Tot just fa unes dies, el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) disparava les expectatives electorals d’Aliança Catalana (AC) a Catalunya. Si ara se celebressin eleccions al Parlament, la formació de Sílvia Orriols aconseguiria entre 19 i 20 escons i es disputaria amb Junts per Catalunya ser la tercera força a la cambra catalana. Els comicis a la Generalitat encara queden lluny -no seran fins al 2028- i abans el país viurà unes eleccions municipals, el maig de 2027. Aliança Catalana no concorrerà massivament als municipis del país, sinó que apostarà “més per la qualitat que per la quantitat, amb llistes amb gent que estigui clarament compromesa amb el projecte”, segons ha explicat el president del partit al Barcelonès, Jordi Amela, al TOT Barcelona. Més enllà de Ripoll, on la batllessa és la mateixa Orriols, AC ha confirmat que es presentarà a Barcelona. El partit va obrir el setembre passat una seu al carrer de Villarroel, 52, a l’Eixample, i té intenció d’anunciar el candidat a l’alcaldia a tot tardar l’abril del 2026.
Però aconseguir representació al plenari de Barcelona surt més car que al Parlament de Catalunya. A la cambra catalana es necessita només un 3% dels vots, mentre a l’Ajuntament cal el 5% dels sufragis. Sovint aquest percentatge es converteix en una barrera infranquejable per a algunes formacions polítiques. L’exemple més clar és la CUP. El 2015 va aconseguir tres regidors, amb el 7,42% dels vots, però les dues darreres eleccions -2019 i 2023-, els anticapitalistes no han arribat al 4% dels suports i s’han quedat sense representació al plenari. El 2023, també es van quedar fora de l’Ajuntament Valents -el partit d’Eva Parera, després de l’adeu de Manuel Valls– i Ciutadans, que tenia representació al consistori des del 2015. Valents va treure el 2,31% de les paperetes, i Ciutadans, només l’1,09%.
El 2027, si no hi ha cap contratemps, Aliança Catalana participarà per primer cop en unes eleccions a la capital de Catalunya. Quan falta menys d’un any i mig per a les municipals, la majoria dels partits encara no han escollit els i les alcaldables. Tot apunta que l’alcalde Jaume Collboni repetirà com a cap de llista del PSC i és el màxim favorit per guanyar a les urnes, un fet que els socialistes no aconsegueixen a Barcelona des del 2007. El TOT ha parlat amb politòlegs per saber quin paper pot jugar AC en els comicis a la capital de Catalunya. Ara mateix, el plenari de Barcelona té 41 regidors. Si l’1 de gener del 2027, la població es manté per sobre dels 1,7 milions, a les municipals s’escolliran 43 edils, dos més que ara.
Lideratge potent i assumir el discurs antiimmigració
El professor de Ciència Política de la Universitat de Barcelona (UB) Jesús Palomar considera que els resultats que tregui Aliança Catalana a Barcelona dependran més del candidat que presenti que no pas de la marca. “Hauran de buscar una persona que tingui un lideratge potent, algú amb prou rellevància, que sigui un cop d’efecte i que assumeixi el discurs antiimmigració. Fins ara, Aliança Catalana s’ha focalitzat molt amb la Sílvia Orriols. Alhora hauran de trobar la confluència de persones de Barcelona que tinguin les percepcions que té Aliança”, valora Palomar.
Consultor en estratègia política i assumptes públics, i professor del màster en Comunicació Política i Institucional de la Barcelona School of Management de la UPF i del màster en Màrqueting Polític de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), Jordi Crisol considera que Barcelona i l’àrea metropolitana (AMB) són el terreny on un partit com AC pot “mesurar si el seu relat identitari té capacitat real de penetració més enllà de la Catalunya interior”. Les formacions “d’ultraperiferia ideològica” acostumen a créixer quan “són capaces d’adaptar els seus marcs a societats urbanes i heterogènies”. Aquest, per exemple, seria el cas d’AdF a Alemanya. La candidatura del partit d’Orriols a Barcelona funcionarà, segons aquest expert, com “un stress test (una prova de resistència)”, perquè la ciutat “concentra diversitat socioeconòmica, alta mobilitat electoral i espais de vot protesta i fluid”. Alhora servirà per determinar si el creixement d’AC és estructural o només territorialment acotat.
