Foc creuat sobre la inversió social a Barcelona en el primer debat dels 7 alcaldables

Colau acusa Collboni de "no moure's" perquè Sánchez reguli els lloguers i Maragall etziba a l'alcaldessa que "gasta sense estratègia" en matèria social

Els retrets entre els diferents partits que governen l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i l’Estat sobre la inversió en polítiques socials han marcat el primer debat entre els 7 principals candidats a l’alcaldia de Barcelona, organitzat per la Taula d’entitats del Tercer Sector. Es tracta del primer cop que es veuen les cares tots set, després que Ada Colau declinés assistir al que van organitzar els comerciants i no convidessin a la CUP. Jordi Graupera va ser convocat “per error” i deconvocat poc després com a vuitè contrincant d’aquest dijous. 

Durant el debat, l’actual alcaldessa i candidata de BComú, Ada Colau, ha criticat que el candidat del PSC, Jaume Collboni, no es “mogués” perquè el president del govern espanyol, Pedro Sánchez (PSOE), regulés el preu dels lloguers. Alhora, tots el candidats han acusat Colau d’entregar només “700 claus” i de no haver fet els 8.000 habitatges socials que havia promès. La Generalitat també ha estat diana de les crítiques dels partits que no la governen, que consideren que no s’implica prou en la lluita contra les desigualtats. Durant el debat, moderat per la directora del diari Ara, Esther Vera, els candidats també han tractat temes com l’atur, la pobresa energètica o l’acollida d’immigrants a la ciutat.

Crítiques a JxCat i ERC per les inversions de la Generalitat

Els candidats a l’alcaldia han criticat les polítiques socials del govern de Colau, que han considerat insuficients en algunes qüestions, com per exemple en inversió en habitatge, en serveis socials o en l’impuls de l’operador energètic municipal, Barcelona Energia. La candidata de BComú s’ha defensat i els ha replicat que Barcelona és la ciutat que més ha augmentat la inversió social –un 50%, ha precisat– i ha instat les altres administracions a fer el “mateix esforç”. “Necessitem que totes les administracions ens acompanyin”, ha indicat Colau, que ha subratllat que és necessari que l’Estat modifiqui lleis com la d’estrangeria o la reforma laboral per lluitar contra les desigualtats. 

Davant les crítiques d’Artadi i Maragall a les polítiques socials del seu govern, Colau els ha retret que la Generalitat sigui dels governs que menys inversió social fan i els ha recordat els “incompliments” del Govern en matèria social amb l’Ajuntament. “Espero que no traslladin la paràlisi de la Generalitat a l’Ajuntament”, ha dit la candidata de BComú. Artadi i Maragall han respost a Colau que la Generalitat també pateix una manca d’inversions per part de l’Estat i que, per tant, també assumeix el cost de serveis que no li pertoquen. “Gastar, gasten; però no tenen estratègia”, li ha etzibat el candidat d’ERC a la de BComú, a qui ha acusat de “desconfiar” reiteradament de la Generalitat.

Picabaralla entre Colau i Collboni per la regulació dels lloguers 

Després que Collboni critiqués la manca d’habitatge social construït durant el mandat de Colau, la candidata de BComú ha retret a Collboni que “no es mogués” per pressionar el president del govern espanyol perquè limités el preu del lloguer. Colau ha acusat Sánchez de cedir davant les “pressions” dels “especuladors” i ha demanat a Collboni que es “comprometi” a regular els lloguers. 

El candidat del PSC, que ha dit que la ciutat pot construir 1.000 habitatges socials l’any, ha demanat a la candidata de BComú que “detalli” quina proposta té per limitar els preus i Colau ha insistit que és una mesura que es podria fer “avui mateix” amb un índex de preus que ha reiterat que “ja està fet”. Davant les crítiques en habitatge, que han estat les més nombroses per part dels altres candidats, Colau ha subratllat que durant el seu mandat s’ha “doblat” l’habitatge social a la ciutat i que s’han evitat més de 6.000 desnonaments. “Estem fent molt més del que ens tocaria per competències”, ha dit.

Maragall aposta per incentivar les feines ben pagades

“Barcelona és una fàbrica de desigualtats”: amb aquesta frase ha resumit Maragall la situació en què creu que es troba la capital catalana. Tots els candidats han coincidit en el fet que cal lluitar contra les desigualtats i que un dels principals reptes per fer-ho és la creació de llocs de treball de qualitat. “No s’han recuperat els llocs de treball i els salaris no creixen com l’economia”, ha admès Artadi, que, com altres candidats, ha defensat un salari mínim de ciutat. 

Per reduir les desigualtats, Manuel Valls ha apostat perquè l’Ajuntament sigui un “agent econòmic” que garanteixi la promoció econòmica de la ciutat. “Sense empreses no podrem lluitar contra la pobresa i desigualtat”, ha dit. Per la seva banda, Collboni ha insistit que, malgrat el “creixement econòmic, no s’ha distribuït bé la riquesa”. El candidat del PP, Josep Bou, ha remarcat que es presenta a les eleccions per “ajudar” els ciutadans, mentre que la candidata de la CUP, Anna Saliente, ha dit que la font de les desigualtats a la ciutat és la mateixa Marca Barcelona, que intenta “pal·liar els problemes que genera”. És per aquest motiu que ha apostat per la “destrucció d’un model que genera desigualtats”. 

Valls, a Saliente: “No acceptaré que se’m tracti de racista o de fatxa”

Pel que fa a les polítiques d’immigració, Valls ha insistit en diferenciar entre refugiats i immigrants i ha remarcat que la immigració s’ha “d’organitzar”, però “no formar guetos”. Sobre aquestes afirmacions, la candidata de la CUP ha acusat Valls de “diferenciar entre immigrants bons i dolents” i ha qualificat el discurs de Valls “d’irresponsable”. “El que no vol són immigrants pobres”, ha dit Saliente. En resposta a la candidata de la CUP, Valls ha assegurat que “no acceptaria” que se’l tractés de “fatxa o racista” i ha demanat a Saliente “responsabilitat”. “Ja n’hi ha prou”, ha subratllat Valls. 

L’aposta del candidat del PP perquè aquells que “no poden anar a la universitat” facin la formació professional dual ha fet enfadar Collboni, que ha apuntat que precisament ha estat aquesta visió de la formació professional dual la que l’ha “ensorrat”. “Per què han de ser pintors, els fills de la classe treballadora?”, ha retret el candidat del PSC a Bou.

Més informació

Nou comentari