El número dos de la llista de BComú, Joan Subirats, no contempla que els comuns no participin d’un govern de cara a les eleccions d’aquest diumenge. Subirats, comissionat de Cultura de l’Ajuntament i professor universitari, és optimista de cara al resultat de la llista d’Ada Colau, però en cas que no sigui tan bo com l’esperat, posa en dubte la seva presència al consistori. “Si he de ser regidor de l’oposició, m’ho pensaré”, va valorar ahir en un sopar organitzat pel think tank Catalans Lliures.
Preguntat sobre si es veu quatre anys al consistori com a regidor, Subirats, de 68 anys, va contestar que la seva idea és portar a terme una tasca de govern. “Si no és per estar al govern, estaré encantat de tornar a la universitat”, va manifestar a una pregunta d’aquest diari al final d’una conversa amb membres de Catalans Lliures. Subirats va argumentar que no té la intenció de guanyar-se la vida com a polític.
Al sopar, organitzat al restaurant Yesterday, a Gràcia, el número dos de Colau va intercanviar idees sobre el conflicte del taxi i la regulació aprovada ahir per l’AMB. Subirats va qualificar la norma de l’organisme metropolità de “transició”, ja que servirà per “ajudar” els taxistes a adaptar-se a una nova manera de treballar. Tot i així, va admetre: “Els que tenen la batalla perduda són els taxistes”.
“És obvi que els taxistes tenen un problema”, va reconèixer, referint-se al fet que s’han d’adaptar a les noves formes de consum dels usuaris per competir amb plataformes com Uber o Cabify. Quant a la regulació, va afegir que ” és obvi que regular les VTC és posar portes al camp”.
L’àrea metropolitana, barrera per a solucions en habitatge
L’habitatge va ser un dels punts clau del debat, en què Subirats va compartir idees amb Catalans Lliures, que aposten per un model liberal de l’economia. El professor universitari va manifestar que la solució a la manca d’habitatge a Barcelona és pensar la ciutat en un àmbit metropolità. “L’àrea metropolitana fa difícil afrontar problemes com el de l’habitatge”, va lamentar, coincidint amb el diagnòstic d’alguns membres del think tank. Subirats va matisar que, a diferència de ciutats com Londres, a Barcelona la persona a qui es fa responsable dels problemes d’habitatge és l’alcalde.
Subirats va posar sobre la taula la proposta de limitar al 40% la quantitat d’oficines als edificis de l’Eixample. Ho va plantejar com a mesura per evitar que, com succeeix a algunes ciutats dels Estats Units, el centre quedi buit “a partir de les 18 hores”. A més, va opinar que seria una forma d’evitar l’expulsió dels veïns del centre de la capital catalana.
El comissionat de Cultura del consistori va recordar els inicis de BComú, un partit que ell va contribuir a fundar. Va relatar que, en un principi, la idea dels creadors era anomenar el partit “Guanyem” però que el nom estava agafat i van haver de decantar-se per una altra denominació.
