Jaume Collboni va arrencar el mandat el 17 de juny de 2023 amb una convulsió política sense precedents. Una hora abans del ple que havia d’investir Xavier Trias amb el suport d’ERC, s’anunciava un acord sense precedents en la política catalana, i l’espanyola, gestat als despatxos de Madrid. PP i Comuns li donarien suport a la investidura, però el PSC governaria, d’entrada, en solitari. Com el 2019 amb Ernest Maragall, l’independentisme es quedava sense alcaldia per una aritmètica també convulsa, que feia alcaldessa Ada Colau amb el vot del PSC i de la dreta de Manuel Valls.
Dos anys després de la investidura de Jaume Collboni, continua governant en solitari. Sense lligams i sense socis estables, buscant a banda i banda aliats puntuals. Sense haver pagat cap preu pels vots d’investidura i sense grans traves per executar el seu full de ruta a la ciutat. De fet, el mateix alcalde ha fet balanç dels dos anys de mandat amb una xifra prou triomfalista: el seu govern ha executat el 85% del pla d’acció de govern. Entre 15% restant, però, hi ha dues grans pedres a la sabata, la modificació de la normativa de la reserva del 30% dels pisos protegits i l’ordenança de civisme, a més de la rambla verda de Vallcarca i el primer interior d’illa, segons ha detallat el mateix alcalde. Tot plegat, amb una estratègia de fons per al 2027 per intentar posicionar el PSC com la peça central i imprescindible a Barcelona per configurar majories. Ras i curt, que les aliances polítiques orbitin al voltant del PSC. I Jaume Collboni ha deixat clar que vol repetir: “Quan el partit obri els processos per a la tria de candidat, m’hi presentaré”.
Sense coalició de govern, aritmètica variable
Al Saló de Cent de l’Ajuntament, l’alcalde ha justificat amb xifres que el seu executiu té encarrilat el mandat quan encara falten dos anys per passar per les urnes. Insistint que Comuns i ERC són els seus aliats naturals, però sense tancar la porta a Junts, amb qui té majoria absoluta, i que pot tenir la clau per arrodonir el seu pla de govern amb el 30% i l’ordenança de civisme, dues matèries on les esquerres no compren el relat del PSC. “La nostra preferència d’acords és i ha estat amb ERC i els Comuns, ens agradaria continuar en aquest camí, però sense excloure acords amb l’altre gran grup, Junts”. Tot i que l’alcalde expressi aquesta voluntat de disposar de socis, dos anys després, la ciutat continua essent monocolor. Segons Collboni, no per falta de voluntat del PSC, sinó perquè els tres grans partits de l’oposició encara estan endreçant-se internament. “Com a govern hem acusat la situació de debat intern en els grups de l’oposició sobre la seva orientació política i els lideratges. Quan es resolguin, la capacitat d’arribar a acords serà més fàcil”, ha vaticinat l’alcalde. Això no obstant, ha reconegut que la ciutat es governa també gràcies a molts acords de majories al plenari municipal. No ha estat el cas dels pressupostos, una de les poques fotografies de derrota de l’executiu del PSC.
Una fotografia de derrota que els mecanismes legals previstos han permès retocar amb rapidesa. De fet, en els dos anys de mandat, Jaume Collboni ha recorregut a una qüestió de confiança, després d’obtenir només l’aval d’ERC, per aprovar els comptes. El segon any, amb la mateixa aritmètica, el PSC va prorrogar els comptes. I Collboni podrà esgotar el mandat amb la mateixa fórmula si, previsiblement, es mantenen les mateixes dinàmiques: té una segona qüestió de confiança disponible i una segona pròrroga pressupostària.
Sense Trias, Colau i Maragall
Un altre fet remarcable d’aquests dos primers anys de mandat en solitari del PSC de Jaume Collboni ha estat el canvi de lideratges en els tres grans partits que van quedar a l’oposició després de la investidura in extremis del 17 de juny de 2023. Ni Xavier Trias, ni Ada Colau ni Ernest Maragall, tres tòtems de la política barcelonina, no han arribat a l’equador de mandat. Per raons diverses, tots tres han deixat el consistori i han deixat als grups municipals un relleu encara provisional en mans de Jordi Martí Galbis, Janet Sanz i Elisenda Alamany, respectivament. Junts, Barcelona en Comú i ERC han de definir encara amb quin cap de cartell intentaran capgirar allò que alguna enquesta, i també internament als despatxos dels partits, comencen a apuntar: una victòria del PSC, que això sí, hauria de completar amb socis, com a mínim d’investidura.
En el cas dels republicans, Alamany, número dos d’Oriol Junqueras, no té a hores d’ara oposició interna per encapçalar la candidatura d’ERC el 2027, malgrat que a la Federació de Barcelona va guanyar la llista crítica amb Junqueras i Alamany. Pel que fa a Junts, s’espera que a partir de l’estiu hi hagi o bé un candidat de consens o bé unes primàries definides. Tal com va explicar el TOT Barcelona, la direcció de Junts aposta per evitar un enfrontament a primàries i que hi hagi un nom de consens. S’apuntava a Joaquim Forn, un perfil que podria fer retirar Jordi Martí Galbis i Josep Rius. De moment, però, Forn ha declinat fer aquest pas. En el cas de Barcelona en Comú, és Janet Sanz qui lidera el partit, però no està definit si serà la candidata el 2027. I en tot cas, ningú no gosa descartar un retorn d’Ada Colau al rescat del partit lila si les enquestes no garanteixen un pes notable. Tampoc són a l’Ajuntament Jordi Martí Grau (Barcelona en Comú) i Rosa Alarcón (PSC), Ester Capella (ERC) no va arribar a prendre possessió de l’acta de regidora i també va plegar Ramon Tremosa (Junts).
Superat l’equador de mandat, aquesta estratègia de fons de la centralitat i l’aritmètica variable dels socialistes, encara que sigui puntual, pren més sentit. A Madrid, el PSOE ja ha assumit que els pactes amb Junts són inevitables per garantir la governabilitat, un precedent que pot servir a Jaume Collboni per acords a Barcelona entre PSC i juntaires. Sobre la taula de negociació hi ha la reserva del 30% i l’ordenança de civisme, on els independentistes poden tenir la clau. De moment, però, l’acord està lluny. Collboni es juga onejar dues banderes molt importants del seu executiu, però Junts valora els riscos de donar massa oxigen al PSC. En paral·lel, ERC ha tancat la porta a entrar al govern municipal aquest mandat, però exhibeix una sintonia amb el govern municipal que aplana el camí d’un hipotètic pacte postelectoral el 2027. Per contra, Barcelona en Comú s’esforça a marcar distàncies i a desinflar la preferència de Collboni per una aliança tripartida que no s’ha materialitzat en dos anys, malgrat la insistència inicial precisament d’Ada Colau.
