L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, rep aquest dijous un nou baló d’oxigen per allargar uns mesos més governant sense una oposició articulada, que potser ni tan sols s’articularà durant tot el mandat. El 2 de maig expiren els 30 dies de què disposava l’oposició per presentar un candidat alternatiu a l’alcaldia, després que el ple municipal tombés els pressupostos del PSC -només ERC hi va votar a favor- i que l’alcalde perdés la qüestió de confiança. Expirat el termini, per la via legal queden aprovats automàticament els comptes del 2024 i l’alcalde Collboni ratificat. 3.800 milions d’euros que el govern municipal administrarà sense cap oposició per tirar endavant els projectes que Trias per Barcelona, Barcelona en Comú, el PP i VOX van refusar.
Una fotografia que, lluny de ser un fracàs polític, com sí que ha estat al Parlament i al Congrés espanyol, Collboni capitalitzarà aquesta imatge com una victòria. De fet, pot treure pit de ser l’única gran administració amb els pressupostos del 2024 aprovats. A la Generalitat, Pere Aragonès no se’n va sortir tot i tenir el suport del PSC i els republicans van optar per avançar eleccions en comptes d’allargar el Govern amb una pròrroga pressupostària. I a Madrid, Pedro Sánchez ni tan sols ho va intentar. Dues hores després que el president de la Generalitat convoqués el 12-M, el president espanyol retirava els pressupostos per evitar una derrota si ERC complia l’amenaça de no votar-hi a favor si els companys de Sumar a Catalunya li donaven la patacada.
Haurà caminat gairebé un any en solitari, amb només 10 regidors -ni tan sols un per districte-, investit per una operació d’Estat amb la participació del PP i dels Comuns i, sobretot, activant i desactivant les negociacions per ampliar govern a conveniència per administrar políticament dues cites electorals inesperades, el 23-J i el 12-M. Quan Pedro Sánchez va avançar les eleccions espanyoles l’endemà de constatar els mals resultats del PSOE a les municipals a tot l’Estat, Jaume Collboni va posar el fre de mà a les seves expectatives de donar gruix a la governabilitat de la ciutat, quan es donava per fet que els Comuns entrarien a l’executiu del PSC.
I tot va quedar en stand by fins que al novembre ERC i Junts van investir Pedro Sánchez. Començava el ball d’aspirants un cop constatat que Collboni tindria llum verda del partit per governar tant amb Trias per Barcelona com amb ERC, i per descomptat, amb el soci a l’Estat, els Comuns. Però la relació pèssima entre Collboni i Colau -el socialista va saltar del govern municipal per preparar la seva candidatura al 28-M “amb llibertat”- feia, i fa, que l’aritmètica del “tripartit progressista” de 24 regidors encara estigui encallat. I tampoc Junts a Barcelona ha acabat de llençar la tovallola. Fonts del grup municipal admeten al TOT que “no es pot descartar res”, com a mínim “fins després del 12-M”, però consideren que Collboni ja ha fet la tria. De fet, les eleccions avançades catalanes han tornat a ajornar la decisió del PSC a Barcelona, i ara per ara hi ha dos escenaris principals sobre la taula si parlem de pactes i governabilitat a la capital del país, que pengen dels resultats d’unes eleccions alienes.
Esperar a tenir president de la Generalitat
Abans de l’anunci del 12-M, els 5 regidors d’ERC estaven a punt de fer caixes per entrar al govern municipal. Al febrer havien anunciat l’acord de pressupostos, però Collboni anava dilatant els tempos -com si tingués una bola de vidre que li permetés conèixer a l’avançada la decisió dels Comuns de tombar els comptes a la Generalitat i precipitar eleccions- i deixant el partit d’Ada Colau en terra de ningú sobre la possibilitat de materialitzar un tripartit a Barcelona. Però amb el 12-M, el mateix Collboni ha tornat a tancar el seu despatx a les negociacions, a l’espera de veure els resultats. I a partir de la nit electoral, el PSC farà els seus càlculs. En aquest escenari, Collboni veu “possible pactar a l’estiu”, és a dir, després de conèixer qui és investit president, amb la data límit del 25 de juny. I és que els vasos comunicants a banda i banda de Sant Jaume són més fluids ara que mai.
Si, com diuen les enquestes, Salvador Illa torna a guanyar les eleccions i pot formar govern amb ERC i Comuns, o bé amb Junts, perquè no hi ha majoria absoluta independentista o perquè no hi ha acord, hi hauria dues opcions, que ERC o Junts acceptin o que hi hagi repetició electoral. Però en tot cas, el color del president, i sobretot, el color de qui l’investeixi, tindrà impacte directe en la decisió que prengui Collboni, que a hores d’ara, sense la contaminació de les urnes del 12-M, assegura que amb un reforç dels 5 regidors d’ERC en tindria prou per arribar com a mínim a la tardor, quan hauria de tornar a engegar la roda dels pressupostos del 2025. Aquest escenari A, en què Collboni ampliaria govern després de saber qui dona suport al candidat del PSC a la Generalitat i qui no, és ara per ara l’escenari més factible. Però hi ha també un escenari B, que té a veure amb el factor Ada Colau.
Entrada ràpida d’ERC per evitar la pressió de Colau al Parlament?
I és que des del minut zero de partit que Collboni -el PSC comentava que “no pot haver-hi dos alcaldes”– ha fet mans i mànigues per retardar al màxim l’entrada de Barcelona en Comú, i en concret, d’Ada Colau, al seu executiu. Per contra, va decidir posar ERC en solitari en l’equació de la governabilitat quan ningú ho esperava, justament per intentar que els Comuns deixessin de condicionar el seu vot als pressupostos a les cadires al govern. En aquest context, algunes fonts apunten que el PSC i ERC no descarten formar govern immediatament després del 12-M, sense esperar a la investidura del president ni a les negociacions entre grups parlamentaris.
Així, ERC entraria al govern del PSC i no donaria marge a Ada Colau per pressionar al Parlament en cas que els escons del partit lila siguin necessaris per investir Salvador Illa, o per impedir una investidura independentista, com van fer a Barcelona amb l’operació Collboni. Ras i curt, el bipartit podria anar fent fins com a mínim la tardor amb 15 regidors i els pressupostos aprovats, una xifra que permetria un cert respir a l’equip actual encara que no donés la majoria absoluta. La idea, assenyalen fonts municipals al TOT, seria que Barcelona “no sigui moneda de canvi al Parlament”, és a dir, que els Comuns no posessin com a condició per investir Salvador Illa – o per impedir la investidura d’Aragonès o de Puigdemont- l’entrada al govern de Barcelona. I pel que fa als Comuns, segons ha pogut saber el TOT Barcelona no es plantegen la hipòtesi d’alliberar Collboni de Colau amb un càrrec a la Generalitat per facilitar el pacte a Barcelona, perquè de fet, l’exalcaldessa podria fins i tot repetir com a candidata el 2027.
En qualsevol cas, a Sant Jaume l’alcalde no mourà fitxa fins com a mínim la nit del 12-M. Aleshores l’aritmètica començarà a donar pistes sobre els moviments que més podrien convenir al PSC barceloní. El que és segur és que res no serà improvisat. Fins ara l’alcalde ha sortit airós de tots els entrebancs i fa onze mesos que governa amb una oposició totalment satel·litzada, administrant la conjuntura política convulsa com ningú. El govern més minoritari de la història té els comptes aprovats i marca línies clares de govern sense que els altres 31 regidors del ple es posin d’acord per aturar res.
