Aquest dimarts fa un any de les eleccions municipals que van treure de l’alcaldia Ada Colau. Els comicis els va guanyar clarament Trias per Barcelona, amb 11 regidors i 149.479 vots. El PSC de Jaume Collboni va quedar en segona posició, amb 10 edils i prop de 20.000 paperetes menys que l’exalcalde. Xavier Trias va pactar un govern de coalició amb ERC. L’acord era total. Entre les dues formacions sumaven 16 representants dels 41 del plenari. Però una tercera operació d’Estat contra un govern independentista a la capital catalana -després de les acusacions fake contra Trias, abans de les municipals del 2015, per tenir 13 milions d’euros en comptes en paradisos fiscals, i de l’operació Valls, que va deixar l’any 2019 Ernest Maragall sense governar- va treure l’alcaldia Trias. Una hora abans del plenari d’investidura del 17-M, Collboni es va assegurar els vots per governar amb un suport que semblava impossible: Barcelona en Comú i PP.
Han passat quasi 365 dies de la investidura i Collboni continua governant en solitari, amb només 10 regidors, però fent i desfent sense oposició, a l’espera de tancar, abans de l’estiu, un pacte amb ERC com a força més ben situada. El fet que els socialistes governen sense maldecaps ha quedat clar en l’aprovació dels pressupostos municipals per aquest 2024. El plenari va tombar el 22 de març els comptes, uns 3.800 milions d’euros. Només els republicans, amb qui Collboni va tancar un acord, hi van votar a favor. Però el 2 de maig, la ciutat ja disposava de pressupost. Després del plenari, l’alcalde va activar la qüestió de confiança, un mecanisme que permet la llei electoral als governs en minoria per tirar endavant uns pressupostos. Des de la posada en marxa d’aquesta eina, l’oposició va disposar de 30 dies per buscar un recanvi a Collboni, una carambola impossible que ni es va arribar a plantejar. D’aquesta operació, Collboni va sortir més “reforçat”, valoren fonts del seu govern, i ara està a l’espera de com es resol la governabilitat de la Generalitat per decidir amb qui pacta a l’Ajuntament, tot i que l’alcalde i la primera tinenta d’alcaldia, Laia Bonet, intenten públicament desvincular les dues coses.
El 12-M, “un aval innegable” a Collboni
Fonts del PSC defensen la gestió feta aquest any. “S’han pres moltes decisions consensuades amb l’oposició, entre elles pactes de gran abast, com el de la ronda de Dalt, per exemple”. I afegeixen que el govern del PSC es veu reforçat amb la recent aprovació d’un pressupost rècord i de marcades prioritats socials, que compta a més amb el suport d’una part de l’oposició (ERC). Segons els socialistes, durant aquest any les relacions de l’Ajuntament amb la ciutat s’han normalitzat “i el resultat electoral del 12-M a Barcelona -amb una victòria de Salvador llla en 58 dels 73 barris- suposa un aval innegable a la gestió de Collboni”. Ara, afegeixen, l’alcalde treballa per ampliar el seu govern amb acords amb l’oposició abans de l’estiu, mentre desplega el seu projecte de gran transformació urbana amb l’horitzó de 2035, un projecte que mobilitzarà unes inversions públiques i privades similars a les del projecte olímpic de 1992″, amb uns 10.600 milions d’euros.
La ciutat bloquejada, segons Trias per Barcelona
Des de Trias per Barcelona es rebaixa el triomfalisme del PSC. Segons el regidor-portaveu, Jordi Martí Galbis, la ciutat no avança. “Està bloquejada. I només l’alcalde Collboni i el PSC en són els responsables. En un any, Collboni ha perdut -les votacions- de les ordenances fiscals, el pressupost, el pla d’actuació municipal… No hi ha model, ni sabem on porta la ciutat. Tot és propaganda, anuncis i fotografies. Collboni segueix la inèrcia dels vuit anys de Colau, dels quals sis ell era tinent d’alcadia. I aquesta és la pitjor de les opcions”, valora Martí Galbis.
La formació de l’exalcalde recorda que, ara fa un any, a les eleccions del 28 de maig, la ciutadania de Barcelona va triar canvi i la candidatura de Xavier Trias i Junts per Catalunya va guanyar clarament les eleccions. “Però tres setmanes després, el 17 de juny, Collboni va triar el càrrec en comptes del projecte; el continuisme en comptes del canvi; l’anar fent en comptes d’avançar; el govern feble en comptes del govern fort. Collboni es va triar a ell per ser alcalde en comptes de triar Barcelona”. Trias per Barcelona insisteix en el fet que Collboni va perdre les eleccions, però és alcalde amb els vots de PP i Comuns, que són incompatibles, i sense cap full de ruta pactat. “Ja fa un any, i la ciutat ho està pagant. Hem perdut aquest any, i segurament Barcelona acabarà perdent els quatre anys de mandat. I això és així perquè Collboni va rebutjar la nostra proposta de col•laboració per fer possible el canvi i deixar enrere vuit anys de mala gestió”.
Els Comuns es volen quedar ara a l’oposició
Durant un mandat i mig que Colau i Collboni van governar plegats, amb els Comuns amb l’alcaldia, però el xoc entre ambdues formacions va ser constant. Es podrien posar molts exemples, però n’hi ha un que ho il·lustra a la perfecció: el veto a l’Hermitage de Colau amb els socialistes en contra de la decisió, que es va concretar en una comissió de govern extraordinària, precisament també un 28 de maig (de 2021), en la qual els Comuns van imposar la seva majoria per no tirar endavant el conveni amb el Port de Barcelona per instal·lar el museu en uns terrenys de la nova bocana, a tocar de l’hotel Vela.
