Basha Changue: “ERC utilitza Barcelona per fer decaure el conflicte polític”

Diputada al Parlament de Catalunya des del 2021, Basha Changue té l’encàrrec de retornar la veu de la CUP a l’Ajuntament de Barcelona, després que el 2019 perdés la representació. Filla de pare guineà i mare cordovesa, té un llarg historial d’activisme en l’antiracisme i l’afrofeminisme, i ja ha passat pel món local com a regidora a Moià, on han nascut les seves filles. Va viure a Barcelona entre els 18 i els 28 anys, i ara torna ser-ne veïna, a Nou Barris.

Què l’ha fet acceptar la proposta de la militància i el partit d’encapçalar la llista de la CUP a les municipals de Barcelona, una plaça molt difícil per la pluralitat d’opcions.

Justament perquè Barcelona és la capital del país i juga un paper clau en el conflicte d’alliberament nacional que tenim, hem d’anar a per totes a recuperar la representació a Barcelona. El projecte de la candidatura és engrescador perquè en el moment polític que vivim és molt important que la cup torni al consistori per frenar l’evident viratge cap a la dreta del ple municipal.

Barcelona és la capital del país, però a la pràctica, i en termes polítics, no passa de ser capital de província. Com es pot recuperar la capitalitat?

Barcelona és un element clau en l’alliberament nacional, però el PSC i els Comuns utilitzen la ciutat com a moneda de canvi per als seus interessos espanyols. I malauradament, ERC també utilitza Barcelona per fer decaure el conflicte polític d’alliberament nacional amb l’Estat. La manera de governar la ciutat els darrers anys ens ha portat a que Barcelona no sigui la capital de referència dels Països Catalans sinó que sigui una peça més de les polítiques de l’Estat espanyol per allunyar-la d’aquesta posició. I aquí ERC hi ha contribuït de manera molt obscena.

Vostè creu que ERC ha utilitzat Barcelona per desfer el camí de l’1-O?

Sí, és així. ERC, en aquesta legislatura al Parlament ha quedat ben palès, i a l’Ajuntament el que ha fet ERC és donar suport al viratge cap a la dreta i cap a l’estancament del conflicte polític, allunyant-se del procés independentista. Es ven discursivament com un partit independentista però no ho és. ERC ha permès un tripartit de facto a Madrid i a Barcelona, i les seves apostes programàtiques de model econòmic i territorial reforcen el projecte d’Espanya i l’agenda del “reencuentro”.  

JxBarcelona és a l’oposició amb 5 regidors. També s’ha allunyat del procés?

Junts ha intentat recuperar una posició a Barcelona, i a diferència d’ERC, té una línia discursiva més clara d’alliberament nacional, però a l’hora de la veritat, les seves propostes a l’Ajuntament no han anat en benefici de construir sobiranies, posar les necessitats de la població com a eina de confrontació amb l’Estat precisament per frenar l’intent del tripartit de Barcelona d’esborrar el conflicte polític. Per tant, Junts navega entre el que vol fer, el que pot fer i la manera de desenvolupar la seva proposta independentista.

Un dels eixos que inevitablement estaran sobre la taula el 28M serà Colau, sí, Colau, no. Aliats i enemics de l’alcaldessa. On se situa la CUP?

Discursivament tenim elements similars del projecte econòmic que ha de tenir la ciutat, però aquestes aliances per tirar endavant tant els pressupostos com les polítiques de ciutat els han fet virar cap a la dreta. Per tant, la nostra tasca a l’Ajuntament ha de ser frenar aquest viratge. És veritat que els Comuns tenien una aposta programàtica amb la qual podíem confluir, però després hem vist que a la pràctica tot ha estat molt diferent. Han cedit economia al PSC i seguretat a l’antiga Unió… Han vist les limitacions que tenen les institucions i s’hi han posat de perfil. Tampoc no han fet una defensa clara del dret a l’habitatge com prometien.

Intentaran escapar d’aquest Colau, sí, Colau, no?

Posem les necessitats de les classes populars al centre i demostrem les contradiccions i les limitacions pròpies de les institucions.

No m’ha respost.

La vida no és blanc o negre. Els Comuns més enllà de la personificació? Perquè personificar també genera violència i alimenta moltes coses que rebutgem, però les polítiques de Barcelona en Comú fetes fins ara? No, clarament. No transformen res i apuntalen el model econòmic que ja va impulsar el PSC.

La majoria del 52% del Parlament, ara desfeta, no ha resultat mai a Barcelona. Si es refés la unitat independentista, ERC i Junts serien els aliats prioritaris de la CUP?

Ara és molt aviat per valorar les possibles aliances. No confiem en les propostes que han desenvolupat tant ERC com Junts en aquests anys, però és veritat que és aviat per descartar res, perquè potser posen sobre la taula altres propostes que generin diàlegs. És important retornar a Barcelona la capitalitat, i per tant, l’aposta de la CUP en l’eix nacional és molt clara. Però no separem l’agenda nacional de la social, i la pregunta és si aquests partits volen generar conflicte amb l’Estat per aconseguir drets socials o si per contra volen apaivagar el conflicte seguint l’agenda del retrobament que tant defensa ERC.

La principal competència de la CUP seran els Comuns?

Les classes populars no estan representades a l’Ajuntament. A hores d’ara la CUP és l’únic partit que pot donar veu a les classes populars.

Si l’ANC acaba essent el paraigua d’una llista cívica a Barcelona, quina relació hi pot tenir la CUP?

