La doble investigació judicial a Ada Colau, coneguda aquesta setmana, ha fet sortir de l’hemeroteca novament les dures paraules que l’ara alcaldessa va dedicar a Xavier Trias en un míting electoral a Nou Barris el 2015. L’aleshores candidat de CiU a la reelecció havia estat crucificat per mitjans de comunicació com El Mundo per uns suposats diners a Andorra i Suïssa que mai van arribar a demostrar-se ni va investigar cap jutjat, perquè eren una fabulació del clavegueram policial estatal. Trias no havia estat imputat –”investigat” en l’argot actual– com sí ho està ara la líder dels comuns, però Colau va aprofitar el linxament mediàtic per polaritzar la campanya.
La pàgina web de Barcelona en Comú manté publicat el contingut d’aquell míting, malgrat que les acusacions a Trias fa anys que s’han desmentit. Així, encara es poden llegir les declaracions que van fer Ada Colau i Pablo Iglesias, que era el convidat estrella de l’acte. “Xavier Trias i Esperanza Aguirre tenen moltes coses en comú: estan envoltats de corrupció i tenen una manera compulsiva de retallar drets bàsics i privatitzar serveis públics, i per fer-ho ens diuen que no hi ha diners i després els tenen a Suïssa i a Andorra”, va dir Colau.
“No ens creiem les seves mentides i volem que ens tornin els diners, perquè els necessitem per a les nostres escoles bressol i per als nostres hospitals”, arengava l’exportaveu de la PAH. Així, donava per fet que hi havia uns diners públics manllevats per particulars concrets. “El que cal és voluntat política i per això estem nosaltres aquí”, afegia davant d’unes 4.000 persones. “El proper 24 de maig podrem escollir entre la màfia i la gent, entre CiU i Barcelona En Comú”, concloïa.
Pablo Iglesias no es va quedar curt, tampoc. Instava a aplicar l’etiqueta de corrupció als sospitosos que calgués, sense filar prim ni fer matisos. “Diguem a les coses pel seu nom: als lladres, lladres; corruptes als corruptes”, insistia. “Ja ens ho va ensenyar l’Ada Colau quan van anomenar criminals als representants de les entitats financeres!”, proclamava.
En clau més ideològica, ridiculitzava el nacionalisme a partir dels casos de corrupció al PP i CiU: “La pàtria de Pujol i la de Rato són els seus diners”. “Defensar la sobirania és defensar els serveis públics –prosseguia–, són traïdors a la pàtria els qui privatitzen aquests serveis”. A més, s’erigia com a defensor nacional i ironitzava que “als sobiranistes allò que ens preocupa és que si et toca viure a Nou Barris visquis menys anys que si vius a Pedralbes”.
1 
