Aquesta entrevista va tenir un final inesperat. No és cap espòiler perquè ha sigut l’escena vinculada a la campanya electoral més vista de la setmana: Josep Bou en acció apagant un incendi. Era dimecres a les vuit del vespre i havíem acabat l’entrevista a la seu del PP a Barcelona, al carrer Urgell, un local situat ens uns baixos i amb poques alegries visuals. Encara hi havia força llum a l’exterior i vam sortir a buscar un escenari apropiat per a les imatges.
Només travessar la porta, vam veure un treballador del restaurant del costat amb una mànega i cara d’espant. Intentava apagar unes flames que hi havia sobre el rètol de l’establiment que començaven a prendre en la lona de la bastida de les obres de la façana. A Bou li va canviar la cara.
“Nou Barris ha canviat perquè hi ha molta immigració, però és un barri agraït”
Es va oblidar de l’entrevista i es va posar a dirigir l’operació. I quan va considerar que el cambrer no se’n sortiria li va agafar la mànega i s’hi va posar ell, prèvia entrega de les seves ulleres al responsable de premsa, el sofert Joan Castelló, que d’alguna manera va aconseguir assistir-lo en l’operació –a més d’aguantar-li les ulleres, li va fer arribar un extintor– i alhora gravar en vídeo la peripècia. Nosaltres també ho vam gravar: els periodistes som així. Un dels testimonis va caure que calia avisar els bombers i hi va trucar. Mentrestant, el candidat ja s’havia enfilat a la bastida i estava xop de dalt a baix. La resta, és als vídeos. Les fotos de l’entrevista es van haver d’ajornar i es van fer ahir, moments abans que entrés a visitar el Saló de l’Automòbil.
Bou, ahir, envoltats de periodistes per fer declracions abans d’entrar a visitar el Saló de l’Automòbil / Jordi Play
L’episodi diu molt de Josep Bou (Vic, 1955), un home d’acció a qui agrada explicar que és empresari, que escala muntanyes i que va fer la mili de voluntari amb els paracaigudistes. Gesticula molt, parla fort i deixa molt clar de què vol parlar i de què no.
Abans de l’aventura de l’incendi, la conversa havia anat així:
Vostè té el repte de substituint un regidor històric com Alberto Fernández Díaz.
Jo no substituiré ningú. El Partit Popular ha passat pàgina. S’ha d’agrair una feina ben feta, però jo començo amb un equip nou, amb la meitat d’independents i la meitat del partit, la gent bona del partit. I comencem com si partíssim de zero però amb criteris diferents. Tot ha de canviar. El 28A hi va haver una derrota, ho acceptem, però ara tot ha canviat i per a bé.
Va arribar a dir que amb Fernández Díaz el PP de Barcelona anava cap a l’hecatombe.
Perquè havíem passat de 9 regidors a 3, i anàvem en la direcció de passar de 3 a 0. Podem posar un altre qualificatiu, però per a mi era una hecatombe. Ho hem canviat. Estàvem en una pendent descendent i ara estem en una rampa pujant, hem canviat el sentit de la marxa.
Què li fa pensar? Perquè el 28A no els va anar com tenien previst, amb una candidata que representava una aposta forta.
Cayetana Álvarez de Toledo estava en un lloc de confort, podria ser la segona del president del govern espanyol, podria ser alcaldessa de Madrid. Però va venir aquí. Ha demostrat que tenia en compte els catalans. Potser no parla català, no la matarem per això. Parla un idioma que parlem tots també, que és oficial a l’Estat. No ha anat bé. És cert. Tots sabem que la divisió afebleix, i l’entrada del tercer partit [Vox] ha fet un mal espectacular.
Les enquestes recents els donen entre zero, dos i tres regidors, en cap cas un increment.
Jo he recorregut els deu districtes, la majoria dels barris de Barcelona i sé la recepció que tenim. I sé el que recollirem. Estic convençut que obtindrem diversos regidors, fins i tot podríem ser decisius. La història és així. El PP no ho va ser quan va treure 9 regidors però ho pot ser aquesta vegada. Tot depèn del que facin els altres. I em refereixo als partits constitucionalistes. Nosaltres després de les eleccions tenim l’obligació d’entendre’s per treure de Barcelona el populisme i el separatisme, que tindrien conseqüències negatives molt greus per a l’economia i la convivència. El que va passar el 28A és una història a part.