Aquest primer any de l’era Collboni, les diferències entre PSC i Comuns han continuat presents. La formació de Colau ha intentat vincular el seu sí al pressupost amb un acord de govern d’esquerres, però no se n’han sortit. I ara, segons el que ha dit Jéssica Albiach, els Comuns es quedaran a l’Ajuntament de Barcelona a l’oposició, amb la idea de tornar a presentar el 2027 Colau com a candidata. Fa menys d’una setmana, els models diferents de ciutat que defensen Comuns i socialistes es van fer de nou palès amb la desfilada polèmica de Louis Vuitton al Park Güell, un esdeveniment de projecció internacional per a Collboni i una privatització de l’espai públic per a Colau. I les darreres setmanes les desavinences s’han fet també evidents amb la negativa del PSC de fer més eixos verds seguint la idea dels Comuns.
Per als Comuns, Collboni és un alcalde sense projecte de ciutat. “Mes enllà d’ostentar el càrrec, no governa Barcelona. És un PSC feble que només gestiona, però no te projecte de ciutat”, afirmen fonts del grup municipal del partit de Colau. La formació assenyala com a problema principal del PSC la incapacitat de fer pactes amb la resta de grups municipals: “Després de quatre anys dels Comuns aprovant pressupostos amb una aclaparadora majoria d’esquerres, Collboni ha d’aprovar els tràmits en minoria absoluta i per la porta de darrere, la qual cosa contrasta amb que tinguin sempre el diàleg a la boca, però mai el practiquin”. Però l’ús de la qüestió de confiança per aprovar uns pressupostos que critiquen els Comuns no és un fet exclusiu de Collboni. Tant Trias com Colau en van fer ús. El primer l’any 2014 i la líder dels Comuns el 2017 i 2018. La llei electoral estableix que es pot fer ús de la qüestió de confiança dos cops en un mandat i el PSC ja n’ha utilitzat una. I les pròximes eleccions no són fins al 2027.
ERC, la primera opció per a un acord de govern
Ara mateix, els republicans són la primera opció de Collboni per a un govern de coalició a Barcelona, tot i que ambdues forces, en el cas de pactar, només tindrien 15 dels regidors del plenari i es quedarien a sis de la majoria (21). Amb tot, als socialistes els urgeix tancar un acord a la ciutat encara que sigui en minoria: amb només 10 regidors, el PSC no dona l’abast per governar totes les àrees i districtes. Des d’ERC, el balanç del primer any de mandat és encara d’expectativa. “Ha estat un any massa marcat per elements externs a Barcelona, que han deixat la nova etapa que vol la ciutadania a mitges, amb un govern a mig gas”, valora el portaveu Jordi Castellana.
No obstant això, ERC creu que els pressupostos que “hem aprovat” marquen “cap on ha d’anar Barcelona en els anys vinents, tot i que encara és d’hora per veure’n els resultats”. “Estem contents per haver fet que el PSC es mogués cap al nostre model de ciutat, però ara hem de veure com s’aplica el pressupost”. Per a ERC, el futur de Barcelona passa per “mantenir l’equilibri entre ser una ciutat global i dinàmica i que alhora no perdi la seva identitat”. Defensa una gestió millor de la seguretat, la neteja, els serveis i l’espai públic, “i governar el turisme després d’anys de deixadesa”.
Mentre els republicans han passat en un any de tenir tancat un acord de govern amb Trias, a pactar uns pressupostos amb Collboni -amb un canvi de lideratge pel mig, de Maragall a Alamany-, Trias tenia a principis del 2024 mig emparaulat un govern amb el PSC, però Collboni va prendre, segons l’exalcalde, una decisió equivocada, “que és manar amb 10”, ha dit en una entrevista a El Punt Avui. “Collboni ha decidit tenir un govern feble; sap que les possibilitats de sumar en contra d’ell són impossibles i juga a això…” Segons Trias, ara, el PSC no vol cap acord formal amb Junts, “però com que creu que la manera de governar de Junts és la bona, vol prendre amb nosaltres segons quines decisions. Això és com un acudit”, ha valorat. Al llarg d’aquest any, Trias i Collboni han tirat endavant diverses iniciatives, com la nova taxa de terrasses i la revisió al llarg del nou mandat del Pla Especial d’Allotjament Turístics (PEUAT) per obrir nous hotels al centre i regular les llars compartides.
Un dels artífexs principals que Collboni governi va ser el PP de Daniel Sirera. En resposta al TOT, els populars sostenen que fa un any van prendre “la millor decisió possible”, ja que van treure Colau del govern municipal i van evitar que Barcelona caigués en mans de Carles Puigdemont. “Entre Trias i Collboni, la decisió no era fàcil, però el temps ens ha donat la raó. Vam evitar que Barcelona fos teledirigida des de Waterloo i vam aconseguir treure els Comuns del govern”, diu Sirera. Fins i tot, el PP pensa que treure Colau va tenir un efecte més enllà de Barcelona. “Va ser el detonant de la no aprovació dels pressupostos de la Generalitat i la convocatòria anticipada de les eleccions catalanes. També va suposar la retirada dels pressupostos generals de l’Estat i l’afebliment del govern de Pedro Sánchez“, opina el president del grup municipal popular.
El PP no creu que ara Barcelona estigui pitjor que fa un any, però falten per derogar “polítiques colauistes“. I afirma que la “pressió” que han exercit sobre el PSC ha estat determinant perquè Collboni s’hagi posat les piles en la lluita contra les ocupacions il·legals, el final de l’urbanisme tàctic, la millora de la neteja, la simplificació administrativa i la defensa dels grans esdeveniments com la Fórmula 1. Les assignatures pendents? La seguretat i l’habitatge, conclou el PP.
