Anna Grau (Girona, 1967) acut al rescat de Ciutadans. El partit taronja ha caigut en la irrellevància política a Catalunya i a l’Estat, després de dos resultats adversos consecutius que el deixen molt lluny la flamant victòria d’Inés Arrimades l’any 2017 al Parlament. Totes les enquestes pronostiquen un nou fracàs, ara a Barcelona. Després d’una aposta fallida per l’exprimer ministre francès Manuel Valls i d’una rebel·lió interna dins del partit, Ciutadans ha decidit apostar per un perfil fidel a la direcció i sostingut per la militància que intentarà aconseguir representació a l’Ajuntament de Barcelona en el moment més complicats del partit a la capital.
Va arribar a la política en els pitjors moments de Ciutadans al Parlament i ara encapçala la llista de Barcelona en un dels moments més crítics del partit a la capital. Per què decideix fer aquest pas?
Tothom és com és i respon als impulsos que respon. Vaig dir que no dos cops a les llistes de Ciutadans, l’any 2014 al Parlament i el 2015 al Congrés. Tenia obligacions familiars, però també era un moment en què tothom s’apuntava perquè es pensava que eren vacances pagades. Jo, en canvi, vaig sentir la crida en moments més complicats. Penso que la candidatura que tinc l’honor d’encapçalar a l’Ajuntament de Barcelona és, efectivament, el rescat d’un projecte, d’una ciutat i de tota una comunitat. De la mateixa manera que jo he estat 20 anys fora, Ciutadans també ha donat una gran volta a totes les Espanyes per ara per centrar-se en Barcelona i Catalunya. Veig una similitud entre el moment difícil que ha passat Ciutadans i el moment difícil que ha passat a Barcelona. Podem sortir junts i és per mi un gran honor liderar aquesta aventura.
Està convençuda que entrarà a l’Ajuntament. Però les enquestes diuen tot el contrari.
Nosaltres partíem de la convicció que entraríem amb un mínim de dos regidors. És cert que tothom ens diu que dependrà de la nostra capacitat de mobilitzar indecisos i abstencionistes, però jo m’obligo a ser conscient de les dificultats. Em dic a mi mateixa “compta amb dos regidors”. Però bé, sembla que la feina es nota. La gent va percebent cada vegada més que ja hi ha un seguit de coses que, si no les diem nosaltres, no les diu ningú o que, si no les fem nosaltres, no les fa ningú. Estic convençuda que el 28 de maig és el quilòmetre zero d’una nova etapa en què jo aspiro a fer de Ciutadans una força de govern a Barcelona i a Catalunya.
Tampoc Ciutadans té la força de les sigles que tenia en un passat. Com es compensa això?
Jo penso que en alguns moments hi ha hagut confusió sobre què volien dir les sigles de Ciutadans. Però penso que ara tornen a estar clares, com en l’origen.
A què es refereix amb aquesta recuperació dels orígens?
Hi ha determinades aliances que Cs ha tingut a la política espanyola que han provocat confusió sobre l’orientació del projecte a Catalunya. Penso que ara tornem a tenir les mans lliures i probablement per això encarno jo el projecte i no un altre perfil. Li dic una cosa: jo, personalment, ho veig més fàcil ara que si hagués hagut de presentar-me en altres moments, aparentment més fàcils, però que, des del meu punt de vista, eren més confusos en clau de política catalana. Penso que ara el paper de Ciutadans està més clar a Catalunya. I home, és obvi que el que fem nosaltres no ho fan els altres. Per tant, si nosaltres badem i ens despistem amb altres prioritats, com ara anant a governar altres comunitats, llavors aquí es crea un buit de sinceritat i de coratge.
Va ser un error que Cs es presentés a altres territoris de l’Estat?
Crec que no va sortir bé. Jo sempre he sigut més partidària d’un Cs fort a Barcelona i a Catalunya. Sempre he pensat que, fos quin fos el projecte a Espanya, aquest s’havia de supeditar a Catalunya. Hi ha gent que ho podria veure d’una altra manera, però ja no hi són. Tinc la paraula personal de l’actual secretari general, el senyor Vázquez, que les decisions referents a Barcelona i Catalunya es prendran aquí. Nosaltres no escalfem la cadira perquè ningú arribi a la Moncloa ni som marca blanca de ningú ni fem pactes del Majèstic o del Tinell.
