Si el 28-M va ser una foto finish en tota regla, amb la nit electoral més llarga de la història de la ciutat, les negociacions per formar govern i començar a prendre les regnes de l’administració estan sent també les més complexes de la història. Enrere queden les majories gairebé absolutes d’un partit, les costures aritmètiques de la ideologia s’han trencat i Madrid condiciona més que mai la governança a l’Ajuntament de la capital del país amb la convocatòria de les eleccions espanyoles el 23-J. En aquestes condicions, les negociacions estan totalment endimoniades i l’aritmètica perversa fa impossible posar la mà al foc per res i per ningú.
Amb tot, hi ha alguns possibles pactes, amb més o menys punts de reeixir, amb més o menys dependències de la política madrilenya i catalana. I també està en joc el futur polític de diversos líders. Si Xavier Trias no és alcalde, plegarà. I si Collboni i Colau no es mantenen al poder, tot apunta que no acabaran ni de bon tros els quatre anys de mandat com a regidors a l’oposició. Hi ha eleccions catalanes i europees en l’horitzó, i abans, unes eleccions espanyoles que, en cas de repetir-se un govern liderat pel PSOE, podria ser també una porta de sortida. Amb tots aquests ingredients, els partits fa dues setmanes que negocien a diverses bandes. Però què hi ha sobre la taula? Moltes possibilitats, la majoria de les quals, els partits no gosen descartar taxativament.
Govern de Xavier Trias amb ERC
Ara per ara, és una opció plausible. Els republicans la veuen amb bons ulls, perquè els garantiria una certa institucionalitat a la capital del país, a més, els permetria liderar les forces progressistes a la ciutat pressionant Trias en alguns aspectes de govern. Per a Junts, l’alcaldia amb el suport d’ERC els dona una mica més de marge per governar, desactiva en part l’oposició d’esquerres i a més, permetria recosir l’independentisme a les portes d’un nou cicle electoral. Però caldria salvar també la pedra en el camí que ha suposat que ERC i el PSC pactin a les diputacions de Lleida i Tarragona, tot i que en el mandat anterior hi havia un pacte independentista. Fonts de l’equip de Xavier Trias expliquen al TOT que “no hi ha res tancat”, però que “la lògica” apunta que Trias serà investit alcalde. Sobre la presència o no d’ERC, es limiten a dir que “s’està negociant”, si bé l’alcaldable ha dit que se sent “molt còmode” amb ERC.
Ara bé, aquest dimecres, la picabaralla al Parlament entre Junts i ERC pels pactes a les Diputacions, amb petició inclosa dels junters al president Aragonès de convocar eleccions anticipades, podria dificultar aquest acord en l’àmbit dels aparells dels partits més enllà de la ciutat.
Govern en minoria de Xavier Trias
Amb 11 regidors, seria el govern més dèbil de la història de Barcelona, a prop dels 14 amb què el mateix Trias va governar el 2011. És també una opció viable, si no la que més, malgrat que tant Collboni com Colau intenten evitar-la amb pactes alternatius. En aquest cas, el candidat de Junts seria proclamat alcalde per ser la llista més votada si cap altre candidat no assoleix els 21 regidors necessaris per tenir majoria absoluta. L’aposta inicial de Trias era un govern de 26 regidors, amb la suma del PSC i ERC, una aritmètica que ja va quedar descartada: “Ara podem tenir 16 regidors o 11 regidors, veurem què passa”, apunten fonts dels junters a Barcelona.
Collboni, alcalde en solitari
Però més enllà de lògiques, hi ha altres fitxes del tauler que s’estan movent. No és l’opció que Collboni més s’ha treballat, però és una possibilitat que està prenent força en les darreres hores. Segons ha pogut saber el TOT Barcelona, el candidat del PSC estaria disposat a governar en solitari si obtingués els vots fidels dels Comuns i els del PP, que estarien condicionats justament a aquest govern en minoria “sense els de Colau” i al fet de poder jugar a “l’aritmètica variable” durant el mandat per tal que el PP pogués exhibir acords de govern en matèries rellevants. De fet, aquest dimecres al matí fonts del PSC havien difós la idea que aquesta fórmula estava pactada ja amb el PP, però els populars ho han desmentit.
