Jaume Collboni governa en solitari, amb només 10 regidors, i en els dos anys que fa que està al capdavant de l’Ajuntament, no ha aconseguit aprovar cap dels pressupostos municipals per la via ordinària. El 2024, els va tirar endavant a través d’una qüestió de confiança i el 2025 ha hagut de prorrogar-los. A més, temes tan cabdals com la modificació del 30% -la normativa que obliga els promotors a destinar el 30% dels nous edificis o grans rehabilitacions a habitatge públic- s’han quedat al calaix. Però més enllà de les qüestions polítiques, l’alcalde ha tingut un juliol negre, amb la crisi del gag catalanòfob, els insults del regidor de Cultura i Nou Barris, Xavier Marcé, a les federacions de futbol, i el conflicte laboral amb les treballadores de les escoles bressol municipals, que podia haver deixat 200 persones sense feina.
Darrere d’aquestes situacions hi ha tres càrrecs electes com a màxims responsables polítics: la segona tinenta d’alcaldia, Maria Eugènia Gay, en el cas del gag catalanòfob; Marcé, en el fet de titllar de “partida de nazis” les federacions de futbol; i Lluís Rabell, en la guerra oberta a les escoles bressol, amb mobilitzacions durant dies de les empleades, com divendres passat a la plaça de Sant Jaume abans del plenari. Cap d’aquestes crisis ha comportat dimissions o cessaments. Però caldrà veure si de cara el 2027, aquests fets poden acabar tenint algun efecte en la configuració de la llista del PSC per a les municipals que, amb tota seguretat, encapçalarà Collboni.
El govern va reconèixer que no es va supervisar el gag catalanòfob
El gag catalanòfob es va representar en la presentació de l’informe de l’Observatori de les Discriminacions a Barcelona, un acte institucional de l’Ajuntament de Barcelona. La companyia Teatro Sin Papeles va escenificar un esquetx de l’obra Esas latinas, en el qual es feia befa del català. Maria Eugènia Gay va demanar disculpes públicament, com ho va fer el mateix Collboni. Va reconèixer que no s’havia supervisat el gag, però va descartar dimissions. “No hi haurà més actuacions al respecte més enllà d’assumir l’error”, va dir Gay. El gag va costar 700 euros, però les sales de Barcelona on s’ha pogut veure Esas latinas, l’Ateneu del Raval i Periferia Cimarronas, de Sants Montjuïc, es beneficien de contractes i subvencions públiques. El menyspreu al català surt car.
Les burles al català no han estat l’únic conflicte en el qual s’ha vist immersa la regidora Gay, que va ser la número dos de la llista del PSC a les municipals del 2023, però que en formar govern la primera tinença d’alcaldia la va assumir Laia Bonet. Tal com va avançar el TOT Barcelona el maig passat, l’alcalde va executar una reordenació del govern i una de les damnificades va ser la segona tinenta d’alcaldia. Collboni va treure l’àrea de Drets Socials a Gay i ara la gestiona la cinquena tinenta d’alcaldia, Raquel Gil, amb la comissionada d’Acció Social, Sònia Fuertes, com a mà dreta. Segons va saber el TOT, el descontentament que hi havia amb Gay en el Tercer Sector Social de Catalunya, pel seu desconeixement de l’àmbit, hauria motivat el canvi.
Les federacions de futbol, “una partida de nazis”
Els insults del regidor Xavier Marcé a les federacions de futbol van tenir lloc dilluns 21 de juliol en el plenari de Nou Barris, quan es tractava el fet que el Club Esportiu Europa pugui jugar la temporada vinent els partits de primera RFEF al camp de futbol de Can Dragó, al barri de Porta. L’Europa podria haver-se de traslladar d’estadi si la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) no canvia de parer i permet que l’Europa jugui al Nou Sardenya. La normativa obliga que en aquesta categoria la gespa sigui natural, però la del Nou Sardenya és artificial. El possible trasllat de l’Europa tindria conseqüències per altres entitats esportives que fan ús de les instal·lacions de Can Dragó, com el Club d’Atletisme de Nou Barris, i en un debat molt calent durant el plenari, Marcé va dir que es “carregaria” totes les federacions de futbol i va assegurar que eren “una partida de nazis”.
Les paraules de Marcé van motivar les crítiques dels grups de l’oposició a l’Ajuntament, alguns dels quals, com Junts, van exigir el seu cessament i van dur el cas al Comitè d’Ètica de l’Ajuntament. Però Marcé es va limitar a demanar disculpes i va assegurar que les seves paraules van ser un comentari “inapropiat, no volgut, indesitjat i inacceptable”, i va reconèixer la feina que fan les federacions.
El conflicte laboral de les escoles bressol: Collboni, obligat a rectificar
D’altra banda, divendres 25 de juliol es va fer l’últim ple abans de la pausa estival, amb un plenari extraordinari sobre les escoles bressol forçat per gairebé tota l’oposició -Junts per Barcelona, Barcelona en Comú, ERC i PP-, que va concloure amb una rectificació de l’alcalde. Les mestres de les escoles bressol municipals feia dies que s’havien mobilitzat contra un canvi de ràtio que preparava el govern que podia deixar 200 persones de la borsa d’interinatge sense feina el curs vinent. El plenari va aprovar per una àmplia majoria un text que demanava que mestres i educadores tinguin garantida una plaça, si cal amb una ampliació de la plantilla de les escoles bressol, i que se’ls comuniqués abans de l’1 d’agost. Sense concretar com ho farà, Collboni va esmenar Rabell, va garantir la continuïtat de la plantilla i va deixar clar que es negociava amb els sindicats.
1 