Vostè diu que hi ha hagut pactes que no han sortit bé. De quins pactes parla? Perquè Cs s’ha entès tant amb el PP com amb el PSOE.
Jo penso que no s’ha entès bé perquè a mi la gent em diu “comparteixes espai amb el PP i amb Valents” i jo els dic: “Perdoni, jo no tinc res a veure amb el ‘pelotón de los torpes’”. Que hem pactat amb el PP? Sí, i amb el PSOE. La gent s’oblida que Susana Díaz va governar Andalusia amb el suport de Ciutadans i va venir d’un pèl que no hi hagués un govern nacional de coalició entre el PSOE i Ciutadans. Es va fer bé o malament? A mi em correspon jutjar, insisteixo, només els resultats a Catalunya. Jo penso que no es va entendre bé o no es va saber explicar bé alguns pactes. I és obvi que això ha provocat un cicle electoral advers. Però de tot se n’aprèn. Ara ens hem tret molt de pes mort, molta gent que no venia a veure què podien fer pel projecte. Ens hem quedat els que no tenim por de treballar i jo no puc estar més il·lusionada, escolti.
I aquest nou Ciutadans que vostè dibuixa…
Que en realitat és el de tota la vida.
Aquest Ciutadans que diu que torna, es pot entendre amb Vox, per exemple?
Ara mateix anem més aviat a batzegades. Amb el tema de la Bonanova, jo vaig enviar una carta a tots els grups per manifestar-se. Vox la va declinar, però després es van presentar amb Desokupa, cosa que demostra que, o bé van anar a col·legi de pagament o bé són uns falsos. És clar, jo amb aquestes coses [Desokupa] no tinc res a veure. Per això no entenc per què la gent m’alinea més en Vox que amb el PSC o el Partit Animalista. Ciutadans té 17 anys de vida. Que potser en els últims anys ha tingut problemes de comunicació o que decisions preses en altres territoris han enterbolit el missatge a Catalunya? Sí, però, vaja, si a vostè li sembla que jo tinc cara de ser de Vox, doncs no sé.
La pregunta no era aquesta. Era si es podrien entendre.
De moment no ens hem entès gaire. Més aviat, no ens estem entenent. Però bé, tampoc ens estem entenent amb ERC, on el senyor Rufián ha dit que els veïns de la Bonanova l’últim que necessiten són ajudes. Clar, jo amb això tampoc em puc entendre.
Ara que parla de la Bonanova: desocupar el Kubo i la Ruïna és un repte personal de l’Anna Grau o realment és que creu que hi ha un problema general amb l’ocupació?
Una cosa porta a l’altra. Miri, jo sempre estic aprenent. I vaig aprendre moltes lliçons de la Meridiana. Hi anava tots dimarts a les 20h a fer costat als veïns que protestaven contra els talls. Vaig decidir posar en pràctica totes les lliçons apreses ara a la Bonanova. Evidentment que és un repte personal, però és un repte personal perquè és un repte polític, perquè és una necessitat ciutadana. Tenim una alcaldessa okupa, que ve de l’ocupació i normalitza coses com que un senyor ocupa una casa i cobra milers d’euros per marxar-ne. I a sobre després has de pagar milers d’euros al de Desokupa. A mi em sorprèn. No sé si és més còmode posar-s’hi bé, si hi ha interessos creats, perquè tenien pactes no sé on… Jo, com que tot això no ho tinc, doncs com la rateta que escombrava l’escaleta: vaig per feina, m’hi poso i me’n sortiré.
Més enllà del Kubo i la Ruïna, creu que hi ha un problema general amb l’ocupació?
Hi ha un problemasso.
En l’últim Baròmetre Municipal només el 0,8% dels barcelonins veia l’ocupació com el principal problema de la ciutat.
