Daniel Sirera va aterrar -literalment, perquè els darrers anys ha viscut a València treballant com a assessor del PP valencià- a Barcelona amb l’encàrrec personal d’Alberto Núñez Feijóo d’evitar la desfeta i pràctica desaparició del partit a la capital de Catalunya. Però a mesura que ha avançat la campanya, les enquestes l’han situat com l’home que podria atresorar la clau de la governabilitat al Cap i Casal si Collboni o Trias guanyen les eleccions, però no arriben als 21 regidors. El 2019 Collboni va aconseguir el suport de Manuel Valls per fer alcaldessa Colau i evitar que ho fos Maragall, i ara el PP podria “fer un Valls” amb aquests dos partits per evitar un pacte alternatiu. Aquesta clau, però, obrirà portes sempre que la guanyadora de les eleccions no sigui la candidata dels Comuns.
Sigui com sigui, Daniel Sirera avisa en aquesta conversa que el seu vot ni serà un xec en blanc: “Suaran sang”. Tot plegat, amb les aigües remogudes dins del partit a la ciutat després que el president del grup municipal del PP, Óscar Ramírez, estripés el carnet del partit, però conservi càrrec i sou a la ciutat com a regidor. En paral·lel, el PP ha atret alguns dissidents de Cs, entre els quals, dos dels tres regidors. Sirera, a més, intentarà recollir els vots d’una desfeta de Cs i de Valents que vaticinen totes les enquestes. I al davant, VOX.
El PP és l’única força de l’arc constitucionalista que obté representació a totes les enquestes, i que a més, apareix com un possible aliat necessari per completar un possible pacte entre PSC i Trias. Què demanarà Daniel Sirera per entregar aquesta clau si les urnes se la donen?
Jo aspiro a ser alcalde de Barcelona, tot i que sé que no serà fàcil. Però a partir d’aquí, em presento amb un programa electoral que està basat a recuperar la Barcelona que a tots ens agrada. Una Barcelona amb més seguretat, una Barcelona amb més neteja, una Barcelona amb millor mobilitat, amb millor transport públic, amb més habitatge per la gent i amb menys impostos. A partir d’aquí, no és tant a qui faria alcalde com què faria X com a alcalde perquè jo li doni suport.
Què no li agrada de Xavier Trias?
Darrerament, a l’exalcalde li sento dir coses que superen Colau per l’esquerra, com que està en contra dels creueristes. I em preocupa també Trias amb els ocupes, perquè recordem que ell va posar les ocupes a Can Vies i els va tolerar. I a més, Trias ha dit que no revertirà res del que ha posat en marxa Colau, és a dir, que està a favor de les superilles i del tramvia per la Diagonal. Si Trias és la còpia de l’original… per això ja tenim a Colau.
I de Jaume Collboni?
Certament, hi ha polítiques del PSC amb les quals podem coincidir. Però No perdem de vista que la Barcelona de Colau és també la Barcelona de Collboni. I Maragall encara vol fer-ho pitjor i proposa que el carrer d’Aragó i la Gran Via es converteixin en eixos verds. Sincerament, jo com a votant veuria el PP com l’única alternativa assenyada a l’actual govern municipal.
Manuel Valls va donar el seu vot a Colau per evitar, va dir, un alcalde independentista. Quines línies vermelles té el PP per donar els seus vots a un altre candidat?
Nosaltres el que volem és posar la ciutat de Barcelona al servei dels ciutadans de Barcelona. I em preocupa que els socialistes vulguin posar Barcelona al servei dels interessos electorals de Pedro Sánchez amb unes hipotètiques eleccions generals. I em preocupa que Trias vulgui posar Barcelona el servei de Carles Puigdemont. Les línies vermelles són no jugar amb els ciutadans de Barcelona, ni que la ciutat que sigui un intercanvi de cromos per altres pactes. El PP ve a obrir una finestra d’aire fresca a la ciutat de Barcelona, a intentar aconseguir que vinguin més inversions, que vingui més gent a gaudir de la ciutat, que vingui gent a estudiar a Barcelona, que Barcelona torni a ser un referent mundial i, sobretot, que els barcelonins no pensem que per prosperar hem de marxar de la nostra ciutat.