“Els que van venir els anys 60 no eren immigració, eren espanyols com nosaltres. La immigració ve de l’estranger”
Creu que no influirà gens en el 26M?
Sí, negativament, però no gaire. Si Pablo Casado hagués guanyat ens votarien més perquè la gent s’apunta a cavall guanyador. Això ho tenim claríssim.
Sempre remarca que no és afiliat al PP. No pensa afiliar-s’hi?
No, jo soc independent. Tinc el meu criteri. És veritat que els meus principis coincideixen més amb el PP que amb cap altre partit. De fet he estat votant del PP. Alguna vegada he votat Ciutadans també, però he estat majoritàriament votant del PP. No em cal fer un gran esforç en aquest sentit, i penso que vinc a ajudar aquest partit.
Per què una persona que es presenta a unes eleccions insisteix tant en el fet que no és un polític?
Una cosa és ser polític i una altra fer polítiques. Jo faré polítiques d’habitatge, de seguretat, per exemple. Si ara surto d’aquí i pujo a un autobús, transport públic, o vaig en cotxe, estic fent una política. Tot el que fem és política. Però el meu criteri és d’administració pura i dura, d’administrar bé l’Ajuntament. I els polítics no estan situats precisament en el millor lloc de la societat. Vist el que ha passat aquests anys, al Partit Popular, el PSOE, Jordi Pujol i companyia, tot això fa vergonya.
El Partit Popular és un dels més tocats per la corrupció.
No, s’equivoca, senyora. És el que menys ho està.
N’està segur?
És el que menys diners s’ha endut. Ha sigut el més afectat perquè els mitjans de comunicació s’hi han esforçat. Però hi ha una diferència importantíssima entre el que ha fet el PSOE a Andalusia, el que ha fet Pujol i el que ha fet el PP, pel que fa al volum de diners. El cas dels ERO d’Andalusia és de 2.000 o 3.000 milions, més de mil milions, en tot cas. I en canvi, el PP, 200 milions. I quan entrava gent del PP a la presó, detinguda per la Guàrdia Civil, el responsable d’Interior era del PP. La decència del PP en aquest cas ha sigut molta. Deixem estar la corrupció, li sembla?
Vostè mateix ha dit que els polítics estan desprestigiats per això.
Sí, sí, s’han de prestigiar. Perquè si es fa bé, com a servei a la comunitat i a la nació, per a mi la política és la feina més maca que es pot fer. Però hi ha gent que la fa per fer negoci. Mai més ha de tornar a passar que la gent acabi dient que no creu en la democràcia perquè tots els polític són iguals i tothom roba. Això és terrible. Però és cosa del passat.
“El 28A hi va haver una derrota, ho acceptem, però ara tot ha canviat i per a bé”
Fa un moment ha dit que el tercer partit de la dreta ha generat divisió i els ha perjudicat. Inicialment vostè deia que era un partit constitucionalista i que no el preocupava.
Em van preguntar si Vox era d’extrema dreta i vaig dir que no. Vaig dir que era dreta pura. I ara dic que no crec que surtin escollits a l’Ajuntament de Barcelona. De tota manera, nosaltres tindrem en compte tots els partits de l’arc constitucionalista.
Pablo Casado ara sí que diu que són d’extrema dreta.
Molt bé. Doncs jo dic que no.
No hi ha cap indicador que digui que Vox obtindrà regidors a Barcelona però sí que és possible que s’emporti una part dels vots del PP…
És veritat.
I com intentarà evitar-ho?
Bé, tinc la impressió que a les municipals serà diferent, que la gent conservadora se n’haurà adonat de l’error i veurà que el 26M no pot ajudar el separatisme amb el vot a Vox com va ajudar Pedro Sánchez el 28A. Perquè seria votar una cosa gravíssima. Jo vull parlar de seguretat, d’habitatge, d’economia, de mobilitat. Però si Barcelona passa a ser la capital de la República Catalana com vol el senyor Torra, o la punta de llança de l’independentisme com vol el senyor Maragall, tot això se’n va en orris.
“El PP és el partit que menys diners s’ha endut de la corrupció, tot i que és el més afectat perquè els mitjans s’hi han esforçat”
Els partits constitucionalistes són els primers que estan posant la qüestió nacional sobre la taula en la campanya municipal.