Ara bé, fonts populars han explicat al TOT que no tanquen del tot la porta a aquest govern en minoria votant Collboni a la investidura, però amb la condició que hi hagi garanties que els Comuns estaran a l’oposició i que el programa de Collboni contingui aspectes del programa dels populars. Aquesta opció passaria perquè els Comuns votessin el PSC a canvi de res. Però els Comuns han assegurat que si no hi ha pacte, Colau es presentarà a la investidura. Si aquest acord entre Collboni i Sirera no es materialitzés, el PP presentaria el seu candidat. De fet, segons ha pogut saber el TOT, el candidat socialista explica que hi haurà un moviment en els Comuns que podria permetre al PP sentir-se còmode votant-lo com a candidat. L’únic gest que estudiaria el PP seria que els Comuns votessin Collboni quedant-se a l’oposició. Un preu a pagar per tenir un “alcalde progressista”. Una pista l’ha donada Laia Bonet (PSC): “El 2015 i el 2019 la responsabilitat dels socialistes va fer possible dues investidures d’Ada Colau sense ni tan sols haver dibuixat un pacte de govern. Ara no s’entendria que els Comuns no actuïn amb la mateixa generositat cap al PSC per construir un govern de progrés”.
De fet, aquest dimarts, en un acte a la Casa Seat de Barcelona, Collboni i Sirera es van absentar durant 14 minuts, i van tornar a seure l’un al costat de l’altre. Una escapada que va despertar alarmes entre els altres dos convidats, Trias i Maragall.
Sociovergència
Té menys números. Segons fonts de Junts, no és negociable la condició que posa Collboni per sumar els 21 regidors del PSC i Trias per Barcelona: partir-se l’alcaldia dos anys. Per tant, els junters donen per molt difícil aquesta opció, però no la descarten al 100% si finalment Collboni s’avingués a ser el soci del partit de l’alcalde. Aquesta via està oberta, i podria estar també connectada amb el repartiment de poder a la Diputació de Barcelona. Tot plegat, tenint en compte que en dues diputacions ERC ha triat com a soci el PSC, però a Barcelona aquesta aritmètica necessitaria la concurrència també dels Comuns per donar-li una presidència als socialistes.
Collboni i Colau amb els vots de VOX?
Aquesta possibilitat ha circulat força els darrers dies. La teoria és que si VOX votés Collboni, amb els vots de Colau sumarien 21 regidors. I què guanyaria aquest partit? Simplement, podria exhibir que ha barrat el pas a un alcalde independentista i que ha estat més responsable que el PP, rival directe a les urnes el 23-J. Però fonts de VOX han assegurat al TOT Barcelona que aquesta opció està descartada: “No votarem ni Collboni, ni Colau ni Trias, votarem el nostre candidat. No hi haurà sorpreses”, asseguren. A més, confirmen que “absolutament cap partit” ha contactat amb ells després del 28-M i que no hi ha “cap negociació per a res”. Però la resta de partits no les tenen totes i alerten que “de VOX ens ho podem esperar tot.
Canvis en el govern després del 23-J?
Ara bé, la fórmula que s’utilitzi perquè Barcelona tingui nou alcalde, sigui en minoria o per un acord que doni com a resultat la majoria absoluta, serà pels quatre anys que dura el mandat del 28-M? O hi haurà canvis després del resultat de les eleccions espanyoles? Ni el PSC ni els Comuns no han descartat obertament intentar una moció de censura contra Xavier Trias després d’aquest cicle electoral. De fet, fonts socialistes reconeixen que a aquestes altures ja és més probable que passin a l’oposició, però matisen amb un “de moment”. I és que després del 23-J, si el PSOE no revalida el poder a Madrid, intentar l’assalt a Barcelona seria una possibilitat molt més nítida que avui, per almenys tenir una parcel·la de poder abans de les eleccions catalanes, on el PSC ha d’intentar mantenir la victòria del 2011.
Ara bé, Collboni tampoc no descarta entrar en un hipotètic govern en minoria del candidat de l’òrbita de Junts i deixar els Comuns sols a l’oposició. Tampoc ERC ha tancat la porta a entrar al govern després del 23-J si finalment la fórmula que es materialitza és un govern en solitari de Trias. El que semblaria més improbable és que en la moció que presentessin hipotèticament Comuns i PSC s’hi sumessin els republicans.
Ara sí, i si no hi ha canvis d’última hora, dissabte a la tarda l’Ajuntament farà la foto del 28-M. Però serà l’última foto, o haurem d’esperar a veure els resultats del 23-J?