No ha respost a quines són les seves línies vermelles per investir un altre alcalde.
Si el meu vot només és un vot condicionat a la investidura, estic donant un xec en blanc a qui sigui. I jo no vull donar un xec en blanc, jo vull ser alcalde de Barcelona. Si no ara, d’aquí a quatre anys. Vull condicionar les polítiques que es facin a Barcelona perquè Barcelona torni a ser una ciutat atractiva, convertir-la en una gran capital cultural d’Espanya. Per això cal un PP fort per condicionar les polítiques municipals dels quatre anys vinents. Amb qui? No ho sé. Però jo el que faré amb els vots dels barcelonins és fer complir el meu programa electoral.
Dit d’una altra manera, posi preu als vots del PP.
No volem independentistes al govern de la ciutat de Barcelona, i tampoc a l’extrema esquerra de Colau. Sobre aquesta base dialogarem amb els que vulguin parlar sobre el nostre programa electoral. Si els altres estan disposats que Barcelona prosperi, podem parlar amb ells. Amb l’antiga Convergència ja havien fet pactes, no seria la primera vegada.
Però Xavier Trias no és Junts per Catalunya, i per tant independentista?
No és tant que sigui independentista o no. El problema és que vulgui fer polítiques que posin Barcelona el servei de la independència. El seu partit i el seu programa electoral diuen que si Xavier Trias és alcalde de Barcelona, els impostos municipals es pagaran a l’Agència Tributària Catalana i no a l’Agència Tributària espanyola. Per tant, Trias és un independentista. I el seu programa electoral també parla de fer complir el mandat de l’1 d’octubre. És veritat que ell ho amaga ara, però Trias és el que és.
Que sigui independentista no és una línia vermella, aleshores?
A mi Trias no em preocupa per ser independentista, que també. Em preocupa fonamentalment perquè quan va ser alcalde de Barcelona no va construir ni un sol habitatge social, va permetre i tolerar que els ocupes fessin el que volguessin, no va garantir la seguretat, no va incorporar nous agents de la policia, no va abaixar els impostos i va impulsar les superilles. El que passa és que després de Colau, qualsevol cosa és bona.
I en el cas de Collboni, quins actius i quins passius ofereix com a hipotètic soci?
Collboni és corresponsable de la situació de la ciutat. Ha governat amb Colau els darrers vuit anys. No ha aixecat mai la veu ni ha dit mai que no estava d’acord amb les coses que ha fet el govern municipal.
En tot cas, té la sensació que Collboni i Trias donen per descomptat el suport del PP si és per fer-los alcaldes i fer fora Ada Colau?
Sí, totalment. Però el PP no dona res de franc. Trias i Collboni suaran sang per aconseguir el vot del Partit Popular, perquè el meu partit vol ser útil al ciutadà a Barcelona. I si jo regalo els vots a un o l’altre, no seria útil per la ciutat. Vull condicionar el futur govern municipal. I si podem, vull participar-hi.
Això ja són figues d’un altre paner… El PP podria condicionar el seu suport a algunes cadires?
Primer que parlin els ciutadans i a partir d’aquí veurem. Però jo em presento a les eleccions amb la voluntat de governar la ciutat de Barcelona. No em presento per donar suport des de fora. Vull involucrar-me, vull participar i a més a més m’agradaria poder liderar àrees que són fonamentals per al futur de Barcelona.
Quines àrees es veu amb cor de gestionar?
Comerç, seguretat i turisme. Insisteixo, jo vull governar, i si no puc fer-ho sol, vull fer-ho amb aquell que vulgui o que estigui disposat a portar a terme les propostes del programa de govern del PP. Si algú vol ser alcalde de Barcelona amb el suport del Partit Popular, haurà de complir el nostre programa. I si no volen complir el seu programa, jo tinc un candidat fantàstic perquè els meus regidors el votin el dia de la investidura, que és Daniel Sirera.
En tot cas, la marca PP no està en el seu millor moment a Catalunya. Això a vostè li resta, com a candidat?
Al contrari. Feijóo suma a Catalunya. Suma la seva visió d’Estat plurinacional, d’estat autonòmic complex, i molta gent el veu com una persona que entén perfectament Catalunya.
Ha rebut instruccions des del carrer de Gènova sobre possibles pactes?
