Tercer intent i tercera decepció de Barcelona per acollir una gran agència europea. En aquest cas, la capital catalana s’ha quedat sense opcions de ser la seu de l’Autoritat Europea de Resposta i Preparació per a Emergències Sanitàries (l’HERA, per les seves sigles en anglès) perquè la Comissió Europea ha decidit internalitzar la seva gestió i es quedarà a Brussel·les, on començarà a funcionar a principis del 2022. D’aquesta manera, la Unió Europea canvia d’estratègia respecte a anteriors projectes i opta per no crear un nou ens extern per gestionar les crisis sanitàries.
L’any passat la Comissió Europea va anunciar que crearia una autoritat per donar una resposta global a crisis sanitàries com la pandèmia de la Covid-19 i, tot i que encara estava en una fase embrionària, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona es van moure de pressa per crear un grup de treball que elaborés una proposta de candidatura per acollir-ne la seu. Després d’obrir un període de consultes, finalment l’executiu comunitari ha decidit assumir internament les tasques del nou organisme i centralitzar a Brussel·les la resposta a les emergències sanitàries.
A la tercera tampoc s’ha pogut
D’aquesta manera, Barcelona es torna a quedar amb les ganes d’acollir una agència europea. El 2017, en ple Procés, la capital catalana va presentar la seva candidatura per ser la seu de l’Agència Europea de Medicaments (EMA), però va quedar eliminada a les primeres rondes de selecció i va acabar instal·lant-se a Amsterdam (Holanda). L’any passat va optar a acollir la tercera seu del Centre Europeu de Prediccions Meteorològiques a Mitjà Termini (ECMWF), que s’ha instal·lat a Bonn (Alemanya).
L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ja va advertir durant la presentació de la candidatura que hi hauria “molta competència”, però no entrava en els plans de les autoritats catalanes que Brussel·les optés per internalitzar l’ens.
Projecte ambiciós
L’Autoritat Europea de Resposta i Preparació per a Emergències Sanitàries té com a missió “prevenir, detectar i respondre ràpidament” a potencials crisis sanitàries i comptarà amb un pressupost de 6.000 milions d’euros per als pròxims cinc anys, segons ha detallat la Comissió Europea. S’encarregarà de fer anàlisi de riscos, estudis, recerca i models matemàtics per preveure l’aparició de brots i estudiarà els “punts dèbils” de les cadenes de subministrament de material mèdic per evitar el desproveïment en moments crítics.
