En les eleccions municipals del 28 de maig del 1995, ERC va aconseguir dos regidors a l’Ajuntament de Barcelona. Des del mandat 1979-1983, els republicans no havien obtingut representació. La cap de llista d’ERC era Pilar Rahola i l’alcalde de la ciutat va ser de nou Pasqual Maragall, en els primers comicis que afrontava després dels exitosos Jocs Olímpics del 1992. Els socialistes van guanyar les eleccions clarament, amb 16 edils, i van tancar amb ICV, llavors liderada per Eulàlia Vintró, i ERC un acord de govern que va derivar en el primer tripartit al consistori barceloní. Amb els tres regidors dels ecosocialistes i els dos dels republicans, el tripartit va governar amb majoria absoluta i ni el canvi d’alcalde a mig mandat –Joan Clos va substituir Maragall- ni l’escissió a ERC, amb la creació del Partit per la Independència, que van engegar Àngel Colom i la mateixa Rahola, van afectar l’executiu de la ciutat.
Quasi 30 anys després d’aquell primer tripartit, el grup municipal d’ERC ha tancat un acord amb Jaume Collboni i està a punt de tornar a un govern municipal, 17 anys després -l’últim cop va ser durant mandat, 2003-2007, amb Jordi Portabella com a president del grup municipal republicà-. Però l’acord entre ERC i PSC s’ha gestat amb un partit republicà dividit, després de les batacades electorals a les municipals del 2023 a la ciutat -amb la pèrdua de la meitat dels regidors aconseguits el 2019, de 10 van baixar a cinc- i a les catalanes del 12-M, i enmig de les negociacions per la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat per evitar una repetició electoral.
Anul·lada la votació per avalar el pacte amb Collboni
Fa poc més d’una setmana, el congrés extraordinari de la Federació d’ERC de Barcelona havia de servir per avalar el pacte amb Collboni. Però, la votació es va anul·lar -oficialment perquè la sala es va quedar petita- amb els contraris a l’acord -la branca més independentista d’ERC- fent cua a les portes de l’Orfeó Martinenc per dinamitar des de dins el pacte entre Collboni i Elisenda Alamany, presidenta republicana a l’Ajuntament. A grans trets, l’enfrontament a ERC el protagonitzen roviristes i junqueristes, Marta Rovira i Oriol Junqueras. Els primers no volen ser vassalls del PSC i aposten per incidir en la via sobiranista, i els segons defensen un posicionament més centralista i tancar acords amb els socialistes ara que el govern de l’Estat depèn de les forces independentistes. El congrés per ratificar el pacte amb Collboni ha estat l’espurna de la guerra a ERC a un costat i a l’altre de Sant Jaume. I en dies posteriors a aquest, el Col·lectiu Primer d’Octubre, els “Ortodoxos” d’ERC, van fer públic un manifest en el qual reclamen un retorn a la via sobiranista i proposa la retirada de l’expresident d’ERC, Oriol Junqueras.
El pacte d’ERC amb Trias, ara fa un any
A Barcelona, la situació d’ERC ha canviat força en un any, des que Collboni va ser nomenat alcalde, el 17 de juny de l’any passat, amb un suport antinatural de Comuns i PP, i va frustrar un govern de Xavier Trias, guanyador de les eleccions del 28-M del 2023, i Ernest Maragall. Segurament, el gran error de Trias i Maragall va ser fer públic aquell acord abans de la investidura, la qual cosa va dur al PP de Daniel Sirera a fer alcalde Collboni per evitar que la ciutat tingués un alcalde independentista. El desembre passat, Maragall, amb 81 anys, va decidir plegar i anar-se’n a casa. En dos mesos, el grup republicà va fer un gir de 180° i de pactar un govern amb Trias es va apropar al PSC, tancant, primer, un acord de pressupostos i, després, un acord de governabilitat que està lligat des de fa mesos, amb dues tinences d’alcaldia i tres districtes per als republicans.