Jo ho esborraria. Que callin ells. Si ells ho deixen córrer jo no en parlaré mai més. Sí que veig, però, que últimament no en parlen gaire perquè no els interessa. Però si poden, hi tornaran. Tenen claríssim el que volen fer.
Una de les coses que més el preocupen és la seguretat i ha proposat fitxar paracaigudistes per a la Guàrdia Urbana. Per a què els vol?
La Guàrdia Urbana necessita gent preparada i això costa temps i diners. La brigada paracaigudista i altres unitats de l’exèrcit tenen gent molt preparada que es llicència, ho deixa, pel sou baix o pel que sigui. I estan preparats per a qualsevol situació. Com que no podem alimentar la Guàrdia Urbana de la Brimo dels Mossos d’Esquadra, que és molt bona però no la podem deixar despullada, podríem portar aquesta altra gent i que fessin un curs d’adaptació de sis mesos. Jo sé que estan preparats perquè vinc dels paracaigudistes, he saltat 21 vegades d’un avió.
Veig que les té comptades.
I tant. Hi vaig ser de l’any 1975 al 1977.
Va ser la seva mili?
Sí, la vaig fer de voluntari. El servei eren 16 mesos i si hi anaves de voluntari en feies 20. Jo hi vaig anar voluntari perquè no vaig voler perdre el temps, i hi vaig aprendre molt. I amb aquest coneixement puc dir que la Guàrdia Urbana es pot nodrir d’aquesta gent. Si ja venen ensenyats, per què els hem d’ensenyar?
“Soc conscient que si d’avui per demà dono l’ordre de desallotjar els manters, no tindrem manters però tindrem delinqüents”
Per ser policia municipal has de fer el curs de 8 a 9 mesos a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, a Mollet.
Ja mirarem com ho faríem. El primer que necessitaria seria una autorització especial que seria més possible si Pablo Casado fos el president del govern espanyol. Però jo seré lleial al president que hi hagi, encara que sigui Pedro Sánchez, i segur que podríem empènyer en aquesta direcció.
Colau acusa la Generalitat d’inhibir-se de la inseguretat a Barcelona. Hi coincideix?
Té una part de raó. El conseller d’Interior diu que li falten efectius i és cert, però la Generalitat, ni la de Jordi Pujol, mai s’ha estimat Barcelona ni l’Àrea Metropolitana, se la volia carregar perquè no la podia tenir. Si el separatisme obté l’alcaldia de Barcelona, això canviarà, se l’estimaran més perquè ja tindran el que volien. Però serà greu per a Catalunya.
Un dels seus objectius és fer marxar els manters. Com?
És un tema desgraciat. Era fàcil reconduir-ho quan no arribaven a 300. Ara en són més de 2.000. Això ha sigut una mala feina per part de l’Ajuntament. El cas és que jo com a alcalde no puc permetre que ningú ocupi la via pública sense permís. Els trauré d’avui per demà? No és tan fàcil. Però es poden treure. Donen mala imatge i causen problemes a molts botiguers, perquè venen productes falsificats, cometen un delicte contra la propietat industrial.
Però segons vostè quina és la solució?
Sabem que la majoria són explotats per màfies. Hem de fer un cens de manters. Potser l’Ajuntament ja el té. No ho sé. Hem de saber on viuen, com viuen, què ingressen. Tenen papers? Soc conscient que si d’avui per demà dono l’ordre de desallotjar-los i impedir que tornin, que es pot fer, puc arreglar un problema i provocar-ne un altre. Perquè aleshores no tindrem manters però tindrem delinqüents. Seria el pitjor alcalde si fes que hi hagués mil manters menys i mil delinqüents més. Si no els deixo vendre unes ulleres o una bossa, potser els condemno a robar. Ara bé, si n’hi ha que tenen alguna pensió o algun ajut, no els cal la manta. Si tenen papers, hem de mirar quina feina podem donar-los.
“Casado diu que Vox és d’extrema dreta? Molt bé. Doncs jo dic que no”
Creu que els manters tenen ajuts o papers?
