Marga Marí-Klose (Eivissa, 1974) era professora de Sociologia a la Universitat de Barcelona, especialitzada en pobresa i desigualtat en la infància. Com el seu germà, l’acadèmic i diputat Pau Marí-Klose, ha entrat en política de la mà del partit socialista. Jaume Collboni li ha encarregat la gestió del districte més pobre de la ciutat, Nou Barris. I també la cartera d’Infància, Joventut i Gent Gran, que s’integra en una de les tinències dels comuns, la de Drets Socials liderada per Laura Pérez.
Rep al TOT Barcelona al seu despatx noubarrienc per a la seva primera entrevista com a regidora d’aquest territori. Amb un vocabulari més acadèmic que polític, Marí-Klose argumenta que les ajudes socials existents no resolen la desigualtat per culpa de la volatilitat laboral i proposa canvis estructurals que van més enllà de les competències de l’Ajuntament de Barcelona. La seguretat també li preocupa i admet que falten efectius, sobretot a la nit, però seguint la consigna d’Ada Colau esquiva titllar de crisi l’augment de delinqüència dels darrers mesos.
Li han confiat un districte amb fortes necessitats socials i moltes reivindicacions veïnals. Quines són les seves 3 prioritats pel mandat?
Seguretat, desigualtat i ocupació. Vuit dels deu barris de renda més baixa de Barcelona són de Nou Barris i això es tradueix en una taxa molt alta de pobresa: al voltant del 38%, quasi duplica la mitjana de Barcelona. Un estudi de 2014 ja deia que vora un 45% dels infants a Ciutat Meridiana vivia amb carència material severa, és a dir, que no disposaven de béns bàsics de la llar. Cal generar oportunitats de futur per les persones i alhora vetllar per la seva protecció immediata. No tenim moltes competències municipals sobre transferència de rendes, com pensions, prestació d’atur i ajudes socials, però podem promoure la ocupació de qualitat. Posarem molt d’èmfasi en el Pla de Desenvolupament Econòmic i en afavorir la transició escola-treball. Les escoles d’oficis han demostrat un èxit elevat i cal reforçar-les per aprofitar el talent. El talent està distribuït equitativament, són les oportunitats de desenvolupar-lo les que no ho estan. Òbviament la seguretat també serà una prioritat. La desigualtat surt cara i ho estem veient: el problema de seguretat que vivim és un resultat de no haver redreçat les retallades i restriccions socials.
Perquè li quedi clar a qualsevol veí de Nou Barris: quan acabin els 4 anys de mandat vostè com a regidora què vol que hagi canviat al districte, molt concretament?
Que hagi canviat la situació d’inseguretat i convivència, el que en part es basa en una política més integral de millora de les oportunitats de vida de les persones, el desenvolupament dels talents i la garantia d’una vida digna. En comparació amb la resta de la ciutat, ara mateix es viuen situacions d’indignitat a Nou Barris.
Marga Marí-Klose: “El talent està distribuït equitativament, són les oportunitats de desenvolupar-lo les que no ho estan”
Les baixes rendes són cròniques a Nou Barris. Van passant mandats amb diferents governs suposadament d’esquerres, però el districte no surt de l’últim lloc de la fila.
Segurament perquè no només depèn dels governs de la ciutat.
Hi ha hagut governs d’esquerres a totes les administracions, en democràcia…
És veritat, sí. El nostre Estat del Benestar és molt limitat en les polítiques socials. Fem una inversió molt minsa en ajudes socials, una de les més minses d’Europa en relació al nostre nivell de riquesa. Vam fer un Estat del Benestar pensat per a homes amb una feina fixa per tota la vida i això ja no existeix. S’acumulen els drets en base a la vinculació al mercat de treball: la pensió, la prestació d’atur, la cobertura de la seguretat social, al principi també l’atenció sanitària… Ara tenim molts dèficits perquè el treball ja no és precisament fixe. A més les modalitats de família i les trajectòries vitals són molt variades, no tenen la constància d’abans. Hem d’adequar l’Estat del Benestar i generar nou mecanismes no vinculats a una feina fixa.
És partidària d’implantar una renda bàsica garantida a Barcelona, aleshores?