A mi Feijóo m’ha dit que faci el que cregui jo que és millor per als ciutadans de Barcelona. Sense línies vermelles, perquè la meva missió és treure la ciutat de Barcelona de la decadència en què ens hem ficat. Però que quedi clar, nosaltres no canviem Barcelona pel govern d’Espanya, ni canviem Barcelona a canvi de govern de la Generalitat com fan els altres.
Si Daniel Sirera és alcalde, o té capacitat d’influir en la governança, quina seria la primera decisió que prendria?
El primer que faria seria impulsar la contractació de mil nous agents de la Guàrdia Urbana. Demanaria a la Generalitat que ens portés els 3.000 agents dels Mossos d’Esquadra que ens falten. Posaria càmeres de televisió per controlar la seguretat i impediria que els ocupes s’empadronessin. Trauria el tramvia de la Diagonal i tornaria a estudiar les superilles i els carrils bici.
Però per tant el més urgent per tu seria garantir la seguretat. Sí. El més efectiu. És el primer que faria?
És el principal problema que tenim els barcelonens, la seguretat. i passarà en el ciutat amb més delinqüents per cada 100.000 habitants i per tant és una ciutat que pateix inseguretat. i per tant aquesta sense seguretat no hi ha llibertat, sense seguretat els comerços tenen problemes i per tant hem de garantir la seguretat i també la mobilitat dintre de la ciutat de Barcelona.
Hi ha punt intermedi entre la barra lliure i la turismofòbia?
Barcelona o és turística o no serà. Els turistes han de poder continuar venint a la ciutat de Barcelona, però hem de fer un turisme no només de cap de setmana, també de convencions, i hem d’ampliar turisme cultural, que s’ha perdut. Cal evitar que els turistes es concentrin en determinades zones de Barcelona, i per tant jo soc partidari de convertir Barcelona en una ciutat multicèntrica, que els turistes que arriben a Barcelona puguin anar a les Rambles, a la plaça Catalunya, a la Sagrada Família, però que també puguin anar a Nou Barris, a Sant Andreu, a Sant Martí…
El constitucionalisme es presenta més dividit que mai al 28-M. A vostè li han demanat fer front comú de forma oficial, els altres partits?
Valents va insistir molt, però a mi ningú m’ha trucat. Jo he parlat amb altres dirigents d’altres formacions polítiques perquè considero que junts podríem arribar a un 18% dels vots i, per tant, podríem tenir els mateixos regidors que té Colau, Trias o Collboni. No estat possible, i per això ara m’adreço als seus electors perquè m’ajudin i concentrin el vot en mi per tal que una força política de centre i t no separatista tingui molta força l’Ajuntament de Barcelona.
Què li ha passat al PP a Barcelona que està en mínims històrics?
En tot aquest temps no he estat en la vida interna del partit, he estat fora del partit i desconec que és el que ha passat internament perquè el partit estigui així. El que sí que sé és que segurament hem fet coses, o hem deixat de fer coses que han provocat que molta gent nostra decidís anar-se’n a Ciutadans o a altres forces polítiques. Jo vull representar el millor del Partit Popular. Un Partit Popular obert, dialogant, moderat, que pugui unir a totes aquestes persones que abans estaven al Partit Popular.
Veurem un PP més tranquil als plens del que era Josep Bou?Soc una persona assenyada, centrada, moderada, que puc parlar amb tothom. Que defenso els meus principis, les meves conviccions, amb tota la força necessària. Però a mi m’agrada el diàleg. Ara hem de tornar a cosir la societat i fixar-nos en el que ens uneix i no el que ens en separa.
A Daniel Sirera potser li sonarà el mòbil la nit electoral preguntant per la seva clau. Ja té pensat què respondrà?
Em truqui qui em truqui, me n’aniré a dormir tranquil perquè hauré fet el que havia de fer, oferir un bon projecte. I després ja veurem. Gestionaré el resultat amb humilitat i pensant només en Barcelona. En tot cas, jo abans que ser del PP soc barceloní i vull que Barcelona funcioni. I puc garantir que no condicionarem el futur i el progrés de Barcelona als interessos partidistes de ningú, ni del PP ni de les altres forces polítiques.
5 
