La polèmica entre JxCat i En Comú Podem per la retirada de cartells electorals a Barcelona ha posat en evidència la col·locació sistemàtica de propaganda política fora dels llocs permesos cada cop que hi ha comicis. Una passejada per qualsevol barri de Barcelona permet localitzar fàcilment exemples de diferents partits, en ocasions penjats per la militància i altres cops per empreses especialitzades subcontractades.
Fonts oficials de l’Ajuntament de Barcelona han explicat al TOT Barcelona quins són els únics llocs habilitats per penjar cartelleria electoral i com es reparteixen. Cada consistori fa un inventari dels espais disponibles, que en el cas de la capital són bàsicament els fanals que incorporen ganxos per a banderoles i les tanques de gran format –tipus carretera– en solars i vorals. Fa arribar la llista a la Junta Electoral de zona, que els sorteja entre els partits amb dret a espais homologats.
És, per tant, aquest òrgan estatal qui assigna a una sigla els carrers més llaminers i també els menys atractius publicitàriament. Per a les eleccions d’aquest diumenge, “el sorteig es va fer a 22 de gener amb presència de representants de les formacions polítiques”, indica el consistori.
A banda dels fanals, es poden penjar pancartes i cartells en els cartrons provisionals que s’habiliten al peu d’alguns fanals durant la campanya. En cap cas es poden penjar cartells –ni amb cola ni amb cel·lo ni tampoc amb brides de plàstic, com el polèmic de Jéssica Albiach aquest dissabte a Gràcia– al mobiliari urbà, és a dir, elements funcionals com contenidors, bancs, arbres, fonts, bústies, armaris de subministraments o enllumenat públic. Tampoc poden col·locar-se a les façanes d’edificis públics ni privats –incloent aparadors, portes i persianes–, ni a les bastides d’obres ni als vidres dels cotxes aparcats al carrer.
Poques sancions
A més, l’ordenança municipal de convivència marca unes condicions per penjar publicitat al carrer en qualsevol moment de l’any. “Col·locar un cartell que incompleixi la norma implica multes de fins a 750 euros, que poden ser superiors si es realitza de forma continuada o en monuments i edificis catalogats o protegits”, indica el consistori en documents d’advertència a la ciutadania. No obstant, la gran majoria de cartells mal col·locats no desemboquen en una sanció.
“Les brigades de neteja no obren expedients sancionadors, només retiren els cartells i traslladen la informació a l’Ajuntament, que la centralitza i actua amb principi d’oportunitat i proporcionalitat revisant tot el context”, respon el consistori, a preguntes d’aquest diari. No és un procés immediat ni respon a la lògica “una infracció, una multa”, com quan la policia enxampa algú infringint una normativa. Entre els criteris que decanten la balança hi ha l’ànim de lucre de l’anunciant, la reiteració o la concentració territorial. Els cartells electorals retirats aquests darrers dies, detalla l’Ajuntament, “seguiran el seu curs” administratiu i fins d’aquí setmanes o mesos no es resoldrà si comporten multa.
Nova empresa, més zel?
Precisament les eleccions al Parlament de Catalunya que se celebren aquest diumenge 14-F coincideixen amb l’estrena d’un nou contracte municipal de neteja de grafiti i retirada de cartells il·lícits. La nova adjudicació del servei inclou un augment del personal: de 72 a 92 empleats. Un major zel en el compliment de la normativa, fruit del relleu, podria ser la raó de la nombrosa retirada de cartells dels darrers dies. En període electoral, els recursos d’aquesta brigada s’han de repartir entre la propaganda electoral i la lluita ordinària contra les pintades, adhesius i cartells dels carrers de Barcelona.
