David Escudé: “Els espais esportius seran dels últims a tornar a obrir”

El regidor d'Esport i del districte de Sant Martí assegura que la seva intenció és "rebaixar el nombre de festivals al Fòrum"

David Escudé (1975) podria acabar cada raonament furgant en la idea que calen consensos. A cada conflicte, una conciliació. Almenys això predica. Advocat de formació, reivindica la frase que diu que val més un mal acord que un bon plet, i la trasllada a la política de la qual és responsable. Tot i haver trepitjat el consistori barceloní de manera intermitent durant l’última dècada –sempre com a socialista– encara no havia exercit com a regidor al govern. Ara sí. Des del juny, és el màxim representant de la cartera d’Esports i del districte de Sant Martí. 

Va estrenar-se amb la urgència d’apagar focs a les protestes veïnals al Besòs i va encarar el mandat amb la presentació del canvi de gestió al Port Olímpic. Amb les tensions polítiques a la baixa i un feix de projectes esportius a sacsejar, el curs polític semblava propici. Almenys fins que un virus ho va arrasar tot. Ara viu instal·lat en un càlcul constant –tant de danys com de moviments. Ho detalla a aquesta entrevista que també ha patit l’efecte coronavirus. Es va fer una primera part l’últim dia de febrer, entre descansos de l’últim ple municipal com els coneixíem fins ara, i s’ha actualitzat, quan la urgència sanitària s’ha reduït, en ple confinament. 

El mandat ha fet un reset

Les prioritats han canviat 180 graus i tornem a la casella d’inici. A la regidoria d’Esports treballem en tots els possibles escenaris que es poden donar a partir d’ara perquè és un dels sectors que més ha patit i patirà. Tenim clar que els esportius seran dels últims espais a tornar a obrir. 

Se us ha donat ja alguna previsió de dates pel que fa a poder tornar als centres esportius?

No. I per això encara no sabem ben bé com ens en sortirem. Ni tan sols sabem quins seran els requeriments que tècnicament se’ns demanarà que apliquem per qüestions de salut. El nou títol del mandat en clau esportiva és “salvaguarda i regeneració del sistema esportiu barceloní”. Oblidem-nos del Palau d’Esports. Prioritzem preservar la pràctica esportiva tal com l’enteníem fins al dia d’avui.

Sant Martí no és dels districtes més agreujats, però teniu algun focus de contagi. Heu pogut fer una anàlisi detallada de com us ha afectat?

No som dels més afectats a nivell sanitari i per això toquem fusta. Ara bé, tenim barris que ja tenien una situació social molt complexa i que tot això l’ha agreujat. De moment, ens estem plantejant l’escenari postcrisi en aquests punts. Hi ha hagut tres fases des que tot va esclatar. La primera, d’incredulitat. La segona, d’activar-se immediatament per parar el xoc tan bé com hem pogut. I ara estem a la tercera fase, que és un càlcul d’escenaris. 

“A les grans curses, potser ja no podrem treure tants dorsals”

Amb el ball de competències entre administracions molts veïns es poden perdre. Què podreu fer com a Ajuntament per pal·liar els pitjors casos?

A nivell territorial, des de l’Ajuntament posarem els recursos que tenim, que són limitats, per, com a mínim, acompanyar alguns barris perquè no caiguin al pou. I en el sistema esportiu, fer el mateix perquè no peti i faci implosió. Malgrat això, hem de ser conscients que durant una temporada, tant pel que fa a territori com a esports, res serà semblant al que vivíem fa quatre mesos. Almenys fins que no hi hagi una vacuna, m’atreviria a dir. 

La Marató es va ajornar a l’octubre

És que podrem fer esport, evidentment, però haurem d’acostumar-nos que tot sigui una mica diferent. Per qüestions de salut i per generar confiança. Ara bé, mirant la part final de l’any, a qui li agradi l’esport s’ho passarà com un nen. Es trobarà a l’octubre, novembre i desembre tot el que s’ha anat posposant. 

Quan es podrà sortir a fer esport individualment?

