El filòsof i exalcaldable Jordi Graupera ha tornat aquest diumenge a l’arena pública amb un contundent fil de piulades, on tanca la porta completament a substituir Elsa Artadi al capdavant d’una llista electoral de Junts a les municipals de 2023 a Barcelona. Sosté que la sortida precipitada de la líder dels juntaires per una desfeta emocional ha fet que molts seguidors de Graupera li preguntin si voldria substituir-la, davant la manca d’un relleu clar a la formació independentista. La resposta d’ell és categòrica: “Ni jo ho acceptaria ni ells m’ho proposarien”.
En un llarg seguit de 20 piulades, elabora un relat molt bel·ligerant sobre la seva relació amb els partits polítics actuals i en especial sobre ERC i Junts, amb especial menció al president Pere Aragonès, que és dos anys més jove que Graupera. “La gent de la meva generació que ha entrat als partits potser té la vida material resolta, però es van tornant idiotes i perden tota creativitat: és l’única manera d’aguantar”. En un apunt final aprofita per aclarir que usa el idiota “en la seva forma més pura: despreocupat del destí de la comunitat”.
Si ell entrés en un dels grans partits, diu, “només empitjoraria la situació o acabaria cínic o frustrat”. I concretament sobre Junts, encara va més enllà: “Per què hauria de voler ser candidat d’un projecte que no sap on va, que participa de la pacificació i que em tornaria tan cínic que acabaria sent idiota o acabaria cremat?”
Encara s’hi esplaia més: “M’estimo la vida i no vull llençar-la: ser un mandarí del règim a canvi de 100.000 [euros anuals], despertar-me d’aquí 10 anys amb una casa a l’Empordà i o bé sentint fàstic de mi mateix o bé incapaç d’adonar-me del mal que he fet”. Sosté que ja ha dit que no “a aquesta mena de propostes” no un cop, sinó “moltes vegades”, perquè creu que des d’un partit no podria fer res “determinant pel país o per la independència”. “Als partits catalans treballes per contenir la bèstia, no per convertir-la en una cosa eficaç i alliberadora”, acusa.
D’altra banda, té assumit que a la seu de Junts tampoc fan cua per trucar-lo: “No es refien de mi (i amb raó) i perquè suposo que saben que el marge que tingués el faria servir per fer net d’algunes coses, i això inclou algunes de les persones que m’haurien de trucar en primer lloc per oferir-m’ho”. Tampoc descarta que puguin trobar-lo poc capaç, però exclou que aquest fos un impediment decisiu a la vista de la designació de “tota classe d’incapaços al davant de tota classe de posicions”.
La derrota de Graupera a les municipals de 2019
No obstant, reconeix que sí que té “vocació política” i insinua que també té “idees sobre què fer”. Però admet que actualment no té els mitjans per poder fer política com li agradaria: “No tinc la força (recursos, gent, etc) per plantar cara al sistema i sortir-me’n. És millor aprendre dels errors i vicis personals”. I és que l’aventura de presentar-se a l’alcaldia de Barcelona fa tres anys al capdavant de l’innovador projecte Barcelona És Capital-Primàries va desembocar en una dolorosa derrota electoral: no va aconseguir superar el llindar del 5% de paperetes i es va quedar sense cap regidor.
Des d’aleshores, Graupera ha fet un pas enrere i treballa en altres àmbits, com donar classe a la universitat o fer de tertulià a mitjans de comunicació. “No paro de treballar i això em fa feliç”, presumeix. També aprofita per fer callar alguns rumors que havien circulat, sobre l’impacte en les seves finances personals de la patacada als comicis, pels que va deixar feina i casa a Nova York. Admet que trobar feina no va ser fàcil i que el “preu personal laboral” el va “putejar força” tot i que ja hi comptés.
El que més el preocupava era “haver de renunciar a la llibertat interior per pagar la hipoteca o no quedar del tot sol”, cosa que segons ell no ha hagut de fer finalment. “No tinc gaires deutes, no he hagut de renunciar a cap idea, i mantinc intacta la meva capacitat de crear coses, encara que moltes no les veieu. No tinc pressa, no depenc del sistema per mantenir la meva família, he expandit els meus amors, he crescut i he après a estar sol”, celebra. Tot i això no nega que aquells comicis el van posar davant del mirall i va haver de fer autocrítica: “Vaig veure i exposar els meus defectes i limitacions i aquests porto tres anys mirant de superar-los”.
El camí cap a la independència de Catalunya?
Jordi Graupera no combrega amb el nou rumb de la política catalana, que ha deixat enrere l’unilateralisme i busca una solució dialogada amb Espanya. Defensa anar cap a “un conflicte més obert i clar” encara que el final sigui “incert”, pel que s’oposa a l’estratègia actual de Junts i sobretot d’ERC: “Que cremin les idees que ja sabem que no duen enlloc a la vista de tothom”. “Siguem pacients: tothom ha d’arribar a les seves conclusions per ell mateix i a la seva manera. Hem adquirit molta cultura política aquests anys: treballem-la, fem-la créixer i siguem lliures”, conclou.
En aquest sentit, no tanca la porta a tornar a la política en el futur si ha canviat l’escenari: “Algun dia potser faré política de nou. Potser entraré a un partit, si veig que les coses són diferents o que tinc prou marge o prou força o prou aliances per fer-les diferent”. “Però no faré veure que puc fer coses només per la vanitat de semblar que puc”, avisa.
2 
2 
