Heribert Barrera, el primer president del Parlament de Catalunya després de la restitució de la democràcia, manté la Medalla d’Or de la Ciutat que l’Ajuntament de la capital catalana li va concedir el 2012 a títol pòstum. I això que el 23 de setembre del 2020, ara farà cinc anys, el plenari en var aprovar la revisió per declarar la nul·litat de la distinció. Va ser a proposta de l’aleshores regidor de Barcelona i exprimer ministre francès, Manuel Valls. La iniciativa va rebre el suport de Barcelona pel Canvi -el partit de Valls-, Barcelona en Comú, PSC, Ciutadans i PP. Però la realitat és que el govern d’Ada Colau no va fer cap pas més per eliminar Barrera del medaller municipal, ni el de Jaume Collboni n’ha fet cap fins ara. Ho han confirmat fonts d’ERC al TOT Barcelona a partir de les informacions que els ha transmès la Secretaria de l’Ajuntament, i aquest mitjà ho ha comprovat a la pàgina oficial de les distincions de l’Ajuntament. Per contra, ni Valls és regidor, i ni Barcelona pel Canvi -després Valents- ni Ciutadans formen part ja del plenari de Barcelona.
La proposició de Barcelona pel Canvi, aprovada el setembre del 2020, deia textualment que el plenari acordava “revisar” l’acord que va concedir la medalla a títol pòstum a Heribert Barrera, “per tal que se’n declari la nul·litat, de la mateixa manera que altres institucions ho han fet en diferents ocasions, quan ha quedat demostrat que la persona guardonada no era mereixedora del guardó en el moment de la concessió”. Cal tenir en compte que les proposicions presentades per l’oposició en comissions o plenaris municipals no són d’obligat compliment pel govern de torn de l’Ajuntament.
Va ser una “maniobra política” i una “votació esperpèntica”
Ara, en declaracions al TOT, la presidenta d’ERC a l’Ajuntament, Elisenda Alamany, destaca que el 2020, quan Valls va impulsar la retirada de la medalla, ja van advertir que no acceptarien “lliçons ni judicis simplistes” sobre la història d’ERC i titlla la proposta de “maniobra política”. Alamany explica que des d’ERC van seguir els efectes d’aquella “votació esperpèntica liderada per un personatge com Valls” i van comprovar que finalment l’expedient que havia de revocar la medalla a Barrera no es va executar, “la qual cosa celebrem”. “Barrera mereix aquest reconeixement per la seva trajectòria democràtica i antifranquista. Barcelona no necessita guerres simbòliques, necessita governs que s’ocupin del que és urgent: habitatge, desigualtats, turisme… Fer política amb la memòria històrica només per obtenir rèdit partidista és un error, i el temps ens ha acabat donant la raó”.
En el plenari del setembre del 2020, només les forces independentistes, Junts i ERC, van votar en contra de retirar la Medalla d’Or de la Ciutat al dirigent republicà. En aquella sessió plenària, la regidora Eva Parera, de Barcelona pel Canvi, va titllar Barrera de ser un “gran xenòfob” per haver dit frases com “la immigració és la principal amenaça de Catalunya”, va subratllar. El text aprovat es pot llegir en una piulada que va publicar fa cinc anys l’Ajuntament de Barcelona:
BCN Canvi proposa al #PleBCN revisar l’acord de la concessió de la Medalla d’Or de la Ciutat a títol pòstum al senyor Heribert Barrera i Costa, perquè se’n declari la nul·litat. pic.twitter.com/6JiaehNsUf
— Ajuntament de Barcelona (@bcn_ajuntament) September 23, 2020
Per contra, la regidora d’ERC Montserrat Benedí va destacar el setembre del 2020 que Barrera va ser “un lluitador antifranquista” i quan va tornar de l’exili, el 1968, es va integrar en els moviments d’oposició a la dictadura. L’edil republicana va recordar que el 2012, Barrera va rebre també la Medalla d’Or de la Generalitat. Benedí va reconèixer que les declaracions de Barrera van ser “desafortunades” i va assegurar que ERC no les compartia. Els republicans van acusar Barcelona pel Canvi d’actuar des del “ressentiment” perquè l’Ajuntament havia decidit retirar la Medalla d’Or de la Ciutat al rei Joan Carles I -la qual cosa sí que s’ha fet-, i perquè ERC havia impulsat una declaració institucional contra Manuel Valls, que sí que va tirar endavant, per ser “un exemple del pitjor nacionalisme excloent”. Quan era primer ministre de França, el 2013, va ordenar el desallotjament d’un campament de persones d’ètnia gitana, un fet que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va condemnar per violacions dels drets fonamentals.
Collboni no vol “guerra de medalles”
L’ara alcalde, Jaume Collboni, era el setembre del 2020 el primer tinent d’alcaldia d’un govern encapçalat per Ada Colau. Collboni va dir aleshores que el PSC probablement no hauria votat a favor de concedir la medalla a Barrera. El PSC va donar suport a la proposició de Barcelona pel Canvi, però Collboni va deixar molt clar que no volia fer “guerra de medalles”. “Ja n’hi ha prou d’agafar els llistats i mirar qui la té i qui no la té… És un joc infantil impropi del plenari de l’Ajuntament”.
De fet, la motivació per la qual l’Ajuntament de Barcelona li va concedir la distinció va ser pel seu “testimoni cívic, polític i patriòtic”. El perfil que en fa l’Ajuntament a la pàgina de les medalles en fa valdre que va ser un “referent de l’independentisme català” que, “havent patit l’exili, es va encarregar, amb altres militants, de la reorganització d’ERC”. Barrera era químic de formació, i a més de dedicar-se a la política, va ser professor de la Universitat Autònoma de Barcelona. L’expresident del Parlament va néixer el 1917 a Barcelona, la mateixa ciutat on va morir a 94 anys, el 2011.
Per què ha preguntat el TOT per aquest tema?
El TOT Barcelona ha preguntat per aquesta qüestió després que l’editor del Grup Món, Salvador Cot, va escriure un article d’opinió a El Món en el qual recordava que aquest setembre faria cinc anys que l’Ajuntament havia aprovat la retirada de la Medalla d’Or de la Ciutat a Barrera, “una persona excepcional i un militant de país”, va escriure Cot. I afegia: “Barrera va ser un home d’una peça que va combatre al front de l’Aragó, va passar pel camp de concentració d’Argelers, va resistir als nazis en la França ocupada i va lluitar des de l’exili i a l’interior contra el franquisme“. En aquell article, Cot recordava també que l’Ajuntament “encara honora, avui en dia, un terrorista”, en referència a l’exsecretari d’Estat de Seguretat, Rafael Vera, “condemnat pel mateix Estat com a dirigent dels comandos parapolicials dels GAL, una organització que va cometre una trentena d’assassinats i va segrestar diverses persones”.