L’ajuntament ja està fent una prova pilot, el B-MINCOME, que inclou un dels barris de Nou Barris. Espero amb moltes ànsies els resultats del projecte. Sóc partidària d’un ingrés mínim que no estigui vinculat al treball, però la qüestió és si això ho ha de fer la ciutat. Quines implicacions tindria que ho fes Barcelona i no ho fessin els municipis del voltant? Pot generar un efecte crida en l’empadronament, per exemple. S’ha d’estudiar bé.
Nou Barris és el districte amb més atur de la ciutat: 8,5% al juliol enfront del 6,3% de mitjana. No ho va deixar de ser en cap moment del mandat passat, en què el PSC va governar un any i mig amb BComú. No funcionen les polítiques d’ocupació municipals, a Nou Barris?
Les taxes d’atur han baixat a la ciutat i al districte, la tendència és cap a baix i s’estan fent esforços. Però tenim uns 9.000 aturats a Nou Barris i això és molt preocupant. Ara bé, voldria que s’esborrés aquest sentiment d’estar sempre a la cua i començar a desagregar les xifres. Hi ha major concentració d’atur a Nou Barris, les xifres no enganyen, però no és un territori homogeni: hi ha barris que els va millor i altres que els va pitjor. Cal més formació compatible amb el treball i reforçar models com el de les Cases d’Oficis, en els que som molt deficitaris. Hi ha barris en els que ni tan sols hi ha oferta pública de Formació Professional, així que hi ha molt marge de millora. També calen més escoles d’adults: l’aprenentatge al llarg de la vida és primordial en la societat en què vivim. Les persones ens hem d’actualitzar sovint, igual que el software d’un ordinador.
Marga Marí-Klose: “Hi ha major concentració d’atur a Nou Barris, les xifres no enganyen, però hi ha barris que els va millor i altres que els va pitjor”
Nou Barris també és un dels districtes on més es veu la segregació escolar: les escoles públiques acaparen la immigració i a poca distància hi ha centres amb ràtios molt baixes. Com a regidora d’ambdues carteres, què vol fer-hi?
La composició social de les escoles influeix en els resultats educatius dels infants i joves. I qui viu al barri condiciona l’alumnat dels centres. Però no podem esperar a canviar la realitat del barri, per reduir la segregació. Hem de modificar les preferències de les famílies quan escullen centre escolar i reforçar aquells on es concentra més població vulnerable. Per exemple, si una escola té molta immigració, doncs intentar que les escolaritzacions a meitat de curs de nouvinguts no siguin en aquest centre. I intentar que classes mitges vulguin matricular-s’hi, informant a les famílies del projecte educatiu d’aquesta escola i fent-la atractiva amb bona oferta curricular i extraescolar per diversificar l’alumnat.
Portar classes mitges cap a la pública és la lògica oposada a l’estratègia imperant fa 10 anys, quan el gran debat era com centrifugar immigració a les escoles concertades.
La titularitat de les escoles explica la segregació, sí, però fins a cert punt. Les concertades posen barreres a l’accés de les classes baixes, per exemple amb quotes més altes. Partim d’un model complicat perquè ja quan es va universalitzar l’accés a l’educació hi havia molt poques escoles públiques.
Nou Barris és el 3r districte on més pugen els lloguers: la majoria de barris on s’han encarit per sobre de la mitjana a Barcelona estan situats en zones de renda baixa o molt baixa, en especial Nou Barris i Sant Andreu. Com ho aturem?
No hi ha una solució salomònica. S’està parlant molt de la regulació dels preus de l’habitatge i fa poc vaig llegir unes declaracions de la Carme Trilla, presidenta de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge, dient que la regulació no era la solució. Tenim un enorme dèficit d’oferta de pisos de protecció de lloguer social, perquè la política tradicional era fer pisos protegits de compra. En tenim un 2,5%, mentre França en té un 17% i Holanda, un 30%. El marge de creixement és molt alt. A més la bretxa entre els preus del lloguer i els salaris està augmentant i fa vulnerables les famílies joves, que no es poden emancipar.
No he entès si està a favor o no de regular els lloguers…
Uff… Jo més aviat seguiria les recomanacions d’algú que en sap molt, com la Carme Trilla. No tinc una opinió del tot formada sobre l’impacte de regular els preus, ho hauria d’estudiar amb més profunditat. No hi estic absolutament en contra, però em sembla que la solució va més pel camí d’incrementar l’oferta.