No ho sé. I per mi la gran informació seria aquesta: saber el quan i com. Per posar en pràctica el retorn a l’activitat esportiva sense que ens agafi amb el peu canviat. Volem que quan ens deixin fer-ho ningú no hagi d’esperar. I per això estem dibuixant escenaris tant de dates com de quines seran les directrius que ens marcaran més enllà del mateix distanciament entre persones. 

En té algun exemple, d’aquestes directrius que contemplen?

Els avituallaments. A partir d’ara no podrem posar un got d’aigua, com estava pensat, a les curses. Fins ara, pels avituallaments pensàvem avançar-nos en temes de sostenibilitat. Ser els primers que a totes les curses utilitzessin un got compostable i que l’aigua fos d’un dipòsit. Ara això és impensable i hem de mirar com ho fem sostenible però alhora segur. I això s’aplicarà tant a les curses com a qualsevol esdeveniment. Els clubs i els equips de tota mena de disciplines també hauran de canviar el repartiment de l’aigua entre ells, esclar. Res no serà com abans. També estem estudiant amb els gestors què passarà amb els centres esportius municipals per si hem d’adaptar-ne les instal·lacions. 

“La màxima ara mateix és evitar que cap barri caigui a la marginalitat”

Els escenaris amb què treballeu plantegen que els esports sense contacte entre els participants es puguin practicar abans?

Això no ho sabem. Caldrà veure si es plantegen mesures en esports d’equip, com fer controls als jugadors prèviament. I als esdeveniments populars, que són els més multitudinaris i el que genera més risc, avaluem totes les possibilitats per disminuir riscos. A les curses, potser ja no podrem treure tants dorsals i les plantegem menys massificades. O les fem igual de massificades, però fem que les sortides i arribades siguin diferents entre corredors. 

Escudé és un dels regidors que viu al districte del qual és responsable / Jordi Play

Escudé és un dels regidors que viu al districte del qual és responsable / Jordi Play

Li he llegit comentar que les curses seran molt importants quan arribin, però que seran diferents.

Possiblement no hi haurà la representació de corredors internacionals a la qual estàvem acostumats. Creiem que hi haurà una gran majoria de corredors autòctons i esperem que vingui gent d’arreu de l’Estat. I ho estem treballant això. 

Potenciar la participació de runners espanyols per intentar compensar la davallada de corredors internacionals?

És una de les idees. Hem creat un petit grup de regidors d’esports de les principals ciutats d’Espanya. Intercanviem experiències. Però a més hem dit “escolta, amb el que ens ve a sobre durant un temps, ajudem-nos i promocionem les curses de cadascun de nosaltres o els grans esdeveniments”. Això inclou la Marató de València, la de Sevilla, la de Barcelona, la de Madrid o, també, la meva idea de batre el rècord guinness de més gent fent fitness alhora. Es tracta de facilitar el turisme intern. Facilitar el traspàs de gent d’una banda a una altra per intentar reactivar l’economia local. 

“Assegurem a les entitats i als veïns que la seva preocupació per tenir temps i poder treballar el futur del [email protected] i fer esmenes al projecte quedarà coberta. Que no pateixin”

Has dit que voleu evitar que cap barri caigui al pou. La regidora de Salut, Gemma Tarafa, va parlar d’un desconfinament diferenciat pel que fa a l’acompanyament que s’oferirà les setmanes vinents. Pedro Sánchez també. Entre zones de Sant Martí hi haurà diferències?

Ja estan havent-hi diferències. I no van tan lligades a la malaltia, sinó a la situació social. Són zones on hi ha més gent que econòmicament va ofegada. Veïns i veïnes que aquesta crisi els ha presentat una dificultat més gran i els ha posat en risc els pocs recursos que tenien. Parlem d’un districte que té un barri, el de Diagonal Mar i el Front Marítim, amb el metre quadrat més car de Barcelona i, enganxats, tenim el Besòs i el Maresme i la Verneda i la Pau, que el tenen dels més baixos. És evident que l’acompanyament ha de ser diferent. La màxima de l’equip de govern ara mateix és evitar que cap barri caigui a la marginalitat. I aquest és el nostre màxim afany.  