Bé, jo com a periodista sé que els baròmetres depèn de com es llegeixin ho aguanten tot. Però hi ha altres estadístiques que diuen que a Barcelona i a Catalunya s’han disparat un 77% les ocupacions il·legals. Li puc dir que no paren de trucar-me veïns i associacions per explicar-me casos. Perquè, clar, el cas del Kubo i la Ruïna té una gran visibilitat perquè, a banda de ser una ocupació delinqüencial i molt ideològica, és una ocupació barruda i descarada. Però hi ha molta ocupació més dissimulada. Ahir vaig parlar amb un matrimoni que el dissabte passat els van intentar ocupar la casa davant dels seus morros a la Barceloneta i van trucar als Mossos, que no tenien efectius per anar-hi. Molt bé… això es pot minimitzar, es pot fer veure que no…
Creu que el baròmetre municipal no reflecteix la realitat, que amaga el problema de l’ocupació?
No serà el primer baròmetre que cadascú l’interpreta com vol. A mi la vida m’ha ensenyat a fiar-me del meu nas i el que la gent em diu, no només dels baròmetres i les enquestes, que el 29 de maig es veurà el que valen.
El baròmetre situa la seguretat i la neteja com els principals problemes de la ciutat. A aquestes dades sí que les dona credibilitat?
L’ocupació és un problema de seguretat, també és un problema d’habitatge, de neteja, perquè els okupes són uns porcs. Però sí, sí. A mi m’astora que una ciutat tan potent com Barcelona s’hagi pogut governar amb els peus… i que la gent s’hagi deixat fer. Se’ls ha dit que si no es deixaven fer tot això eren uns feixistes. No ets fatxa per demanar una ciutat més segura, més neta, més raonable i més equilibrada. Una ciutat on, evidentment, hi ha d’haver justícia social i redistribució de la riquesa, però també responsabilitats amb els drets i els deures.
En aquesta campanya, Cs té més temes sobre la seva taula. Vostè encapçala la llista d’un partit que, durant aquest mandat, ha viscut una disputa entre els regidors del grup municipal i la direcció del partit. Creu que li pot passar factura haver donat aquesta imatge?
No, no noto que m’estigui passant cap factura. Jo he tingut la responsabilitat de fer una candidatura a l’Ajuntament de Barcelona on he comptat amb molta gent de Ciutadans que fa molts anys que treballa per Ciutadans a Barcelona. I cap d’ells era regidor la passada legislatura. Tregui vostè les seves conclusions.
És un càstig?
No. És una rectificació. Dels errors se n’aprèn. Manuel Valls va ser un error i d’aquell error en van penjar uns quants altres. Els errors es rectifiquen. I així funciona la vida. Prova error, però error i cap amunt.
Ja que treu el nom de Manuel Valls… Va guanyar a Sarrià-Sant Gervasi, que és una zona on Xavier Trias històricament ha tret bons resultats. Tem que pugui perdre una zona clau per a Ciutadans?
Descarto completament fitxar en Xavier Trias, si és el que m’està suggerint.
Escac i mat.
Miri, jo confio que tornarem a treure un bon resultat a Sarrià-Sant Gervasi i a tot arreu. De fet, la Junta Electoral, quan ha hagut de repartir els drets electorals entre nosaltres i els nostres antics socis de coalició, que eren la gent de Manuel Valls, ha conclòs que de cada tres vots, dos eren nostres i un d’ells. Per tant, no és que sigui optimista, simplement faig números.
La candidatura l’encapçalava Manuel Valls.
Sí. I?
Era la cara visible d’aquella llista, alguna cosa tindria a veure en aquell bon resultat.
I alguna cosa hi tindré a veure jo en el futur resultat.
Parlem del 2019, que són els resultats que ara sabem.
I? Vull dir, quina és la pregunta?
Quin paper va tenir Valls en els bons resultats de Cs a Sarrià-Sant Gervasi.
Valls va ser un paracaigudista que es va aprofitar de la marca de Ciutadans per tirar endavant un projecte personalista totalment desideologitzat, tal com van demostrar les seves decisions i evolució posterior. No tornarem a cometre aquest error, no tornarà a haver-hi paracaigudistes a les llistes de ciutadans. Només gent de pedra picada i amb moltes ganes de treballar i molta fidelitat a la gent que el vota.
Digui quines són les línies vermelles de Ciutadans.
Entenem per línies vermelles coses innegociables. Ja les he explicat bastant: Bilingüisme actiu i proactiu per a tornar a ser la gran capital de la Catalunya bilingüe i tornar a viure el goig de les dues llengües i de la cultura plural.
Com es tradueix això a la pràctica?