Marga Marí-Klose: “No podem posar un policia a cada carrer, però tenim un cert dèficit policial i s’està pressionant per aconseguir una ampliació, sobretot a la nit”
Hi ha una evident preocupació veïnal per la seguretat: l’afluència al consell de seguretat del districte va desbordar la capacitat de la sala, s’han fet cassolades a Ciutat Meridiana per un robatori a punta de pistola, dos sense sostre van ser apunyalats… Hi ha una “crisi” real o és una “campanya d’alarmisme” com diu l’alcaldessa?
Des del moment en què fas un consell de seguretat i omples la sala i es queda gent fora i tot, és que hi ha un problema. Ja sigui perquè la gent ho sent o perquè objectivament hagin augmentat els delictes. Les dades no permeten dir que hi ha un augment molt més greu que altres anys a Nou Barris. I el diagnòstic dels cossos policials incideix sobretot en problemes de convivència: ocupació de pisos i de l’espai públic, soroll… Però si la gent percep que viu en un context d’inseguretat, hem de fer alguna cosa. Estic treballant conjuntament amb el regidor de seguretat, l’Albert Batlle, perquè s’incrementi la presència policial. Ni és la solució a tot, ni podem posar un policia a cada carrer, però tenim un cert dèficit policial i s’està pressionant per aconseguir una ampliació. Sobretot a la nit, on és bastant reduïda la presència policial al districte.
Entrem en qüestions concretes de barri. Va anunciar amb la regidora de mobilitat, Rosa Alarcón, que el bus a demanda de Torre Baró s’aplicarà a altres barris de muntanya. Algun de noubarrienc?
S’està estudiant. Els resultats dels primers sis mesos són molt positius, per tant el més lògic és que el model s’ampliï a altres barris. No sé a quins en concret s’aplicarà, però pressionaré tot el que faci falta perquè siguin els del meu districte!
Quin futur té la Ponderosa, l’últim gran terreny agrícola de Barcelona i la gran reserva de sòl de Vallbona? Els comuns aposten per mantenir el cultiu i el PSC ja va dir en campanya que hi vol construir una Àrea Residencial Estratègica (ARE) de les dissenyades pel tripartit.
No tinc una resposta immediata. Hem d’estudiar com es va definir l’ARE en el seu moment. Aleshores tenia suport dels veïns. En tot cas l’ARE no seria només edificar pisos, també inclouria equipaments i a Vallbona en falten. També hem de millorar la connectivitat del barri, perquè està encaixonat. Això no ho resoldria l’ARE, però és prioritari. Si hem de posar més pisos o no, s’ha d’estudiar. I el que es decideix, es fa amb els veïns i no d’esquenes al barri.
Aquestes eleccions municipals el PSC va tornar a guanyar a tots i cadascun dels 13 barris del districte, que havia estat un feu durant dècades. Què ha ofert el PSC que no oferia fa 4 anys i que no oferís Ada Colau?
Estem molt contents d’haver recuperat la confiança dels veïns del districte i esperem respondre a les seves expectatives. Són molt exigents i no es casen amb ningú: a les autonòmiques van votar més a Ciudadanos, a les anteriors municipals van votar massivament als comuns… No es queden amb una sola papereta. Durant els mandats socialistes Nou Barris va millorar en molts sentits i han confiat en aquesta bona gestió.
Cap dels 41 regidors de Barcelona viu a Nou Barris. Tampoc vostè, que és veïna de Sants. Els noubarriencs poden veure infrarepresentats els seus interessos a les votacions del plenari?
Sí, visc en un altre barri i no puc evitar-ho, però intentaré compensar-ho amb una major presència al districte. És el compromís que adquireixo des del primer dia. Ja hem començat a tocar territori i vull visitar totes les associacions de veïns. Vull que el veí tingui la sensació que hi sóc, que em pot adreçar les seves preocupacions o malestars. Hauré de construir aquesta proximitat en el dia a dia, perquè no la tinc d’inici. Al plenari de la plaça Sant Jaume, Nou Barris no es veurà infrarepresentada en absolut: d’ençà que he arribat al govern estic pressionant a tots els regidors, almenys als del meu grup municipal, perquè posin una especial atenció al districte.
