L’entusiasme que la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona desprenen perquè la Copa Amèrica de vela es traslladi el 2024 a la capital contrasta amb l’escàs interès que la competició ha despertat fins ara entre el públic català. Les administracions hi contraposen una audiència potencial de 940 milions d’espectadors connectats arreu del món per veure un campionat que estatunidecs i neozelandesos dominen i que, sobretot, auguren que ruixarà el país amb una pluja de beneficis.
El retorn s’estima en uns 900 milions d’euros, una alta quantitat en comparació amb els 70 milions que administracions públiques, promotors privats i el consorci Turisme de Barcelona han compromès per albergar 14 setmanes de regates entre l’Hotel Vela i el Port Olímpic. El triomfalisme i els números, però, no tenen res a veure amb les reticències d’anteriors seus per allotjar un altre cop el campionat més antic del món que continua disputant-se.
Els principals promotors del desembarcament de l’esdeveniment a Catalunya, Barcelona Global -un lobby que aplega empreses i actors econòmics rellevants de la ciutat-, han bastit en tan sols tres mesos una candidatura que s’ha imposat a les de Màlaga, Jeddah (Arabia Saudita) i Cork (Irlanda). No s’han sumat a la pugna València -va allotjar la Copa Amèrica el 2007 i el 2010- ni la ciutat neozelandesa d’Auckland, on es va celebrar l’edició de 2021. La considerable factura que les regates els va suposar els ha fet desistir.
Nova Zelanda no ha presentat oferta pròpia per revalidar l’organització de l’espectacle esportiu, malgrat que l’equip nacional va adjudicar-se l’última Copa Amèrica, un triomf que li confereix el dret de triar port on competir. El campionat de l’any passat, en plena pandèmia, es va saldar amb unes pèrdues de 94 milions d’euros per a les autoritats neozelandeses, segons va informar la premsa local. El perjudici econòmic es va atribuir a una inversió pública que va disparar-se per sobre de la projectada de bon inici, a la renúncia d’alguns equips a prendre-hi part per la crisi de la Covid i la manca d’assistència d’espectadors arribats d’altres països i de superiots -un públic de luxe que el campionat capta- a causa de les restriccions per evitar contagis.
Preguntats per si han calculat la possibilitat que existeixi risc de pèrdues per a les arques públiques, tant l’Ajuntament de Barcelona com la Generalitat ho han negat en rodó aquest dimarts. “Part de la negociació ha sigut minimitzar riscos”, ha destacat el primer tinent d’alcalde, Jaume Collboni, que ha subratllat que “la inversió en infraestructura és mínima”: “No hi ha inversió milionària en obres sinó adequació del Port Vell i també del Port Olímpic i adequacions mínimes per a unes bases per als equips que seran efímeres i que es retiraran quan la competició s’acabi”.
El conseller d’Empresa i Ocupació, Roger Torrent, ha atribuït el forat econòmic de la Copa Amèrica a Auckland als efectes de la pandèmia. “Les circumstàncies de la Covid van trastocar tots els plans”, ha adduït Torrent, que ha posposat per als pròxims dies concretar els costos econòmics per a les institucions catalanes i com es reparteixen entre promotors públics i privats.
Un emblema dels excessos del PP valencià
Els bons auguris de les autoritats catalanes s’oposen als recels dels seus homòlegs a la Generalitat valenciana i l’Ajuntament de València, tots dos governats per una correlació de forces similar a la de l’Ajuntament de Barcelona. El Govern de Ximo Puig i l’alcaldia de Joan Ribó han rebutjat alinear-se amb les expectatives del Reial Club Nàutic de València de recuperar la seu de la Copa Amèrica, una opció en què sí que li feien costat l’empresariat valencià, el PP i Ciutadans. La competició ha quedat associada a València als excessos del PP al govern del País Valencià i al consistori de la seva capital, amb Francisco Camps i Rita Barberà al capdavant, esquitxats per casos de corrupció.
A més, tant l’executiu autonòmic com el govern local han contraposat que València encara està pagant crèdits dels fasts de les dues edicions que van muntar. Fins i tot, l’Estat va condonar un deute d’uns 350 milions el 2019 per la construcció de la nova dàrsena del port, herència de la Copa Amèrica. Les autoritats valencianes supeditaven ara la candidatura a un compromís del sector privat per fer front en gran part a la despesa. La manca d’entesa ha frustrat la candidatura.
En el cas de Barcelona, l’Ajuntament ha sigut l’únic actor implicat que ha quantificat l’import que abonarà. L’alcaldessa Ada Colau ha assenyalat que s’hi abocaran 10 milions d’euros, repartits en dues transferències anuals de cinc milions d’inversió finalista. A banda, s’avalen 25 milions amb patrimoni privat d’empresaris.
Per altra banda, queda per aclarir en què s’abonen els 70 milions compromesos a Barcelona. La quantitat és inferior a les previsions de despesa d’altres aspirants. Màlaga calculava que hauria de desembutxacar uns 100 milions d’euros, inclosos entre 20 i 30 milions en adaptacions d’infraestructura marítima. La projecció de l’Ajuntament de València encara es disparava més i va arribar a parlar d’un cost de 300 a 400 milions d’euros per muntar l’esdeveniment.
El Port justifica que no haurà d’invertir en cap gran obra perquè ja es disposa del gruix de la infraestructura necessària. L’equip a qui li corresponia escollir on establir la pròxima Copa Amèrica, l’Emirates Team New Zealand, ha destacat precisament les instal·lacions ja existents a la capital catalana com una de les raons principals per justificar l’elecció.
Alhora, Torrent ha apuntat que part de la despesa contempla el pagament del cànon que els organitzadors de la Copa Amèrica reclamen. No ha precisat, però, quin és l’import, una de les incògnites que no s’han aclarit en la presentació de l’acord per fer de Barcelona seu del campionat el 2024. Màlaga va avançar que hauria de destinar uns 72 milions d’euros per a la quota exigida pels responsables de la competició, mentre que València va estimar que rondaria els 30 milions. La Generalitat de Catalunya s’ha compromès a aclarir en breu els números d’una operació en què, en tot cas, recalca que els guanys multiplicaran per 10 la despesa que s’hi faci.