La crisi també deixa en punt mort processos com el [email protected] Vau engegar una suspensió de llicències de quatre mesos i el futur d’aquest projecte havia d’estar enllestit al juny, després de parlar-ho amb entitats veïnals, empreses i universitats. El procés de negociació amb aquests actors implicats es veurà afectat? 

Hi ha hagut una suspensió administrativa que es va posar en marxa amb el primer decret, i això afecta tot. Nosaltres ja hem parlat amb l’Associació de Veïnes i Veïns del Poblenou i els hem aclarit que es respectaran el terminis que ens vam comprometre a donar-los a les entitats. Amb això tothom és comprensiu perquè és una situació excepcional. S’entén que no farem cap bestiesa. 

Al [email protected] el sector empresarial va quedar satisfet amb la moratòria anunciada. Diuen que no aturaria l’activitat econòmica. De què serveix, doncs?

Serveix per posar al dia i fer complir l’acord que es va formalitzar el novembre del 2018. Però bàsicament el que fem amb la suspensió i el pacte és posar una mica d’humanitat al projecte [email protected] Sumem equipaments i habitatge. Per fer-ho possible, per força, s’havia de fer aquesta suspensió, que és acotada en el temps i en l’espai.

Els moviments veïnals, però, reclamaven la suspensió d’un any. Per tenir temps de treballar com cal el futur del [email protected] 

És evident que, no els veïns, sinó algunes entitats del Poblenou com la Taula Eix Pere IV o l’Associació de Veïnes i Veïns del Poblenou, ens demanaven una mica més de temps. Al final, però, ho van entendre. Igual que els empresaris ens deien que no volien cap suspensió. Has d’arribar a aquest consens perquè finalment tothom digui “no és exactament el que volem, però d’acord, ho entenem”. El que nosaltres assegurem a les entitats i als veïns és que la seva preocupació per tenir temps i poder treballar-ho i fer esmenes al projecte quedarà coberta. Que no pateixin. Hi haurà temps suficient perquè ho puguin treballar de manera seriosa.  

“Quan hi ha un dèficit d’habitatge en aquesta ciutat, no soc contrari a créixer cap a dalt”

Quan l’he llegit parlant del [email protected] abunden els condicionals en parlar del tant per cent de l’habitatge que quedarà protegit en l’espai que queda per construir. La idea inicial era el 30%. Els empresaris, però, pensen que es podria aplicar a alguns punts, sí, però a d’altres, no. Fer una diferenciació per zones. La idea del govern, en canvi, és que s’apliqui aquest percentatge a tot arreu? 

La idea del govern es fer complir els acords del mandat passat.

Els acords no eren concrets. “Aquesta xifra es podria situar a l’entorn del 30%” diu el document del pacte.

El que intentem és que no sigui un districte només empresarial. Que hi hagi vida, si pot ser, a tot arreu. No només amb l’habitatge. Mirar si podem tenir entitats que facin i generin comunitat, vincular-ho amb comerços de proximitat, fins i tot, perquè quan es tanqui l’horari d’oficines allò no sigui fantasmagòric. Com a regidor del districte, però, encara no m’he assegut ni amb el [email protected] ni amb les entitats per parlar exactament dels percentatges i on han d’anar. 

Els representants empresarials també apunten que si es fa el 30% d’habitatge, volen que sigui a canvi d’augmentar l’edificabilitat. Li sembla bé aquesta idea?

Jo no en soc contrari. Quan hi ha un dèficit d’habitatge en aquesta ciutat, no soc contrari a créixer cap a dalt. Perquè és on podem créixer. En una ciutat que està limitada per mar i muntanya, i volem construir. Ara bé, tampoc no hem treballat aquest detall a nivell intern. 