Dependrà de la proposta i de les polítiques concretes. En abstracte, no podem valorar-ho. Però és important que la gent s’organitzi, prengui partit i que faci el pas de tenir participació política. Encara és molt aviat per poder valorar aliances, hem de ser prudents. A hores d’ara no podem tenir confiança en projectes polítics com els que defensa ERC a Barcelona d’enfortir el capitalisme i apaivagar el conflicte polític. I els Comuns i també Junts, tampoc no avancen en el projecte d’alliberament nacional ni en la defensa de les veïnes. A dia d’avui no podem confiar en ells, però queda temps i potser ens sorprenen…

Si VOX entra a l’Ajuntament, l’extrema dreta obrirà un front de conflicte potent, que pot tenir un suport en Valents. Com proposa afrontar la CUP la presència d’aquests discursos al consistori?

La ideologia d’extrema dreta o de dreta extrema ja tenia representació a l’Ajuntament, només que ara, gent que estava votant altres opcions polítiques com Cs, el PSC o Valents, ara poden votar VOX, però els marcs ideològics són compartits. Hem de tenir molt clar el límit de la llibertat d’expressió i fer una acció coordinada i col·lectiva per barrar-los el pas. Hi ha molta connivència amb el discurs d’odi passant-ho com a llibertat d’expressió, i això fa que alguns partits dubtin a l’hora de condemnar amb contundència discursos. O confrontació, o rebatiment amb dades, o cordó democràtic, segons amb què ens trobem.

Els baròmetres municipals posen reiteradament la seguretat i la neteja com els principals maldecaps dels ciutadans. Quin model de seguretat i policial té al cap la CUP?

La seguretat s’ha d’abordar amb calma, la seguretat va molt més enllà de la mera qüestió d’aturar els furts i robatoris. Hi ha certs grups poblacionals que tenen la necessitat de delinquir per sobreviure perquè les seves necessitats vitals no estan cobertes, i aquí està la clau. La seguretat té molt a veure amb poder ocupar l’espai públic sense ser perseguit, seguretat de tenir un sostre i poder pagar les factures amb un treball. Les polítiques de seguretat s’han fet pensant en un determinat perfil de ciutadà que no ha de ser agredit, i això s’ha fet fins i tot generant inseguretat en altres col·lectius. Si poses més policia al carrer no és més seguretat, al contrari, sovint més policia no és més seguretat. La CUP entén la seguretat des d’una perspectiva comunitària, i això ens fa repensar el paper de la policia, perquè no sempre que hi ha un conflicte hi ha d’haver un policia, també és un treball comunitari disminuir el conflicte. Cal repensar el model policial, i aquest passa per garantir abans les condicions de vida de tothom i que no hi hagi persones que necessitin delinquir per sobreviure. Evidentment, ens empatitzem també amb les víctimes dels delictes, i tenen dret a sentir-se segures.

Ara que parla de responsabilitats col·lectives, si Barcelona està bruta, és només culpa de la contracta de neteja, o també hi ha una qüestió de civisme ciutadà?

Evidentment. El servei de neteja no funciona perquè, en estar externalitzat, no tens control ni sobre les condicions laborals de les treballadores ni les condicions de material de neteja. Si li sumes que les treballadores han de fer vagues per regularitzar els seus drets, i la massificació turística, et surt un còctel important que deixa una ciutat amb una neteja més que suficient.

La CUP reclamarà revertir l’externalització del servei de neteja?

Revertir-la, però amb una mirada real. Som molt conscients que els serveis que ara estan externalitzats necessiten una planificació i uns terminis per remunicipalitzar. Sabem que no es poden recuperar màgicament tots els serveis. És un camí que s’ha de planificar i s’han de fixar uns terminis. Amb la neteja l’Ajuntament no va voler blindar ni els drets de les treballadores ni les condicions de qualitat del servei.

Des del 2005, Barcelona té una ordenança municipal que clarament castiga la pobresa i té molt a veure amb la seguretat i la neteja. Cap partit no ha gosat plantejar la seva modificació, tampoc l’alcaldessa Ada Colau, que ho va prometre en campanya electoral. La CUP hi posarà el dit?

Ho posarem sobre la taula segur, però les correlacions de forces són les que són. L’Ajuntament s’ha limitat a fer excepcions i pactes, però sense tocar la norma. És una mostra més de la por al conflicte que tenen els Comuns. No es té la valentia de forçar el debat, i ratifica també que els Comuns no representen les classes populars, perquè quan arriba el moment de posar el cos per defensar els més vulnerables, no ho fan i reculen. Tot són excuses per no afrontar el conflicte.

Junts per Catalunya ha decidit desfer la coalició de Govern amb ERC, i Aragonès ja ha anunciat que no convocarà eleccions i intentarà governar en minoria. Com a diputada al Parlament, quin escenari en clau de procés visualitza?

La diferència per a la majoria del país no està en el fet que Junts ja no estigui al Govern, perquè des de l’oposició reclamarà tot allò que no ha fet estant a l’executiu? Al final hi ha només una pugna política pel poder i no una confrontació ideològica. No és una confrontació de models econòmics o socials, ni tan sols estratègies d’alliberament nacional, perquè ERC no en té i Junts no la defineix bé. Ha estat un espectacle lamentable. Que s’hagi trencat el Govern no canvia res per a les classes populars, que pateixen la situació de crisi i que són víctimes de la inacció política.