És u d’octubre i fa dos anys del dia en què a aquesta hora estava a punt de començar el referèndum sobre la independència amb unes urnes que diversos col·lectius i grups de ciutadans van fer arribar als centres de votació des de la Catalunya Nord. Poc després, començaven les càrregues policials brutals que van fer la volta al món i van sacsejar l’opinió pública. Aquells vídeos van posar en dificultats l’Estat, i dos anys després un jutjat del sistema judicial espanyol, el d’instrucció número 7 de Barcelona, acorrala cada dia més la Policia Nacional i els seus cada cop més alts comandaments.
[r:1]
Avui s’ha sabut que l’Ajuntament de Barcelona, com a acusació popular, ha fet un altre pas i demana la imputació de 23 policies més que de moment no estan investigats i que són càrrecs intermedis que van estar sobre el terreny. Ho ha anunciat el regidor de Drets Socials de l’Ajuntament, Marc Serra.
🔴Demanem al Jutjat la imputació de 28 comandaments intermitjos més de Policia Nacional. Van ser els responsables directes de donar ordres de carregar contra els veïns que anaven a votar a les escoles. 2 anys després no permetrem que la barbàrie de l’#1oct quedi impune. pic.twitter.com/PGJoL6adOq
— Marc Serra Solé (@MarcSerraSole) October 1, 2019
De fet, la llista enviada al jutjat és de 28 agents identificats, inspectors i sotsinspectors, cinc ja han estat imputats, però només per accions individuals. Ara, el que demana l’Ajuntament és que aquests cinc i 23 més assumeixin la seva responsabilitat com a comandaments intermedis, donant ordres a altres agents sobre el terreny.
Aquesta petició correspon al propòsit de l’equip jurídic de l’Ajuntament per elevar tant com es pugui l’exigència de responsabilitats, ja que segons la mateixa Audiència de Barcelona l’important és tenir un diagnòstic de conjunt i saber com i qui va donar les ordres. Es tracta de desmuntar la pretensió de l’Estat que les càrregues van ser fruit de situacions inesperades de resistència dels votants i de la reacció espontània de defensa dels agents que anaven a requisar els urnes.
En aquest sentit, fa dues setmanes, el jutge, el mallorquí Francesc Miralles, ja va demanar al ministeri de l’Interior els noms dels alts comandaments que van dirigir a distància els antiavalots de la Policia Nacional que van anar a les escoles de Barcelona i van carregar amb violència desproporcionada. Aquests s’afegiren als 8 comandaments intermedis ja imputats i als 28 que ara es demana que s’investigui.
[r:2]
La secció tercera de l’Audiència de Barcelona també participa d’aquest procés judicial exigent per aclarir les responsabilitats del que va passar, i reobre peces separades respecte del centres de votació sobre els quals el jutge d’instrucció té dubtes que hi hagi prou indicis i ordena arxivar. L’última va ser el cas d’una escola de Sant Martí.
[r:3]
Per tot plegat, el regidor de Drets Socials de l’Ajuntament, Marc Serra, creu que a hores d’ara es pot ser “optimista” i començar a pensar que hi haurà condemnes. Ho deia en una entrevista al TOT Barcelona.
[r:4]
