La Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP), un òrgan autonòmic independent, ha admès a tràmit provisionalment la petició d’una auditoria dels vuit anys del govern d’Ada Colau. El passat octubre, el TOT Barcelona va avançar que més de 2.100 ciutadans havien signat la demanda. La sol·licitud es va presentar davant de l’Ajuntament en compliment de la Llei de Transparència, va explicar Luis Carmelo, portaveu d’Avis del Barri del Bon Pastor, l’associació veïnal que va impulsar la iniciativa. A principis de desembre, el consistori va desestimar la petició d’informació.
Ara, la instància salta a l’àmbit autonòmic. En un document al qual ha tingut accés aquest mitjà, la GAIP diu que la queixa inicia la seva tramitació. El primer pas que farà la comissió és demanar a l’Ajuntament la remissió de l’expedient, dels antecedents i d’un informe jurídic, “a la vista del qual avaluarà si s’ha de donar trasllat a terceres persones afectades eventualment per l’accés, i també si cal que l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades s’hi pronunciï”.
Dos mesos per resoldre
La GAIP disposa de dos mesos per resoldre la queixa, tot i que aquest període es pot allargar dues setmanes més per la petició d’informes externs, com és el cas. Segons diu a la seva pàgina web, la principal funció de la GAIP és atendre les reclamacions de la ciutadania contra la desestimació d’accés a la informació. “Es pot reclamar davant la GAIP contra qualsevol administració, entitat o empresa pública de Catalunya”.
La informació que els més de 2.100 ciutadans va demanar era molt àmplia i incloïa les compres, subvencions, contractes (entre ells els “trossejats, per evitar la concurrència pública”), convenis, balanç general, deute, fluxos d’efectiu i estat de les variacions del capital comptable municipal. També es va sol·licitar una relació de tots els habitatges comprats –inclosos els adquirits per “sobre del preu de mercat”– i dades sobre els solars que són propietat de l’Ajuntament amb els metres i la ubicació.
Un estudi de les subvencions atorgades
En el text que van presentar a l’octubre davant de l’Ajuntament, els demandants plantejaven un “estudi econòmic, financer i fiscal de les subvencions directes atorgades”, els diners públics destinats a la defensa jurídica (interna i externa) dels membres del govern i la recaptació de la taxa municipal de recollida d’escombraries, que va ser tombada pel TSJC i de la que ara s’està a l’espera de conèixer la sentència al recurs presentat pel consistori. Com va avançar el TOT, els cobraments des de l’estiu de 2020 fins a finals de 2023 eren de més de 136 milions d’euros.
Tant del mateix Ajuntament com dels instituts, consorcis, fundacions, associacions i empreses municipals o amb participació del consistori, a més es demanaven les indemnitzacions i despeses de casos de responsabilitat patrimonial, el pagament dels costos processals de sentències amb referència i nom del procediment, i indemnitzacions pagades per suspensió de contractes d’obres. També es volia conèixer les multes que Hisenda o la Seguretat Social han pogut imposar a l’Ajuntament, multes coercitives, els costos dels càrrecs de confiança i les despeses d’informes i treballs documentals que l’Ajuntament ha demanat a externs, entre molta altra documentació.
Un volum d’informació “inassumible”, segons l’Ajuntament
En una llarga resposta de principis de desembre, l’Ajuntament desestima la petició de fer una auditoria dels dos mandats de Colau. A grans trets, el govern municipal diu que la informació que es demana “és d’un volum inassumible, afecta a tota l’organització municipal i ens dependents, i a més a més compren un àmbit temporal que va des del juny del 2015 fins al juny del 2023, és a dir, vuit anys. Actualment, amb els sistemes d’informació dels que disposa aquest Ajuntament no és possible obtenir tota la informació demanada d’una forma ordenada i centralitzada, i caldria fer una recerca individual de cada un dels diferents conceptes demanats per cada una de les diferents gerències i ens dependents”.