Molt senzill. S’ha de deixar de fer veure que el castellà no existeix o que ‘castellà, caca’. No pot criminalitzar el castellà. Però no només això, sinó que s’ha de fomentar. Si fas premis literaris en català els has de fer en castellà. Si promous l’edició en català, també en castellà. I jo vull que Barcelona torni a ser la gran capital de la creativitat editorial i audiovisual en castellà per tot el món. I, per descomptat, en català. De la mateixa manera que vam viure uns tristos anys de catalanofòbia amb l’administració franquista, també hem viscut uns tristos anys d’hispanofòbia amb les administracions separatistes, cupaires o colauistes.
L’Ajuntament diu que s’ha d’intentar incentivar la llengua més minoritària. Creu vostè el contrari, que cal incentivar la llengua castellana?
Jo crec que aquí ningú està incentivant res. All contrari, l’únic que estan aconseguint incentivar és que gent que podria parlar català amb normalitat el deixi de parlar com una forma de rebel·lia o de protesta contra unes polítiques que interpreta que el coaccionen.
És a dir, creu que a Barcelona hi ha més gent que parla en castellà per la situació política?
Bé, més que parlar castellà, que no fa ús del català com podria fer-ne. Però bé, si després de tants anys de gastar-se tants diners en Plataforma per la Llengua i Òmnium Cultural, resulta que el català no parà de recular, algú està fent molt el burro.
Té alguna línia vermella més?
Stop superilles. Però nosaltres arribarem ara i no ho podrem revertir tot. Jo no podré revertir la superilla de Consell de Cent perquè els costos són dissuasius. Hauré de compensar-ho d’alguna manera, amb un urbanisme de rescat o millorant la circulació a les vies ràpides. Hauré d’evitar que se segueixin destruint zones verdes als barris de muntanya, perquè pacificar un carrer no és fer una zona verda.
També cal revertir la destralada fiscal de l’any 2020, que van apujar tots els impostos de manera bestial. Nosaltres volem tornar a la fiscalitat del 2019, però sobretot volem que hi hagi transparència. I bé, el tema de l’ocupació. Crearé una oficina per posar tots els mitjans al servei de la policia o les institucions.
Totes aquestes línies vermelles són inamovibles?
No pretenc que tot estigui fet d’un dia per l’altre, però, com a mínim, que hi hagi un compromís concret. Nosaltres tenim unes idees i un projecte que pensem que ha d’acabar sent un projecte de govern a Barcelona i a Catalunya. I això no s’aconsegueix mercadejant el primer dia per un plat de llenties, un despatx més gran o dos assessors més.
Manuel Valls, per exemple, va renunciar-hi per evitar un alcalde independentista. Faria vostè el mateix?
Jo he dit que no renunciaré a res. Jo quan vaig al supermercat em llegeixo l’etiqueta dels productes, fins i tot les del menjar per al gat. No es pot arribar a pactes amb ningú sense llegir la seva etiqueta, el programa o les intencions.
Encara que això suposi tenir un alcalde de Junts o Esquerra.
És que això no és el meu problema. Si la gent massivament vota una altra cosa, ja ho gestionarem. Però la meva obligació és defensar les persones que m’han votat a mi per fer el que jo he dit que faré. I estic sent molt clara. Si tingués una altra manera de fer, potser seria elusiva pel que fa als meus plans a l’Ajuntament. Però no puc ser més clara, no puc donar més pistes del que s’ha de fer per entendre’s amb nosaltres. No em poden demanar un xec en blanc. Això per a mi és un error. I en política, a més, és una manca de serietat amb les persones que t’han votat.
Però a l’Ajuntament, si no hi ha acord, governa la llista més votada. Si aquesta és una llista independentista i els seus vots poden deixar-la sense alcaldia, no ho faria?
A veure, hi insisteixo, jo no estic per esmenar els errors de votació dels altres, estic per defensar els que m’han votat a mi. I jo no posaré en perill el projecte de Ciutadans o el programa Ciutadans o les perspectives de Ciutadans de ser una força de govern a mitjà termini a Barcelona o a Catalunya per salvar ningú.
I si no aconseguís representació, seguirà com a diputada al Parlament?
El veig molt preocupat per nosaltres. Relaxi’s. No pateixi que trauré representació.
12 
13 
