Dos dies després que Colau li etzibés que ella es vesteix “com li dona la gana”, l’estudiant de periodisme de la Universitat Pompeu Fabra s’ha pronunciat per mitjà d’un article d’opinió al Diari de Barcelona, que editen els propis estudiants de la UPF. La jove, a qui l’alcaldessa va demanar disculpes a través del seu compte d’Instagram, ha lamentat el rebombori mediàtic desfermat per aquest episodi i defuig ser utilitzada com a arma política contra Colau. “No és just, ni per ella ni per mi”.
L’estudiant, que va acabar l’acte plorant, ha reconegut que la resposta li va fer mal però encara li va resultar més dolorós tota la difusió posterior i la transcendència que se li ha donat. En aquest sentit, s’ha queixat de “la perversió” tant de la política com d’un ofici “que m’estimo” en referència al periodisme.
Una pregunta sobre comunicació no verbal
D’altra banda, en l’article d’opinió ha sostingut que en cap cas la seva pregunta era masclista sinó que simplement volia que l’alcaldessa de la ciutat li expliqués de quina manera havia evolucionat la seva imatge, i si d’això se’n podia extreure alguna lectura política. En concret, era una pregunta sobre “comunicació no verbal, moda i política”.
Aquesta estudiant de tercer de periodisme de la UPF s’ha definit com a “feminista” i en l’article detalla que en algunes ocasions s’ha sentit jutjada per ser dona i pels vestits que portava, quelcom “que no m’agrada gens”. Per aquest motiu li va doldre la reacció de Colau, perquè li té respecte com a dona i com a alcaldessa. “No volia jutjar-la i no ho vaig fer però tampoc volia que ella ho fes amb mi”, ha sentenciat.
Finalment, l’estudiant ha recordat que hauria fet exactament la mateixa pregunta a qualsevol altre líder que hagués tingut davant, fos Pablo Iglesias, Pere Aragonès o David Fernández, amb l’argument que tant la roba com els llaços, els barrets, els pins o els colors també comuniquen un missatge concret i, per tant, formen part de l’estratègia política.
7 
