Barcelona demanarà al govern de Pedro Sánchez la il·legalització de la Fundación Francisco Franco. Tots els grups municipals de l’Ajuntament de Barcelona, amb l’excepció de Ciutadans i el Partit Popular, han escenificat aquest migdia un ampli front polític sobre l’entitat franquista, que recentment ha anunciat la voluntat d’obrir una delegació a la capital catalana. Barcelona en Comú, PDeCAT, ERC, PSC, CUP i els regidors no adscrits Gerard Ardanuy i Juanjo Puigcorbé han reclamat junts a l’executiu espanyol que iniciï els tràmits per declarar il·legal la fundació.
El tinent d’alcaldia de Drets de Ciutadania, Jaume Asens, ha confirmat que la iniciativa va néixer quan es van assabentar que la fundació volia obrir una seu a Barcelona. Ha detallat que ja s’ha redactat un requeriment i “s’enviarà aquesta setmana” per demanar “als òrgans competents de Justícia la revisió de la inscripció al registre estatal de fundacions” de l’entitat franquista. Segons el polític i jurista, els objectius declarats als estatuts i les activitats que realitza la fundació són “incompatibles amb l’interès general” que es requereixen en la normativa estatal i a més contradiuen la Llei de Memòria Històrica, que que exhorta a evitar l’exaltació de l’aixecament militar, la guerra civil i la dictadura franquista.
“Fins ara hi ha hagut declaracions i mocions, ara iniciem també els tràmits: l’Estat té un mes per respondre i en cas contrari anirem als tribunals”, ha advertit. Asens ha assegurat que els promotors de la iniciativa estan disposats a “arribar fins al final”, però alhora ha confiat que “no caldrà” i que els ministeris de Cultura i Esports i de Justicia, que són els òrgans competents, estimaran la petició barcelonina i il·legalitzaran la fundació. També ha denunciat que a Europa aquesta entitat seria il·legal, “però aquí gestionen patrimoni, reben subvencions i poden vendre loteria amb els números 36 i 39”. “Ens pren per idiotes quan diu que durant la dictadura no es va afusellar cap demòcrata”, ha asseverat Asens.
Si aquesta via no dona fruits amb prou celeritat per evitar que la fundació obri una seu, una possibilitat que ha titllat de “provocació”, l’Ajuntament contempla una “via alternativa” per obstaculitzar que s’instal·li l’entitat a Barcelona. La “petita escletxa” que ha trobat el consistori és tramitar un procediment d’investigació sobre la legalitat dels objectius de la fundació, que ajornaria la realització de qualsevol activitat a la resolució –política o a tribunals– de la iniciativa d’il·legalització. Dels objectius de la fundació, ha recordat Asens, dos no es poden exercir a Barcelona –visites al Pazo de Meirás i a l’arxiu del dictador– i per tant l’objectiu restant presenta dubtes legals perquè consisteix explícitament en “exaltar la grandesa de la vida i obra de Francisco Franco i de l’Espanya que va crear”.
La iniciativa també es recolza en “el mandat democràtic del Parlament Europeu”, que el passat 25 d’octubre va instar als Estats membres de la UE a prohibir de forma efectiva els grups neofeixistes i frenar l’auge de l’extrema dreta, amb una al·lusió directa a la fundació franquista.
Suport polític i associatiu
Els regidor Jordi Martí (PDeCAT), Carmen Andrés (PSC), Montse Benedí (ERC), Eulàlia Reguant (CUP) i Gerard Ardanuy i Juanjo Puigcorbé (no adscrits) han acompanyat Asens en la presentació de la iniciativa, així com Carles Vallejo, de l’associació d’ex presos polítics del franquisme a Catalunya, en nom de les quasi 30 entitats que donen suport al requeriment. Martí ha subratllat que “és una greu anomalia política i històrica i legal que en ple segle XXI” sigui legal “una entitat d’aquesta naturalesa”, quan “a cap altre país europeu es pot imaginar en funcionament avui una fundació Adolf Hitler o Benito Mussolini”. Per la seva banda, Andrés ha apostat per un “cordó sanitari al creixement de l’extrema dreta”, així com per una “reforma integral de la llei de memòria històrica i reformar el Codi Penal perquè exaltar el franquisme sigui delicte”.
Benedí ha lamentat que “el franquisme segueix viu” i ha assegurat que “se’l combat al carrer però també a les institucions”. Reguant, en una línia similar, ha apostat per fer extensiva la iniciativa a d’altres ajuntaments i al Parlament de Catalunya, a més de demanar a la ciutadania que es mobilitzi aquest divendres per “tombar el règim del 78” que va convertir la Transició en una “transacció”. Ardanuy ha demanat que la proposta s’aprovi al ple d’aquest divendres “amb una majoria absolutíssima”, mentre que Puigcorbé ha sostingut que “la sola possibilitat que s’instal·lés a Barcelona la fundació ha remogut els budells” de les institucions i la ciutadania.
Finalment Vallejo ha recordat que l’any vinent, 2019, es compliran 80 anys de l’entrada de les tropes franquistes per la Diagonal i l’èxode republicà per la derrota a la Guerra Civil i ha reivindicat que no es permeti que la dictadura “torni per la porta de darrere” instal·lant una seu de la fundació a la ciutat. En canvi, ha aplaudit que just aquest dimecres s’instal·li a Ciutat Vella una placa dedicada a l’escriptora afusellada Teresa Claramunt i que s’hagi eliminat el carrer dedicat al germà del dictador del nomenclàtor del barri de Plus Ultra. Entre les entitats adherides hi ha l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme, SOS Bebés Robados, l’Institut de Drets Humans de Catalunya, Irídia, el Grup d’estudis Polítitics, l’Associació Italocatalana Antifeixita, Amical Mathausen, Ateneu Memoria Popular, Amical Brigades Internacionals, Fundació Cipriano Garcia, Associació Memòria històrica Catalunya, Amical Antics Guerrillers de Catalunya, Fundació l’Alternativa i la Xarxa de Comunitats de Memoria de Barcelona.
Rèplica militar a la petició de Pisarello d’il·legalitzar la fundació
El primer tinent d’alcalde Gerardo Pisarello ja va suggerir fa unes setmanes, arran de la retirada de la medalla municipal al dictador, que la fundació que li ret culte “hauria de ser il·legal”. Les seves paraules han tingut rèplica directa des de la web de la fundació, on Juan Chicharro Ortega, General de la divisió d’Infanteria de Marina, li rebat vehementment la idea. L’article es titula, ni més ni menys, “Pisarello, ¡a ver si te enteras!”. “L’odi li emboira la ment i la seva ignorància és supina”, li etziba, després de qualificar Pisarello de “marxista” i d’assegurar que si fos per ell tots els associats a la fundació serien enviats “a galeres”.
1 
