El TOT Barcelona ha tingut accés a més documentació de l’extint nucli de Fuerza Nueva a Catalunya que custodiava el periodista especialitzat en extrema dreta, Xavier Vinader. Entre les desenes de milers de documents de l’arxiu del desaparegut periodista, han aparegut noves proves que no deixen dubte de la vinculació de Josep Bou amb el partit de Blas Piñar.
Un dels documents descoberts és la seva sol·licitud d’afiliació, on consten totes les dades de Bou i les aficions i coneixements pels quals es va oferir al partit d’extrema dreta: l’escalada i el paracaigudisme, dues habilitats que precisament el candidat del PP en les eleccions municipals a Barcelona ha explicat en nombrosos actes públics.
Al desembre, el TOT Barcelona ja va publicar en exclusiva documentació que acreditava el pas de l’alcaldable del PP pel partit d’extrema durant la Transició espanyola. Tot i les proves presentades per aquest mitjà, Bou ha negat reiterades vegades la seva vinculació amb aquest partit que encarnava l’ala més radical de la nostàlgia franquista. En una entrevista que el candidat popular va oferir al TOT Barcelona la setmana passada, Bou va tornar a negar aquests fets, afirmant que “no hi ha cap document que acrediti això. Jo ara pico a màquina un document, poso el seu nom i dic que és de Fuerza Nueva. Sense membret, sense ni firma i sense res. Això és un ‘cuento xino’. Però a més a més no contestaré més això. Amb això el que fan és desprestigiar-me”.
No ha sigut el darrer cop que Bou ha negat en campanya electoral el seu passat, ja que recentment el diari El País ha publicat un reportatge sobre els candidats a l’alcaldia de Barcelona titulat L’any que vaig votar per primera vegada en què Bou negava haver militat en cap partit polític de jove, i afegia que en les eleccions de 1977 hauria votat el partit liderat llavors per Manuel Fraga Iribarne: “No m’agradaria mentir però crec que vaig votar Aliança Popular”, va dir el candidat a El País.
A l’esquerra, la fotografia que Bou va facilitar a Fuerza Nueva quan s’hi va afiliar als 23 anys i que es resguarda a l’arxiu Vinader. A la dreta, detall frontal de Josep Bou durant l’entrevista que li va fer Lídia Heredia a Els Matins de TV3.
Però la més sonada de les reaccions de Josep Bou en aquest afer va ser quan va titllar Vinader de “delinqüent” al programa FAQS de TV3 en ser preguntat per aquesta qüestió. Va ser precisament en aquest programa que Bou va explicar el seu pas per l’exèrcit espanyol, una dada que també va explicar en una conferència al Círculo Ecuestre de Barcelona al març, on va afegir que havia sigut “cavaller legionari paracaigudista”. Justament fa pocs dies que des de la caserna del Bruc i en un acte de la jura de bandera per a civils promogut per l’exèrcit espanyol, Bou va tornar a mostrar les seves simpaties per aquest cos armat, proposant en declaracions a la premsa la seva voluntat de fer periòdicament desfilades militars a Catalunya.
Es dona el cas que una de les altres aficions conegudes de Bou és l’escalada, com ha deixat clar en diverses ocasions tot reptant Valls i Maragall a escalar Montserrat o quan va dir en un acte a Barcelona, acompanyat de Pablo Casado, que si ell acabava sent alcalde, com que era professor d’escalada s’enfilaria a la façana de l’Ajuntament i arrencaria el llaç groc i la pancarta de suport als presos polítics que hi havia aleshores.
Anvers i revers de la sol·licitud d’afiliació de Fuerza Nueva de Josep Bou datada 4 de maig de 1978.
