Superilla sí, superilla no. Aquest debat, que ha polaritzat Barcelona en els darrers quatre anys, amaga una preocupació latent en la majoria de partits polítics que es presenten a les eleccions. El verd només ocupa l’11% de la superfície de la ciutat, una dada que engreixa Collserola, que representa una sisena part d’aquest espai. Aquest fet, entre altres motius, és el que ha posat els eixos verds al centre del debat. Ara bé, la retòrica política amaga diferents propostes, totes elles diverses, per guanyar eixos pacificats a Barcelona. Sense dubtes, el verd serà un dels epicentres de la campanya electoral, i exposar bé els arguments pot ser clau.
Les superilles
La primera proposta a destacar és la més coneguda. Els Comuns han fet bandera del Pla Superilla que ha suposat una pacificació estricta d’alguns carrers de l’Eixample i el Poblenou. Mentre que els Comuns s’afanyen a explicar que els eixos verds no són una guerra al cotxe, alguns sectors de la ciutat no n’han quedat gaire satisfets. El partit de Colau seguirà implementant-les si guanya les eleccions.
Colau va guanyar les eleccions traient pit del seu passat activista i prometent canvis en el mercat de l’habitatge. Vuit anys més tard, l’habitatge segueix sent una preocupació per als Comuns, però polítiques de mobilitat com aquesta l’han desplaçat com a principal camp de batalla. A més, el gran fitxatge electoral de Colau, Guille López, reforça aquesta idea. López és un dels impulsors d’Eixample Respira, entitat que vol reduir cotxes al centre de la ciutat.
Per la seva banda, ERC ha insistit que les superilles són “un exemple de gentrificació verda”, és a dir, una actuació urbanística que, en virtut de la reducció de la contaminació, està expulsant els veïns dels seus barris.
Recuperar els interiors d’illa
El PSC ha aprovat tots els plans de superilla d’aquests últims anys, si bé és cert que en els darrers mesos n’han marcat més distància. El seu candidat, Jaume Collboni, ara proposa una alternativa. Els socialistes volen recuperar 30 interiors d’illa del districte de l’Eixample fins al 2030 i d’aquesta manera preveu ampliar en 63.000 metres quadrats l’espai verd de la ciutat.
El socialista va presentar el nou projecte amb dards enverinats cap al projecte estella dels Comuns. Tota modificació a l’Eixample ha de tenir en compte que és “el gran pulmó econòmic” de Barcelona, deia en roda de premsa. En aquesta mateixa compareixença, Collboni va recordar que altres alcaldes socialistes van recuperar 42 espais interiors com aquests durant els seus mandats.
De fet, ERC també qüestiona la idea de Collboni: “És un projecte que està bé, però en cap cas és la solució per reduir la contaminació”, ha dit el candidat republicà.
Cobrir la ronda de Dalt
Xavier Trias també s’ha sumat al debat amb una proposta alternativa al model actual. El candidat de Junts vol cobrir la ronda de Dalt, una proposta que comparteixen des de Ciutadans. Tots dos partits veuen, en aquesta opció, la millor idea per aconseguir grans metres de verd en una zona en què no n’hi ha gaire. Per una banda, el junter considera que tapar la ronda “és mediambientalment molt més interessant que la reforma de Consell de Cent”, mentre que Anna Grau ha dit que serà “una prioritat” si entren al govern.
Segons els càlculs de Trias, l’obra trigaria entre vuit i deu anys, i servirà per guanyar 250.000 metres quadrats de noves zones verdes. L’exalcalde considera que podria arribar a plantar 25.000 arbres i 50.000 metres quadrats de plaques solars. D’altra banda, Ciutadans també considera que serviria per unir uns barris, els de muntanya, que estan distanciats de la resta de la ciutat.
Cobrir la Gran Via
Una proposta similar ha presentat el candidat del PP, Daniel Sirera. En aquest cas, però, considera que la ronda no és cap prioritat i fixa la mirada en la Gran Via. En un vídeo a Twitter, Sirera proposa cobrir-la per poder construir “una gran plaça verda”. D’aquesta manera, apunta el candidat, els veïns podrien circular amb tranquil·litat i sense soroll. La Gran Via s’ensorra sota terra en el seu últim tram, però queda descoberta per sobre. Anys enrere es van instal·lar unes parets per minimitzar el soroll, però no és suficient.