Amb l’ombra de la repetició electoral a Catalunya, després que Illa i Carles Puigdemont hagin decidit ajornar presentar-se a la investidura, l’entrada dels republicans al govern de Collboni es podria endarrerir un temps, si finalment s’acaba produint, a l’espera que s’esvaeixin els núvols a l’altre costat de la plaça de Sant Jaume. Un dels que s’ha manifestat en contra d’aquest acord ha estat Ernest Maragall, que va fer acte de presència al congrés extraordinari d’ERC, amb la intenció de votar en contra de la incorporació dels republicans a l’executiu socialista. “Ara, i així, no”, va dir al Cafè d’Idees de RTVE. L’excandidat republicà a l’alcaldia, durant dècades al PSC, és partidari d’un “debat obert”, amb la mirada posada en les negociacions de la Generalitat, i de posar “un preu” per entrar al govern, que tingui en compte el passat més recent, ja que tant el 2019 com el 2023, el PSC de Barcelona “ens va confiscar la governabilitat de la ciutat”, amb acords amb la dreta espanyola que van donar l’alcaldia, primer, Ada Colau, i després, Collboni.
ERC es queda sense l’alcaldia per culpa de Valls
Maragall fa referència a la gran oportunitat que els republicans van tenir per aconseguir l’alcaldia el 2019. La llista que ell mateix va encapçalar es va imposar a les urnes el 26 de maig, amb 161.189 vots i 10 regidors, quasi empatat amb els Comuns d’Ada Colau, però l’exconseller d’Acció Exterior es va quedar sense poder governar perquè una operació d’estat contra l’independentisme va fer alcaldessa Colau, amb el beneplàcit d’aquesta, amb el suport dels socialistes i tres vots de la llista Barcelona pel Canvi-Ciutadans, que liderava Manuel Valls. L’exprimer ministre francès es va quedar només dos anys a l’Ajuntament, fins després de l’estiu del 2021, i la coalició que el va acompanyar va desaparèixer del plenari el maig del 2023, ja que ni Valents (abans Barcelona pel Canvi) ni Ciutadans van aconseguir representació.
A banda del mandat 1995-1999, ERC ha estat més cops en el govern de la ciutat des de l’arribada de la democràcia. Després de les eleccions del 1979, que van donar l’alcaldia Narcís Serra, es va formar un govern de coalició integrat per PSC, PSUC, CiU i ERC que va durar només dos anys, deixant l’any 1981 un executiu format per PSC i PSUC, quan encara quedaven dos anys per les eleccions del 1983, que ja va guanyar Pasqual Maragall. En aquells comicis de 1979, la llista republicana, amb Joan Hortalà al capdavant, va obtenir 41.845 vots i dos regidors.
Portabella, tinent d’alcaldia del 1999 al 2007
El tripartit d’esquerres dels anys 1995-1999 es va repetir en dues ocasions més a Barcelona, entre els anys 1999-2003 i 2003-2007, ja amb Jordi Portabella com a candidat d’ERC. En els comicis de 1999, els republicans van treure 45.278 vots, amb tres regidors, i en els del 2003, va obtenir 96.868 vots i cinc edils, dos més. Entre 1999 i 2007, Portabella va ser tinent d’alcaldia de Promoció Econòmica, Turisme, Paisatge Urbà i Política Animal (Zoo), entre altres àrees, amb Clos i Jordi Hereu d’alcaldes. El mandat del 2007-2011, els republicans van decidir quedar-se en l’oposició (amb quatre regidors), al·ludint al fet que els socialistes no volien “un canvi de model”, i el 6 de juny del 2007, Portabella donava ja per tancades les negociacions amb Hereu, tot afirmant que eren difícils de reconduir, explicava el Periódico.
Ara, 17 anys després de la negativa dels republicans d’entrar en un govern amb un alcalde socialista, la situació es pot tornar a repetir. Dependrà del que passi a la Generalitat i del que voti la militància d’ERC. Alamany, com ho va ser Portabella, podria ser tinenta d’alcaldia de Promoció Econòmica i Turisme. Entre PSC i ERC sumarien 15 dels 41 regidors del ple, lluny de la majoria (21), però després d’un any de govern en solitari, els socialistes podrien agafar una miqueta d’aire i treure’s feina del damunt. Sembla difícil que a la capital catalana hi hagi aquest mandat un nou tripartit. Després de molt insistir, els Comuns haurien decidit quedar-se en l’oposició, en paraules de la seva cap de llista al Parlament, Jéssica Albiach, i Collboni tampoc fa salts per incorporar els de Colau al seu govern.