David Escudé és regidor del govern després d'haver estat a l'oposició durant el mandat Trias / Jordi Play

David Escudé va ser regidor a l’oposició durant el mandat Trias / Jordi Play

Parlem de les grans naus de Can Ricart. En un vídeo d’una jornada veïnal al qual ha tingut accés aquest diari, el seu predecessor com a regidor del districte, Josep Maria Montaner, va expressar que el govern municipal havia plantejat rescindir el contracte amb la UB abans que acabessin els cinc anys de contracte perquè consideraven que se n’havia fet una mala gestió. Fent una anàlisi del temps que la UB ha tingut ús d’aquestes i naus i la manca d’activitat, vostè opina igual? 

No. La UB va en la línia d’intentar aconseguir els recursos econòmics i depenen d’altres administracions que hi han d’intervenir per poder acabar de fer el projecte. Per això vam acceptar i ho vam treballar amb ERC. I la pròrroga de la cessió, aquest febrer, va tenir el vot favorable de tots els grups. Si s’hagués fet una mala gestió, possiblement algun dels grups hauria dit el contrari. 

“El que demanem a aquells propietaris [de locals abandonats] és que, en cas que no sàpiguen què fer, ens els cedeixin”

La pròrroga està molt influïda l’espera de la decisió de si els atorguen els fons FEDER. Si no els els concedeixen, què passarà?

Haurem de veure-ho. Si la universitat no pot assumir el cost de fer una infraestructura com la que tenia prevista, per a una idea que jo considero que és un gran projecte de ciutat, haurem de contemplar altres possibilitats. Però ara mateix no les contemplo. 

A l’estiu, només començar el mandat, van iniciar-se una sèrie de protestes veïnals a tot l’eix de la rambla de Prim. Una de les queixes s’abocava a l’ocupació de locals buits –moltes vegades, oficines bancàries tancades. Què es pot fer amb aquests locals buits, més enllà de tapiar-los?

Són locals que pertanyen a un privat. Sovint, a una entitat financera. 

Però s’acaben convertint en un problema de barri i, per tant, de l’administració. 

Nosaltres vam tapiar les portes. Vam complir. Ara, el que demanem a aquells propietaris i altres administracions que també hi poden tenir algun espai és que, en cas que no sàpiguen què fer, ens els cedeixin. Perquè nosaltres sí que els podríem donar vida. 

I algú us ha respost? 

Algú. I hi estem treballant en la bona línia. Entendràs que fins aquí és fins on puc parlar, de moment. 

“La meva intenció és rebaixar el nombre de festivals al Fòrum”

Es van pintar esvàstiques al menjador social Gregal. A partir de les protestes de l’estiu a l’eix de Prim, ha detectat l’auge d’un discurs d’extrema dreta?

Les pintades van ser puntuals, perquè va ser només una vegada. No em preocupen tant com certs discursos xenòfobs que també s’han vist, i que anaven relacionats amb altres temes que han influenciat en el nerviosisme d’aquella zona. 

Es refereix a l’oposició al centre d’acollida de menors estrangers sense referents familiars?

Sí. Van ser uns dies convulsos. Hi havia un cert caldo de cultiu perquè partits d’ultradreta hi poguessin entrar. De fet, vam detectar militants de partits d’extrema dreta participant en les mobilitzacions. Ara bé, els propis veïns, quan ho van detectar, els van fer fora.

Els veïns del Fòrum segueixen demanant més descans. Us plantegeu la idea de fer amb els festivals com amb les curses? És a dir, que s’entri en un decreixement i que si un esdeveniment deixa de fer-se, no se n’incorpori cap de nou? 

Vaig més enllà. El que intento és que els veïns i veïnes del Besòs, del Front Marítim, de Diagonal Mar és que es facin seu el Fòrum. Crec que no se l’han fet seu i hi viuen d’esquenes perquè ara mateix només els representa molèsties. I també intento rebaixar el nombre de festivals perquè és el més molest. No dic concerts, eh. Els concerts, al cap i a la fi, només duren dues hores. La meva intenció és rebaixar el nombre de festivals. Ara, és evident que és un equipament de ciutat i, com passa al Palau Sant Jordi, han d’haver-hi coses i s’han de poder calendaritzar coses. Però no ha de ser únicament i exclusiva musicals.

Més informació

Nou comentari