L’eterna i dèbil aliança independentista entre ERC, Junts i la CUP, fotografiada ara de forma clara en la negociació fallida dels pressupostos de la Generalitat, ha tornat a obrir en canal els vasos comunicants a banda i banda de la plaça de Sant Jaume.

La negativa dels cupaires a donar suport als comptes del Govern, i per tant, a deixar en l’aire la majoria independentista al Parlament, ha estat un cop de sort per als Comuns a Barcelona que ha provocat un efecte dòmino que reendreça el poder a l’Ajuntament. Els de Jéssica Albiach han salvat els mobles a l’equip d’Ada Colau, fins fa unes hores atrapat en una fotografia amb el PSC i Barcelona pel Canvi per aprovar els pressupostos de la ciutat, sense ERC i amb la constatació que el govern municipal començava a bascular cap al model business friendly del PSC i de la dreta en descomposició que ha deixat l’exministre francès Manuel Valls.

Si ERC havia aprovat dos pressupostos del bipartit Comuns-PSC, fa una setmana votava en contra de la tramitació dels comptes i evidenciava la dependència de Barcelona pel Canvi. Una situació complicada per als Comuns, no pas per al PSC, que carregaven amb una foto que els persegueix des que el 2019 Ada Colau va ser alcaldessa gràcies a Manuel Valls, deixant fora de joc els republicans, guanyadors de les eleccions. Però aquest dilluns, després que el cap de setmana Pere Aragonès i Jéssica Albiach segellessin un acord de suport mutu a banda i banda de Sant Jaume, els republicans barcelonins han hagut de fer marxa enrere i comparèixer al Parlament per rectificar i anunciar que no posaran traves a Colau i Collboni.

Maragall: “El 2023 la democràcia decidirà”

“Hi ha un component explícit de victòria per part dels Comuns, perquè el pressupost estarà més blindat, però és una victòria pírrica, ja tenien els pressupostos aprovats amb Barcelona pel Canvi. Ara bé, els reposiciona en la competència amb el PSC, que li havia pres el lideratge”, remarca el cap de files d’ERC a Barcelona, Ernest Maragall, en conversa amb el TOT, que deixa clar als d’Ada Colau que s’oblidin “d’això de socis preferents, de carícies i de l’abraçada de l’ós”, perquè “la nostra relació amb ells ha quedat més objectivada”: “Han fet ús de la seva capacitat de decisió al Parlament? Molt bé, però han utilitzat Barcelona com a moneda de canvi. Els ha donat un resultat positiu a curt termini, però han comès un error greu venent políticament Barcelona”.

Ernest Maragall, president d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona. Foto: JORDI PLAY

Maragall creu que els Comuns han forçat ERC a aixecar el veto per “intentar compensar l’efecte innegable que des del 2019 està tenint el fet que el govern municipal estigui en mans de la dreta”, però insisteix que encara que ERC doni estabilitat als comptes, “la dreta continuarà enganxada al govern, és un pecat original”. El president d’ERC a Barcelona, a més, interpreta les crítiques del PSC al canvi de posició dels republicans perquè “la suma d’ERC els treu protagonisme i posa en risc la posició de soci exclusiu, a més de reequilibrar la força dins del bipartit”. Ara bé, qüestionat sobre si aquest episodi elimina els Comuns de l’aritmètica de pactes el 2023 –Maragall va assegurar que els Comuns són un aliat natural-, el líder d’ERC no és mulla: “Això ho decidirà la democràcia i els vots dels barcelonins. En tot cas, a ERC tenim l’obligació d’explicar-nos i demostrar que aquesta cessió no debilita la nostra capacitat de construir una alternativa de ciutat, que farem visible el 2023”.

“Som el nexe d’unió entre ERC i el PSC”

Ara bé, els republicans asseguren que no entraran a negociar: “No tocarem ni una coma, ens abstindrem”, confirmen fonts de la formació al TOT. De fet, si bé Maragall és conciliador i assumeix que “estem pagant un preu polític però no ens han convençut de res, al contrari, més aviat ens allunya més”, fonts del partit a Barcelona no amaguen el seu disgust, també amb la direcció nacional d’ERC, i avisen que no faran cap festa als Comuns i que seran ells els que hauran de justificar els comptes.

La líder dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach, escoltant la intervenció del conseller d’Economia, Jaume Giró ACN

Fonts dels Comuns al govern municipal, però, creuen que ERC simplement ha corregit un error: “Des de l’equip de govern, de forma cohesionada, sempre hem buscat sumar ERC i ara mateix tenim un grau de compliment dels acords amb ERC del 90%, i el que no és perquè està pendent”. Els de Colau, preguntats per si la suma d’ERC els reforça davant un PSC que ha pres bona part del control de l’executiu, desmenteixen aquest desequilibri de forces: “Som nosaltres qui liderem els pressupostos i fem aquesta connexió entre ERC i PSC amb l’acció de govern que es desenvolupa. Posicions que podrien semblar contraposades, a la pràctica, gràcies a la nostra mediació i compromís es van trobant. Aquesta entesa l’hem tingut durant aquests anys”, remarquen al TOT fonts dels Comuns.

Per al partit d’Ada Colau, l’acord amb el Palau de la Generalitat “significa la millora necessària que demana la gent, que tots els recursos disponibles els posem al servei de la gent i ens permeti respondre a la crisi social, ambiental i econòmica que patim”, i en termes polítics, “permet reconduir una actitud incomprensible d’ERC Barcelona, que clarament semblava electoralista”.  

Imatge d'arxiu dels líders dels partis del govern municipal, Ada Colau (BComú) i Jaume Collboni (PSC) / Pau Venteo (Europa Press)
Els líders dels partis del govern municipal, Ada Colau (BComú) i Jaume Collboni (PSC) EP

Sigui com sigui, els comptes de Catalunya, Barcelona i l’Estat tiraran endavant després que ERC, el PSOE-PSC i els Comuns-Podemos hagin traçat un triangle a les tres institucions. Això el 2021, però el 2023 queda, aparentment, molt lluny. O potser no tant. De moment, però, aquest pacte ha fet que els Comuns recuperin crèdit desfent-se parcialment de la fotografia d’uns comptes aprovats amb el PSC i amb la crossa de la dreta sense ERC. El PSC deixa de ser el soci exclusiu i prepotent que vol imposar un model de ciutat escorat en el centre-dreta, i ERC, aparentment humiliada, pren distància amb qui havia de ser el seu soci natural per marcar perfil propi i intentar recollir els fruits a les properes eleccions revalidant la victòria i oferint “una alternativa real” que no depengui dels vots de la dreta unionista.

Comentaris

    Abstencionista. Novembre 23, 2021 | 06:00
    Un repugnant intercanvi de cromos. Fastigós i impresesntable, com tota la política.
    Andreu Novembre 23, 2021 | 09:57
    Maragall, el pinso cani de la Colau, princesa mare d 'erc.155. Junqueras, les vergonyes del franquisme catolic

Nou comentari