist al litoral de Sant Martí de Barcelona, però el problema dels assentaments i del nombre de persones sense llar a la capital de Catalunya va a l’alça i és present en molts punts de la ciutat. En conversa amb el TOT Barcelona, la comissionada d’Acció Social de l’Ajuntament, Sònia Fuertes, xifra en 2.218 les persones sense llar a la ciutat el passat mes juny, de les quals 385 pernocten al districte de Sant Martí. L’Ajuntament no considera un assentament una persona que viu en una tenda perquè no és una estructura. “Es pot muntar o desmuntar. Una tenda no és un infrahabitatge”. A més, al juny, hi havia 500 persones en assentaments (303) i en locals amb dinàmica d’assentament (197). En total, més de 2.700 ciutadans dormien al ras fa dos mesos. El desembre passat, Arrels Fundació, una de les entitats més importants en l’atenció a les persones sense llar, havia alertat de l’augment de nombre de persones sense llar a Barcelona, fins a les 1.982, un 43,2% més que un any abans, a partir del recompte que van fer el 13 de desembre. L’increment, per tant, és constant.
Fuertes reconeix que ara mateix hi ha “moltes tendes” al litoral barceloní. Diu que moltes d’aquestes persones es mouen habitualment d’un lloc a un altre i sosté que l’abordatge és complex. La voluntat de la persona per rebre ajut social és molt important. “Si no hi és, no es pot intervenir”. D’altra banda, no tots els sense llar estan en la mateixa situació. “Hi ha situacions molt diverses: persones envellides, gent amb addiccions, dones”. Segons Fuertes, en l’espai públic “l’equilibri és difícil”, i recorda que el fenomen del sensellarisme és present en totes les grans ciutats europees.
51 milions anuals per atendre les persones sense llar
L’Ajuntament destina anualment 51 milions d’euros a atendre les persones sense llar, és a dir als ciutadans que dormen al carrer. Però els ajuts al sensellarisme van més enllà. “El sensellarisme és un concepte més ampli”, subratlla Fuertes. Una part important dels recursos es destinen a evitar que persones en situació de vulnerabilitat perdin l’habitatge. Es tracta, per exemple, de gent que està afectada per processos de desnonament. També s’ajuda a aquests ciutadans en la compra d’electrodomèstics, perquè puguin viure dignament.
Com es fa en l’àmbit de la salut, Fuertes defensa una planificació de país pel que fa a les polítiques socials. “Requereix estratègies de país i d’un lideratge supramunicipal, i en el cas de Barcelona, amb una visió metropolitana, com ja es fa en altres ciutats europees.” Fuertes pensa que la futura llei del sensellarisme ha de servir per posar “racionalitat” en l’assignació dels recursos i que aquesta es faci a partir del nombre d’habitatges d’un municipi.
Segons el president de l’associació de veïns de la Vila Olímpica, Jordi Giró, la presència d’assentaments al barri s’ha incrementat després dels desallotjaments de la Zona Franca, el parc de l’estació del Nord i la Sagrera. “Els treuen d’un lloc i se’n van a un altre. És un tema complex que requereix solucions socials. La Generalitat i l’Ajuntament han d’entomar la situació”, valora. Giró explica que aquest estiu la Guàrdia Urbana ha actuat diversos cops a la Vila Olímpica, per exemple sota el McDonald’s de la ronda del Litoral i al final del carrer de Moscou. A peu de carrer, alguns agents van assegurar que al litoral de Barcelona hi ha unes 250 tendes -una xifra que Giró veu baixa-, i que no s’actua fins que l’Ajuntament ho demana. En qualsevol cas, en són desenes i desenes.
A la presència d’assentaments a la ciutat s’ha referit també aquest dimecres el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia. El defensor de la ciutadania ha fet una crida a suspendre el desallotjament del carrer Gran de la Sagrera, entre els números 18 i 30, fins que s’ofereixi una alternativa residencial adequada per als 66 afectats, ja que els oferiments se centren en espais temporals d’emergència, com ara centres de primera acollida. Bondia alerta que una part important participa actualment en processos d’inclusió social, seguiment professional i acompanyament especialitzat relacionats amb la salut, l’educació, l’assessorament jurídic o la inserció social. La institució alerta que un desallotjament sense una alternativa adequada podria interrompre aquests processos i dificultar l’accés als serveis essencials i debilitar vincles socials i comunitaris consolidats al llarg dels anys.
El síndic demana una llei per erradicar el sensellarisme
Més enllà del cas de la Sagrera, el síndic considera que cal reforçar les polítiques públiques de prevenció i erradicació del sensellarisme i de l’exclusió residencial severa. La Sindicatura impulsa un projecte pilot, batejat com a Pla Zero Carrer, “que defensa que cap persona hagi de viure al carrer i que aposta per abordar les causes estructurals que originen les situacions de sensellarisme”. La iniciativa planteja prioritzar l’acció municipal, implicar diferents àmbits de l’administració, reforçar la col·laboració entre administracions, entitats socials i agents econòmics, i incorporar una mirada metropolitana. Alhora, Bondia recorda que cal avançar en l’aprovació de la llei per erradicar el sensellarisme, que ja ha esmentat la comissionada d’Acció Social, “que reforci les obligacions de les administracions en matèria de prevenció, atenció i garantia de drets i dotar-la dels recursos humans, tècnics i pressupostaris necessaris per garantir-ne l’aplicació efectiva”. Segons la Sindicatura, el cas de la Sagrera exemplifica els reptes que haurà d’afrontar aquesta futura norma en situacions “on convergeixen exclusió residencial cronificada, vulnerabilitat social i absència d’alternatives residencials suficients”.
