L’infrafinançament de l’Estat a Catalunya té el seu particular reflex a Barcelona. El govern espanyol ha atiat greuges desembutxacant només el 36% de la despesa planificada en obres al Principat l’any passat. El menysteniment a les infraestructures ha destapat una onada de crítiques, si bé el grau d’incompliment de l’executiu de Pedro Sánchez resulta encara més flagrant en les aportacions extraordinàries que l’Ajuntament de Barcelona confiava rebre, segons es desprèn de les dades publicades pel Consistori: d’acord a l’informe d’execució pressupostària, el bipartit de l’alcaldessa Ada Colau va anticipar que La Moncloa engrossiria les finances municipals amb 124,3 milions d’euros addicionals el 2021, però va pagar 2,3 milions, l’1,8% de la quantia prevista.
El binomi de comuns i socialistes va pronosticar que la coalició bessona de PSOE i Unides Podem destinaria una contribució rècord al consistori durant el segon any de pandèmia. Després d’uns anys sense cap transferència de capital provinent de Madrid, el govern Colau va pressupostar una via d’ingressos excepcional per al 2021 que s’havia de dotar amb fons de l’Estat. Al marge queden els pagaments corrents amb què l’administració espanyola nodreix l’Ajuntament cada any, que havien d’ascendir a 1.130 milions d’euros el 2021, dels quals es van liquidar 1.113 milions, el 98,6%.
S’augurava que el suplement brollaria en essència de dues vies: uns 107 milions d’euros del fons estatal Covid, articulat per atorgar liquiditat a comunitats autònomes i municipis, i 11,7 milions per donar compliment a un protocol signat amb el Govern espanyol per costejar habitatge públic. A més, s’hi afegia una partida de cinc milions d’euros a càrrec dels ministeris d’Educació i de Cultura i Esports.
La quantitat total obtinguda, però, contradiu totes les expectatives dipositades en la inversió addicional que l’executiu de Sánchez podia procurar. L’Ajuntament va assenyalar l’auxili inèdit de l’Estat com a clau per projectar un increment de la despesa del 7,3% en els pressupostos de 2021, aprovats amb el suport de comuns, PSC, ERC i Valents. El grup municipal d’ERC ha instat l’executiu municipal a aclarir en base a què va predir un complement robust de l’Estat a les arques municipals que, al capdavall, s’ha revelat esquifit.
Pressió a Colau
Els republicans han demanat aclariments en les al·legacions que han presentat al compte general del consistori. A més de requerir per quins motius es va creure que la coalició de PSOE i Unides Podem seria generosa apuntalant les finances municipals, la principal força de l’oposició pressiona Colau perquè manifesti “si l’Ajuntament de Barcelona reclamarà a l’Estat la transferència de capital pressupostada inicialment” l’any passat, tal com interpel·la el document al qual el TOT Barcelona ha tingut accés.
“Exigim que reclami a l’Estat el que diuen que els hi pertoca, el que ens pertoca als barcelonins i barcelonines”, insta ERC. En tot cas, els republicans pensen que comuns i socialistes van calcular una estimació irreal dels ingressos que es traspassarien des de Madrid. “Ens van presentar i prometre una partida al pressupost municipal que es demostra que l’Estat mai tenia prevista”, recriminen.
ERC sosté que, d’haver sigut certa i haver-se fet efectiva, la contribució extra de la Moncloa podria haver alleugerit l’Ajuntament per proveir projectes que, en opinió del partit, “no s’han resolt bé, o tenen un pressupost modest i podrien ser encara més potents”. Esmenta que, entre d’altres, hauria permès ampliar mesures de “rehabilitació energètica, de reactivació econòmica i per a sectors com el comecial o el cultural”, també per a la “compra de més locals comercials” buits per promoure que reobrin amb nous negocis, per a l’adquisició d’edificis singulars i la construcció d’habitatge o subvencionar empreses.
El TOT Barcelona ha intentat recollir el parer del govern local, per saber quin destí havien de tenir els fons que va avançar que cobraria de l’Estat i si ha pres alguna acció per exigir-los. L’executiu municipal té pendent respondre a aquest mitjà des del dimecres passat.
Madrid en va rebre més
En contrast amb la capital catalana, l’Ajuntament de Madrid va ser molt més escèptic amb l’ajut que Sánchez pugués concedir-li. De fet, el govern municipal del PP i Cs no n’esperava cap, al marge dels fons ordinaris i la part de la recaptació dels tributs estatals que els municipis perceben. En el cas de la capital de l’Estat, les transferències corrents van pujar a uns 1.585 milions d’euros.
Tot i així, Madrid va anotar-se un ingrés imprevist de tres milions d’euros del Ministeri de Drets Socials. L’import supera els 2,3 milions que Barcelona va registrar com a única transferència de capital de les institucions espanyoles.
Els pagaments de la Generalitat
L’aportació de la Generalitat també es va quedar curta en comparació amb la idea amb què l’Ajuntament partia d’entrada. Tot i no acontentar totes les aspiracions de l’Ajuntament, el Govern català va ser més fiable que l’Estat, encara que les transferències de capital d’una administració i de l’altra eren, a priori, de magnituds incomparables.
En aquest cas, la Generalitat va satisfer el 55% de l’ingrés, desemborsant 3,9 milions dels 7 milions d’euros que el Consistori va assenyalar que li corresponia per costejar places de llar d’infant públiques de la ciutat. A banda, la Generalitat va vehicular 116,6 milions en pagaments corrents a la corporació municipal, una mica per sobre dels 114,8 milions que es van vaticinar de sortida.
En canvi, la Diputació de Barcelona va saldar el 85% de la transferència amb el Consistori. L’organisme va sufragar 12,9 milions dels 15 milions d’euros que figuraven als comptes a l’inici de l’any.
1 
