Manifestació aquest dijous a la plaça de Sant Jaume contra la Barcelona “gris, bruta i sense rumb” que pilota Ada Colau.
És la posada de llarg de la plataforma Barcelona és imparable, nascuda sota la batuta del president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), Gerard Esteva –en l’òrbita dels exconvergents moderats-, amb el suport de més de 200 entitats de la ciutat però també d’una altra entitat que ell mateix va fundar el 2018, Barcelona Futur, i en la qual hi ha pesos empresarials com el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, o el president del RACC, Josep Mateu. També Maria Eugènia Gay, degana del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona i presidenta del Consell de l’Advocacia de Catalunya.
La plataforma vol impulsar una Barcelona del sí per oposició al que considera un govern del no constant que mina la projecció de la ciutat i l’abandona en el caos. Teòricament, des de fora del consistori. Però la posada en escena coincideix amb l’engegada del cronòmetre electoral, quan tots els partits ja tenen en marxa la maquinària per al 2023. I amb un nínxol de mercat molt clar a Barcelona: el centre catalanista conservador. Ara bé, fonts de Barcelona és imparable remarquen al TOT Barcelona que “no hi ha cap projecte electoral, tot és fals, no estem ni amb uns ni amb els altres. I no donarem suport a cap tendència política, se’ns està instrumentalitzant”, quan se’ls pregunta per la possibilitat que Gerard Esteva encapçali un projecte polític justament per fer front a la Barcelona de Colau que denuncien.
Al darrere de Barcelona és imparable hi ha més de 200 entitats veïnals, culturals, comercials i esportives de la ciutat, que s’han adherit al seu manifest, però a la rebotiga hi orbiten alguns noms i sigles que donen pistes de quina orientació podria tenir una hipotètica candidatura. El president de Foment del Treball i vicepresident de la patronal espanyola CEOE, i exdiputat d’Unió, Josep Sánchez Llibre, “té un pes rellevant en l’impuls de la figura de Gerard Esteva, li ha obert moltes portes en el món empresarial i té un interès especial que aquest projecte acabi materialitzant en un canvi a Barcelona”, assenyalen fonts coneixedores de la relació entre ambdós.
Ara bé, aquestes mateixes fonts reconeixen que “algunes persones properes al Gerard pressionen perquè sigui candidat a Barcelona, però ell mateix ens ha dit que no té intenció de fer el salt a la política, que la seva carrera passa més per la gestió i per intentar fer el salt -ara presideix el Comitè Olímpic Català- al Comitè Olímpic Espanyol o a l’Internacional”. Per contra, fonts de Barcelona és imparable neguen “rotundament” cap mena de relació de Llibre amb la plataforma, i circumscriuen les reunions que tots dos han tingut a “trobades com a president de la UFEC, que forma part de Foment del Treball”. Ara bé, només cal mirar el web de Barcelona Futur per connectar el vincle entre Sánchez Llibre i Esteva.
Foment del Treball i el seu entorn ja donen una idea del perfil que podria arribar a tenir una plataforma electoral auspiciada per Sánchez Llibre des de la rebotiga, però també s’hi han de sumar altres peces, com la de Lluís Sans, president dels comerciants del passeig de Gràcia i propietari de Santa Eulàlia. De perfil liberal conservador, s’hauria acostat inicialment al projecte de Manuel Valls.
I què passa amb les sigles que orbiten al voltant d’aquest espai catalanista conservador? El PDeCAT pot ser un actor clau en la propera campanya electoral, no tant perquè tingui possibilitats de guanyar com pel poder que li dona en un possible intent de reagrupar sigles en aquest espai el fet de posseir els drets electorals que abans eren de CiU i que JxCAT no tindrà. “Si aquesta plataforma es vol presentar i en Gerard Esteva no és el candidat, tenint en compte que és poc conegut, el PDeCAT podria postular-se oferint els drets i posant noms molt més coneguts i amb trajectòria com Àngels Chacón, Santi Vila o Joana Ortega”, assenyalen fonts de la política municipal barcelonina.
El PDeCAT, no confirma ni desmenteix res. A hores d’ara, però, remarca que “no tenim res a veure amb la plataforma, hem parlat amb el Gerard Esteva com ho fem amb moltes entitats, i sempre estem oberts al diàleg. En tot cas, el que fem a Barcelona sempre estarà relacionat amb el projecte. Hi pot haver noms, però per a fer què?”, assenyalen fonts del PDeCAT al TOT Barcelona, que asseguren que “encara no tenim res avançat pel que fa a Barcelona 2023”. Avisen que aquest dilluns, en la conferència que farà Àngels Chacón al TNC s’apuntaran algunes línies de la seva proposta de “reagrupament de l’espai de centre”.
De fet, altres projectes polítics que podrien confluir en aquest projecte de centre són Lliures, La Lliga i fins i tot Convergents, de Germà Gordó, que fins ara no han tingut cap transcendència electoral però que pretenen ocupar aquest mateix espai de centre conservador catalanista. També el Partit Nacionalista Català de Marta Pascal podria trobar-se còmode en una confluència, però a hores d’ara fonts del partit també assenyalen al TOT que no hi tenen cap relació.
I des de Junts per Barcelona, després de la polèmica per la suposada relació entre Barcelona és imparable i els junters, ja que apareixia en el contacte un correu de JxCAT Olot, deixen clar que “ni estem al davant, ni al darrere ni al costat d’aquesta plataforma, però entenem i respectem el seu malestar amb algunes qüestions de la ciutat. Es presenten com una plataforma apolítica, i ho respectem”. De fet, diversos mitjans van arribar a anunciar al setembre la mort d’Elsa Artadi com a candidata de Junts i l’entronització de Gerard Esteva com a cap de llista, que tindria el suport de la societat civil barcelonina per donar força a les sigles de Junts.
Ocupar l’espai que ha ocupat el PSC
Sigui com sigui, aquest espai de centre conservador cap a on conflueixen diverses sigles i noms ara està ocupat anòmalament pel PSC. Collboni és, a Barcelona, el representant del business friendly i la garantia de la moderació i l’ordre al carrer. Tant, que corren rumors dins del consistori que l’actual tinent d’alcalde de Seguretat, Albert Batlle, podria acabar a les files de Barcelona pel Canvi, un moviment ara orfe sense Manuel Valls i que podria aprofitar la probable desfeta de Cs el 2023.
Però encara hi ha una derivada més. La plataforma és un moviment contra la Barcelona de Colau, malgrat que els seus impulsors també presentin una Barcelona alternativa. I fer fora Colau tindria una altra derivada que també satisfaria l’establishment empresarial que aglutinen Foment, el RACC i altres entitats que hi orbiten. Debilitar els Comuns és, també, debilitar un possible govern independentista amb ERC, o amb ERC, Junts i el suport dels Comuns.
I de passada, posar en contradicció la Barcelona de Colau és també qüestionar Jaume Collboni i el PSC i intentar pescar els votants més moderats del socialisme. Una trencaclosques complex, però que a un any i mig vista de les eleccions, comença a prendre forma. Amb un ajuntament tan fragmentat per la pluralitat d’opcions com el que hi ha ara i com el que apunten les enquestes, una forquilla de 4-5 regidors d’aquest espai de centre conservador faria moure el tauler d’escacs.
