L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha demanat a Pedro Sánchez que inclogui la congelació dels lloguers en el decret d’emergència que negocien PSOE i Unides Podem a l’Estat. Colau ha aprofitat un vídeo publicat a Instagram, una xarxa social molt freqüentada per gent jove, per reclamar al partit del president espanyol que no “li flaquegin les cames” amb els fons voltor i li demana que s’enfrontin als especuladors.
Segons Colau, la situació és “gravíssima” perquè els lloguers estan “desbocats” i que, si no canvia la tendència, el problema no només afectarà les classes baixes, sinó també a les mitjanes. Ada Colau s’ha dirigit directament als joves i els ha demanat que facin córrer el vídeo per tal que li arribi al president espanyol, ja que assegura que “depèn d’ell” que aquesta mesura entri o no al text del decret.
Un de cada 4 habitatges de Barcelona, en mans de grans tenidors
A Barcelona, el 2% dels propietaris controlen més d’un terç del mercat de lloguer de la ciutat. Són dades publicades per l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona i que consoliden una tendència molt favorable als grans tenidors. Una prova més és que les persones o empreses que tenen 3 o més pisos controlen la meitat (51,4%) dels immobles. I el nombre mitjà d’habitatges per propietari se situa en 2. A més, l’informe de l’observatori mostra com el 35,5% dels pisos són propietat d’empreses o altres tipus de persones jurídiques, per contra del 65,5%, que són d’individus.
Nou pressuposts i enduriment de l’oposició
Colau ha arribat a l’aturada de Nadal amb la tranquil·litat d’haver arribat a aquesta aturada amb els deures fets després que ERC permetés l’aprovació dels pressupostos de l’Ajuntament de Barcelona. D’aquesta forma, el govern que lidera juntament amb Jaume Collboni ha aconseguit tirar endavant els seus quarts comptes consecutius.
En els pròxims dies, però, haurà de batallar per mantenir les seves polítiques en un context preelectoral que està provocant un enduriment de l’oposició que fan la resta de partits. Un exemple és l’aprovació del Ple a aturar nous projectes de superilles. Un rebuig al qual també ha contribuït ERC, un partit que fins ara havia fet costat, amb més o menys matisos, a la majoria de pacificacions.
1 