No ho sé. El que sí sé és que això no pot continuar així. Del que no soc partidari és d’expulsar-los. El Partit Popular és popular i ha de ser popular. Tenim cor i ànima. Si delinqueixen dues vegades, ministeri de l’Interior i al carrer. Amb els delinqüents de casa en tenim prou. Però si no delinqueixen, buscarem la manera. Muntarem cooperatives. I si no tenen papers, l’Estat que busqui una solució. L’alcalde de Barcelona té força per reclamar-ho.
Vostè es compromet a crear moltes empreses. Com es fa això des de l’Ajuntament?
L’Ajuntament ha de potenciar qualsevol emprenedor, qualsevol empresa que pugui néixer. El primer que s’ha de fer és no posar traves. Les llicències avui triguen 193 dies, més 6 mesos. Només hauríem de tenir una llicència. I en els tres primers anys, zero taxes i impostos. No pot ser que no es puguin fer hotels com el Four Seasons o el Praktik, que ara hi ha narcos al solar de Drassanes on s’havia de fer. El govern de Colau sembla que estigui en contra del creixement econòmic. Tampoc s’entén la guerra a les terrasses, cal una mica de mà ampla. La vorera ha de tenir set metres. En poden ocupar tres, en queden quatre per caminar. Dius a un bar que pot posar més taules i que contracti més gent. Això és el que m’interessa.
“La Guàrdia Urbana necessita gent preparada. La brigada paracaigudista i altres unitats de l’exèrcit tenen gent molt preparada. Si els podem contractar ensenyats, per què els hem d’ensenyar?”
Condicionaria les llicències de terrasses a la contractació?
No, no! Jo donaria una llicència àmplia a les terrasses perquè tinc el sentit comú de saber que si hi ha més aforament hi haurà més gent contractada. Intervenir en les empreses és un error gravíssim. Colau vol una funerària, tocar la companyia d’Aigües, la companyia elèctrica… tot això no va enlloc. I mentrestant, té tres o quatre mil nens que cada any es queden sense guarderia perquè no volen concertar guarderies. Té un concepte ideològic erroni sobre això i perjudica la gent, els barris, per exemple Nou Barris. On pot treure més vots el PP és a Nou Barris, i potser a Sant Gervasi. Ens anirà bé a Nou Barris, amb els treballadors, perquè els entenem. Jo he viscut 39 anys allà. És un bon barri. Ha canviat perquè hi ha molta immigració, però és un barri agraït.
De fet Nou Barris es va fer en gran part amb la immigració dels anys 60…
Em nego a dir això. Els que van venir els anys 60 no eren immigració, eren espanyols com nosaltres. La immigració ve de l’estranger. Als anys 60 va venir gent d’altres regions d’Espanya.
Quan diu que el districte ha canviat perquè hi ha molta immigració, què vol dir?
Que està menys cohesionat. L’últim que faria és parlar en contra de la immigració. Però la gent que ve de fora d’Espanya i de fora d’Europa ve amb altres costums, altres formes de fer, d’entendre la vestimenta, la neteja, la civilització, el tracte, l’hospitalitat. Potser són més hospitalaris que nosaltres, però són diferents. I hem d’anar convergint i anar-nos entenent. Quan venien d’Andalusia, d’Extremadura, de Múrcia, en un quart d’hora ens enteníem. Tots érem espanyols, hi havia una convergència. Ara costa més. Tenen un idioma totalment diferent. El català i el castellà són diferents però s’entenien mitjanament bé. Sobretot perquè els catalans sabíem castellà. Ara no, ara costa més. Em sembla molt bé que siguem terra d’acollida. Però també és cert que s’han d’anar adaptant als nostres costums. Això funciona així aquí i a tot arreu. Si no, perdrem el que hem sigut i serem colonitzats.
El TOT Barcelona va publicar que vostè havia estat afiliat a Fuerza Nueva, cosa que vostè va negar. Però hi ha documents que ho acrediten.
Diré dues coses per última vegada. No hi ha cap document que acrediti això. Jo ara pico a màquina un document, poso el seu un nom i dic que és de Fuerza Nueva. Sense membret, sense ni firma i sense res. Això és un ‘cuento xino’. Però a més a més no contestaré més això. Amb això el que fan és desprestigiar-me. Jo soc català i espanyol, no vull saber res de política, i menys del passat. No ha sigut res d’això. No contestaré més a això.
1 