Un “laboratori” per al Parlament
A parer de Palomar, el fet que Aliança Catalana es vulgui presentar a les municipals de Barcelona pot ser una “estratègia” i un “termòmetre” de cara a les eleccions catalanes del 2028 per conèixer realment amb quins suports compta a la capital del país i quin candidat posa a la demarcació de Barcelona el 2028. “Un 3% de vots a Barcelona poden ser quatre o cinc diputats al Parlament”.
Si el president Salvador Illa no avança les eleccions catalanes, “les municipals actuaran com un laboratori preautonòmic: cada punt que AC guanyi a Barcelona és un senyal sobre com es reconfigura l’espai de la dreta identitària a Catalunya”, sosté Crisol. I afegeix que en contextos de reordenació de blocs, les municipals esdevenen un predictor útil per observar moviments en segments de vot volàtil. “La recerca comparada mostra que les formacions emergents utilitzen aquests comicis per testar candidats, narratives i capacitat organitzativa abans del cicle nacional. AC usarà el 2027 per calibrar on pot créixer i quin impacte pot tenir sobre l’arquitectura de majories del Parlament, sempre lligat a una estratègia de segmentació d’allà on es vulgui presentar”, argumenta l’expert.
Andreu Paneque, professor de Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), subratlla la diferència entre unes eleccions al Parlament i unes municipals. “Les eleccions de política local són de segon ordre i normalment estan més enfocades a la persona”. Ara bé, el cas de Barcelona és més especial, ja que “pel pes específic que la ciutat té” en el conjunt del país, els comicis es poden veure des d’una “lògica partidista” i com un “caldo de cultiu” de les catalanes. En tot cas, Paneque no té clar fins a quin punt AC pot estar tan ben posicionada a Barcelona com ho està, per exemple, a Ripoll.
Junts, el rival principal d’AC, segons “la perspectiva nacional”
No obstant això, Paneque creu que les eleccions a Barcelona tindran una especificitat concreta per AC: serà “la perspectiva nacional”. Tenint en compte aquest aspecte, el competidor principal d’AC a la capital de Catalunya no serà Vox sinó Junts. Precisament, Junts acaba d’engegar el procés per elegir l’alcaldable, amb l’aprovació del reglament, i cap a finals d’any s’hauria de conèixer el candidat, possiblement o Josep Rius o Jordi Martí Galbis. El professor de Ciència Política de la UOC opina que serà important veure qui tria Junts i si és un candidat “fort”. I apunta que el fet que l’alcaldable d’Aliança Catalana no es conegui fins a l’abril del 2026 pot no ser una casualitat, sinó una estratègia per saber com actuar segons qui sigui el cap de llista de Junts.
Alterar l’agenda política
A parer de Jordi Crisol, a les municipals un eix central serà el relat. “A Barcelona, AC no competirà per governar, sinó per instal·lar temes. I això, en política metropolitana, ja és influir més del que fa ara. Les eleccions locals són un camp privilegiat per veure com entren nous actors que no busquen poder institucional real a curt termini, sinó alterar l’agenda”. A l’AMB, la literatura sobre agenda-setting i issue competition (la competència entre partits polítics per dominar l’agenda pública) “mostra que petites candidatures poden desplaçar el centre de gravetat d’un debat: seguretat, immigració i degradació sense necessitat de treure regidors. Estudiar aquesta dinàmica és clau per anticipar què pot passar a les autonòmiques”, avisa.
En qualsevol cas, quan encara no es coneix el cap de llista i falta un any i mig per a les eleccions, Jesús Palomar veu difícil que Aliança Catalana arribi al 5% dels sufragis. “Tinc la sensació que a Barcelona, Aliança Catalana juga a una divisió diferent”. Les raons són diverses. “Barcelona és molt difícil en l’àmbit polític i es vota molt a la persona”. Una part del discurs d’AC a la ciutat ja està “controlat” per Vox. I, d’altra banda, la immigració no és percebuda com un gran problema a la capital de Catalunya, segons es desprèn del darrer Baròmetre elaborat per l’Ajuntament i presentat al juny. Només un 5,7% dels enquestats ho veu com una preocupació, molt lluny de l’accés de l’habitatge, que ho és per un de cada tres entrevistats.
Segons Palomar, el discurs antiimmigració d’AC pot funcionar en municipis amb problemes vinculats amb la immigració o amb barris amb molts immigrants, “fins i tot en els quals es barreja la immigració actual amb l’arribada els anys 50 i 60”, com és el cas de l’Hospitalet de Llobregat o Badalona. Precisament, es tracta de dues ciutats metropolitanes en les quals Orriols estudia presentar una candidatura.
