L’Ajuntament de Barcelona no fa inspeccions ni imposa cap mena de sanció a comerços de la capital catalana que incompleixen la normativa lingüística vigent. Així ho ha reconegut el mateix consistori en un informe remès al Síndic de Greuges de Catalunya arran d’una queixa ciutadana per la manca de resposta municipal davant les denúncies per l’absència del català en la retolació i l’atenció de 76 establiments comercials.
En la resolució, compartida a través de la xarxa social X per l’activista lingüístic @miqu3lm0la, el Síndic detalla la resposta formal que li ha traslladat el consistori el passat 4 d’agost. Segons el document, el govern socialista argumenta que actualment “prioritza les actuacions de sensibilització i informació prèvies a qualsevol actuació inspectora”. Per aquest motiu, l’executiu de Jaume Collboni admet obertament que els comerços denunciats “no han estat incorporats, de moment, a cap campanya específica d’inspecció” i també reconeix que “no s’han realitzat inspeccions ni s’han iniciat procediments sancionadors”.
Cartes informatives en lloc d’inspeccions
Davant les alertes dels consumidors per la desprotecció dels drets lingüístics dels catalanoparlants, l’actuació municipal s’ha limitat a l’enviament de cartes a través de l’Oficina Municipal d’Informació a les Persones Consumidores (OMIC). En aquestes missives, el consistori recorda als comerços denunciats l’obligació legal de tenir la informació adreçada als consumidors disponible, com a mínim, en català —incloent-hi la retolació, els tiquets, les factures i el material contractual— i els ofereix recursos d’assessorament de l’OMIC o del Consorci per a la Normalització Lingüística.
L’Ajuntament de Barcelona (@bcn_ajuntament) reconeix oficialment davant del @sindicdegreuges que NO fa inspeccions ni sanciona els comerços que incompleixen la normativa lingüística. 👇 🧵 #AccióPelCatalà pic.twitter.com/cVwm240Fof
— miqu3l m0la ||*|| (@miqu3lm0la) August 25, 2026
Tanmateix, com reconeix la mateixa resolució, aquests avisos no van acompanyats de cap seguiment ni de cap control posterior per verificar si els comerços adapten la seva retolació a la legalitat. En la seva resposta, l’Ajuntament detalla que han posat en marxa algunes mesures de caràcter general, com la preparació d’una “prova pilot” al districte de Gràcia per analitzar la presència del català al comerç o accions informatives als establiments de la Rambla, però evita exercir la facultat inspectora o sancionadora.
Silenci administratiu i recurs a la GAIP per opacitat
A aquesta manca de control s’hi afegeix l’opacitat en la gestió de la informació pública. El mateix ciutadà afectat va interposar una Sol·licitud d’Accés a la Informació Pública (SAIP) per conèixer l’estat dels expedients i les inspeccions. Davant la manca de resposta i el silenci de l’Ajuntament, el reclamant va haver d’acudir a la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP). Aquest dimarts, 25 d’agost, el denunciant ha aportat formalment el document del Síndic davant la GAIP com a prova que l’Ajuntament disposava de les dades i va optar per mantenir el silenci administrativament. És per això que en l’escrit es fa contar que aquesta actuació és una “vulneració injustificada del dret d’accés” a la informació i sol·licita que es tingui en compte quan es dicti la resolució de la seva reclamació.
