Aritmèticament, el pacte seria viable. I amb una majoria absoluta indiscutible. Però políticament, un acord entre Maragall, Trias i Colau és pura ciència ficció, justament perquè el candidat de Junts -tot i que Xavier Trias s’ha desfet de les sigles del partit que l’empara i centra la campanya en la seva persona- i la candidata de Barcelona en Comú han descartat qualsevol acord plantejant la campanya del 28M com una mena de plebiscit entre tots dos. De fet, les enquestes apunten a una victòria o d’un o altre, però molt ajustada, i on el candidat del PSC, també molt proper a la victòria, podria pactar a banda i banda. En paral·lel, ERC, sempre segons les enquestes, no revalidaria la victòria del 2019, però continuaria tenint marge per donar suport a un govern d’esquerres amb Colau o Collboni com a alcaldes, si és que políticament es decidís per part dels republicans. El que és més difícil d’imaginar és un govern independentista, perquè caldria probablement el suport d’un tercer partit. En tot cas, enquestes i ideologia al marge, hi ha una cosa que uneix Maragall, Trias i Colau: la rumba.

Campanya a cop de rumba

Aquesta setmana, ERC presentava la cançó de la campanya d’Ernest Maragall, Barcelona Republicana, que beu de la rumba catalana, però que també té diferents versions en altres estils musicals com el trap, l’ska, el pop o el folk. La lletra conté al·lusions a la defensa dels drets i les llibertats, el feminisme, la neteja i la seguretat, la justícia social i la sobirania de la capital catalana enfront dels poderosos i els mercats. Però no és el primer polític de Barcelona que tria aquest estil musical per apropar-se als votants. També ho ha fet Xavier Trias, que va estrenar cançó quan va fer la seva conferència inaugural de candidat a l’Auditori.

“Nostra Barcelona estimada i somrient, nostra Barcelona que enyorem, nostra Barcelona que estimem. Tornaré i seré per a tu aquell raig de sol per il·luminar de nou els teus carrers”, són algunes de les proclames de la cançó rumbera de Trias, que clarament apunta a la “pèrdua d’orgull” de ser barcelonins que denuncia Trias que ha provocat l’alcaldesa Ada Colau.

Però també l’alcaldessa Ada Colau ha recorregut a la rumba per posar so a la seva campanya, Va ser el 2019, amb la peça Filla del Guinardó. La van elaborar activistes i artistes que li donaven suport, entre els quals Nacho Vegas, Andrea Motis, Marinah, Miqui Puig o DeCarmela. La lletra repassava els orígens “humils” de l’alcaldessa de Barcelona i alguns dels elements més emblemàtics de la capital catalana, des de la rumba de Peret fins al Raval, amb vinculacions amb Manuel Vázquez Montalbán. També recorda la victòria de Barcelona en Comú el 2015: “Aquells que no érem ningú vam guanyar per primera vegada”. En català i en castellà, la cançó també deia que “la gent humil no pararà de lluitar” per acabar amb “els privilegis de la noblesa”. 

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Tripartit no, gràcies a març 26, 2023 | 21:40
    Tripartit no, gràcies març 26, 2023 | 21:40
    El de la Colau és el millor per la sinceritat de la confessió de que és una xarnega, que va repetint contínuament al llarg del vídeo i la inclusió d'unes quantes estrofes en xarnego com a confirmació. Tot plegat en consonància amb el fet de que es comuniqui, a les xarxes socials, en llengua colonial amb els barcelonins que en tenen ganes o que tot sovint encarregui el pregó de la Mercè en la llengua dels castellans, sense oblidar la seva admiració per Madrid i el seu afany per anar a retre vassallatge als amos colonialistes quan visiten Barcelona. La Colau podrà mentir en tot el demés i amagar l'acord del tripartit municipal amb el PSOE i ERC, però en això de que és una xarnega, veus, cal reconèixer que és absolutament sincera

Respon a Tripartit no, gràcies Cancel·la les respostes

Comparteix

Icona de pantalla completa