Precisament el paracaigudisme i l’escalada són les aficions que Josep Bou va afegir a la fitxa d’afiliació de Fuerza Nueva quan s’hi va enrolar el 4 de maig de 1978, segons consta en un dels documents del partit ultradretà descoberts per aquest mitjà. A la fitxa d’afiliació, un imprès oficial del partit a doble cara, rubricat pel mateix Bou i amb una fotografia de carnet de l’actual candidat popular, també hi apareixen les seves dades personals: nom i cognoms, DNI, adreça, telèfon, professió, data i lloc de naixement, quantitat a abonar de la quota mensual al partit —la mínima, 100 pessetes de l’any 1978— i el militant avalador que el va presentar a Fuerza Nueva.
Totes les dades obtingudes en aquest document quadren amb les que ja va aportar el TOT Barcelona en la seva primera exclusiva, tant l’ofici de flequer —l’únic que apareix entre tota la militància catalana al fitxer de Fuerza Nueva— com l’adreça que va omplir a l’alta d’afiliació del partit, una adreça que coincideix amb la del forn que el pare i l’oncle de Josep Bou van obrir a Nou Barris l’any 1957. No obstant, el més curiós de la fitxa és l’apartat corresponent als seus coneixements i aficions. Al document d’afiliació, sota el text «Me ofrezco a “FUERZA NUEVA” por mi afición a» es completa amb «escalada, alta montaña, paracaidismo».
Però encara hi ha un segon document inèdit de Fuerza Nueva amb la filiació de Bou. Es tracta d’una fitxa interna mecanografiada, pas previ a l’expedició del carnet del partit. És aquí on tornen a aparèixer totes les dades de Bou amb el següent text: «Se ofrece a F.N. por sus aficiones para escalada, alta montaña y para paracaidismo».
Avalador d’altres militants
Però el TOT Barcelona ha tingut accés a més documents que acrediten la militància de Bou a aquest partit d’extrema dreta. Concretament es tracta de dues sol·licituds d’afiliació on Josep Bou Vila apareix com a avalador de dos militants nous. Totes dues fitxes estan signades per l’actual candidat popular i daten del 18 de setembre de 1978, és a dir poc més de dos mesos abans que tingués lloc el referèndum de la Constitució espanyola del 6 de desembre de 1978 on Fuerza Nueva va demanar el ‘no’ a la carta magna.
A l’esquerra, fitxa mecanografiada amb les dades de Bou posterior a la sol·licitud de militància. A la dreta, fragment de fitxa d’afiliació d’un militant on Josep Bou apareix com a avalador.
L’arxiu Vinader: documents de gran valor, periodisme de prestigi
Tota aquesta documentació referent a Josep Bou ha passat quatre dècades inadvertida i barrejada amb la gran quantitat de papers que formen part de l’arxiu Vinader, un fons que actualment està sota la cura del CRAI– Biblioteca de la República (UB) després que el periodista de Sabadell en fes donació en vida. Es tracta d’un volum de documents que ocupa més de 20 metres lineals i 11 subsèries i que des de fa uns anys s’ha anat catalogant sota el rigor i el criteri de les professionals del documentalisme que treballen al CRAI de la Universitat de Barcelona. En aquests arxivadors s’amaguen les importants i sonades investigacions que va fer Xavier Vinader sobre la guerra bruta d’estat i l’embrió dels GAL al País Basc, el cas Papus o la “internacional negra” que es movia per Catalunya durant els anys de plom del terrorisme ultradretà.
Molts d’aquests reportatges no només van convertir Vinader en un periodista de prestigi i referent de tota una generació, sinó que col·lateralment el van posar a l’ull de l’huracà de l’extrema dreta i també de l’Estat, havent-se d’exiliar, pas previ al seu empresonament. No obstant, la gran quantitat de documentació que integra l’arxiu, amb papers que Vinader no va arribar mai a inventariar, fa que encara hi hagi molta documentació inèdita. El fet que Josep Bou només fos un més dels milers de noms que custodiava el periodista —una persona sense rellevància política fins fa molts pocs mesos— expliquen que el passat de l’alcaldable del PP hagi quedat congelat durant 40 anys perdut entre papers.
1 
