Barcelona en Comú engegarà a finals d’any la maquinària electoral a Barcelona per trobar un recanvi a Ada Colau. Fonts pròximes a l’exalcaldessa asseguren al TOT Barcelona que Colau “no es vol presentar novament” i no participarà en les primàries que el partit convocarà a finals del 2025 i se celebraran a principis del 2026. El candidat o candidata que guanyi les primàries serà l’alcaldable de la formació en les municipals de maig del 2027 i s’haurà d’enfrontar, molt probablement, a les urnes a l’alcalde, Jaume Collboni (PSC). Les candidatures de les primàries s’hauran de formalitzar en tàndems, amb mínim una dona per equip, amb l’objectiu futur de buscar “un front ampli”, van explicar divendres passat fonts de la direcció. La renovació dissabte passat del codi ètic del partit, que estableix “un topall màxim d’estada en un càrrec electe de 12 anys consecutius”, semblava fet a mida per Colau, però l’exportaveu de la PAH no farà el pas, asseguren des del partit.
A la persona que encapçali la llista de Barcelona en Comú se li gira feina. Colau va ser alcaldable en tres ocasions (2015, 2019 i 2023). Va guanyar unes eleccions (les primeres) i va perdre les altres dues, tot i que el 2019 va aconseguir repetir al capdavant de l’Ajuntament en un govern de coalició amb el PSC, perquè Manuel Valls (candidat de Barcelona pel Canvi-Ciutadans) va cedir el vot de tres dels seus regidors per investir Colau en la primera operació d’Estat per barrar el pas a l’independentisme al consistori. Ernest Maragall es va imposar en els comicis, però per primer cop en la història de la democràcia a les municipals de Barcelona, el guanyador de les eleccions no va ser nomenat alcalde.
El 2015, Colau va obtenir més de 176.000 vots i 11 regidors, un més que Xavier Trias. El 2019, l’exalcaldessa va quedar segona per darrere de Maragall, amb més de 156.000 vots i 10 edils. I el 2023, va guanyar Trias i Colau es va situar tercera, amb més de 131.000 vots i nou regidors, xifres prou meritòries després de vuit anys de govern. Un segon front espanyolista, amb Comuns i PP, van fer alcalde Collboni, deixant Trias amb la mel als llavis.
Bob Pop es presentarà, i Pisarello i Urtasun, a les travesses
Oficialment, l’únic nom que se sap segur que es presentarà a les primàries és el comunicador i escriptor Roberto Enríquez, conegut com a Bob Pop. Ell mateix ho va anunciar en una entrevista a la Cadena Ser. Però entre les travesses de candidats possibles per encapçalar la llista dels Comuns a la capital catalana hi figuren altres il·lustres de la formació com l’exprimer tinent d’alcaldia durant el primer mandat de Colau, Gerardo Pisarello, i el ministre de Cultura, Ernest Urtasun. Si finalment opten per presentar-se a les primàries, ho hauran de fer acompanyats d’una dona. El límit de 12 anys en càrrecs electes consecutius no seria un impediment perquè oficialitzessin les seves candidatures. Aquest topall, inclòs en el nou codi ètic, afecta només Barcelona en Comú. Al Parlament i al Congrés dels Diputats, els Comuns es presenten sota un altre paraigua polític.
Qui ja no es presentarà serà Janet Sanz, que a finals d’any deixarà l’Ajuntament després de 14 anys. En aquest cas, tampoc ho podria fer perquè incompliria el codi ètic. Amb l’adeu de Sanz, se’n va el darrer bastió del primer govern de Colau (2015-2019), sorgit del 15-M. A conseqüència de la marxa de Sanz, els Comuns hauran d’elegir un altre president o presidenta del grup municipal entre els nou regidors que la formació -Gemma Tarafa, Guille López, Jess González, Marc Serra, Carol Recio, Pau Gonzàlez, Lucía Martín, Jordi Rabassa i Lucía Morale (que serà la nova regidora quan Sanz deixi l’Ajuntament, seguint l’ordre de la llista electoral del 2023)- per encarar la recta final del mandat. Tarafa, ara portaveu, podria ser la substituta de Sanz.
Podem vol anar a les eleccions amb la seva marca
Barcelona en Comú espera tenir el tàndem guanyador de les primàries a principis d’any, encara sense una data concreta. A partir d’aquell moment, el partit treballarà per formar un front ampli de cara a les municipals que podria passar per arribar a acords amb altres partits d’esquerres o entitats de la societat civil i incorporar persones fora dels àmbits polítics, amb l’objectiu de recollir les preocupacions de la ciutadania. De moment, Podem Catalunya, que en anteriors comicis va anar en coalició amb els Comuns, ha dit que té intenció de presentar-se a les municipals amb la seva pròpia marca. En els possibles pactes que pugui arribar Barcelona en Comú, defensarà que el tàndem que surti de les seves primàries lideri la llista, ja que és un partit consolidat -amb més d’una dècada de trajectòria-, ha governat Barcelona durant vuit anys i en les últimes eleccions es va situar com a tercera força de la ciutat.
Els Comuns intentaran contrarestar el fet que Colau no es presenti amb “lideratges més treballats i cooperatius”, subratllen fonts de la direcció de Barcelona en Comú. L’exalcaldessa és l’actiu principal que té el partit, però alhora és una debilitat si no es compta amb ella, com serà en el cas de les municipals si es mantenen les afirmacions fetes pel partit a aquest mitjà.
Què farà Ada Colau en un futur?
Després de formar part de la Flotilla humanitària que va viatjar a les portes de Gaza i ser arrestada per l’exèrcit d’Israel, Colau, ara mateix, continua com a presidenta de la Fundació Sentit Comú i fa de tertuliana en diversos mitjans. En un futur, caldrà veure si Colau torna a la primera línia política, sigui en l’àmbit català o espanyol, i decideix encapçalar la llista dels Comuns al Parlament de Catalunya o fer el salt a la política espanyola en un intent de salvar el govern de coalició a l’Estat.
