Les primeres enquestes apunten al PSC com a guanyador de les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya el 12-M. La darrera enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) indica que els socialistes aconseguirien una forquilla d’entre 37 i 42 diputats i Junts i ERC es diputarien la segona posició. Ara bé, el sondeig es va fer abans que el president Carles Puigdemont anunciés que es presentava als comicis i caldrà veure quin efecte acaba tenint la candidatura del president a l’exili en els resultats. Amb més d’1,2 milions de barcelonins amb dret de vot -dels quals uns 1.088.000 viuen a la ciutat i més de 139.000 a l’estranger- d’un cens total de 5,4 milions a tot el país, els partits se la juguen a Barcelona. Però, especialment, el PSC, que hauria d’aconseguir una victòria àmplia a la capital del país si Salvador IIla vol governar la Generalitat.
A les darreres eleccions al Parlament, el febrer del 2021, Salvador Illa va obtenir la victòria, i el PSC-PSOE ho va fer, de forma molt clara, en les eleccions espanyoles del passat 23 de juliol. A les municipals del 28 de maig del 2023, el triomfador va ser Xavier Trias, sota el paraigua de Junts per Catalunya. El PSC no guanya unes eleccions municipals a la ciutat des del 2007, però els resultats de les dues últimes convocatòries -2019 i 2023- i, sobretot, el fet que Jaume Collboni hagi recuperat l’alcaldia, podria donar un impuls crucial per al candidat nacional. De fet, el PSC farà sortir al carrer pel 12-M els alcaldes metropolitans, que històricament han estat un contrapès als governs de CiU a la Generalitat, a fer campanya amb la gestió local com a sant i senya. I, sens dubte, Collboni tindrà un paper protagonista en aquesta estratègia.
2021: Illa va guanyar a la meitat dels barris
El 14 de febrer del 2021, Illa va ser el guanyador de les eleccions al Parlament, amb 654.766 vots (23,03%) per davant d’ERC, que en va aconseguir 605.581 (21,30%), i Junts, amb 570.539 (20,07%). A Barcelona, l’exministre de Sanitat va avançar tots els seus rivals, amb 146.384 paperetes (23,3%). De fet, el PSC va quedar primer en la meitat dels barris de la ciutat. Igual que en el conjunt del país, la segona força a la ciutat va ser ERC, amb 118.537 vots (18,9%), i Junts, amb 111.014 paperetes (17,7%). Amb menys de 28.000 vots de diferència dels socialistes respecte als republicans a Barcelona i amb un empat en diputats a tot Catalunya, Illa va fer curt i es va quedar sense cap opció d’arribar a la presidència de la Generalitat.
Amb els comicis al Parlament de febrer del 2021, van quedar enrere els resultats polaritzats de les eleccions excepcionals del 21 de desembre del 2017, fetes només dos mesos i mig després de la declaració d’independència al Parlament. Els resultats d’aquelles eleccions van ser estranys i del tot inusuals: Ciutadans va guanyar les eleccions tant a Catalunya com a Barcelona, amb 218.746 vots (23,9%) a la ciutat. El partit d’Inés Arrimadas va quedar primer en 37 dels 73 barris. Ara, a un mes i mig d’anar a les urnes, el partit taronja s’enfronta a la seva desaparició de la cambra catalana, com ja ha passat al consistori barceloní i al Congrés dels Diputats.
Trias, primer a les municipals, seguit de Collboni
En les passades municipals del 28 de maig, Trias va ser el clar protagonista. L’exalcalde va concentrar bona part del vot anti-Colau, especialment als barris benestants de Barcelona, i va guanyar les eleccions de forma clara, amb prop de 20.000 vots de diferència sobre Collboni. Trias va obtenir 149.479 vots (22,5%), mentre que Collboni va quedar en segona posició, amb 131.923 paperetes (19,8%). Trias va donar el cop a quatre districtes –Eixample, Gràcia, les Corts i Sarrià-Sant Gervasi-, el mateix nombre que el PSC –Horta-Guinardó, Sant Andreu, Sant Martí i Nou Barris-. Als dos restants, Ciutat Vella i Sants-Montjuïc, va obtenir la victòria Barcelona en Comú, tercera força a la ciutat, a uns pocs centenars dels vots dels socialistes, 131.581 (19,8%).
Tot i guanyar els comicis, Trias es va quedar sense l’alcaldia a una hora del ple d’investidura i amb un acord de govern tancat amb els republicans d’Ernest Maragall. Una estranya combinació de vots, en una nova interferència de l’Estat en unes municipals de Barcelona per evitar que la ciutat tingués un alcalde independentista, de Barcelona en Comú i PP van donar la vara d’alcalde Collboni.
El PSC puja sis regidors des del 2015
Amb els 10 regidors obtinguts el maig passat, Collboni ha guanyat sis edils en dues convocatòries electorals, després de tocar fons el 2015, amb quatre regidors i 67.475 vots, en les primeres eleccions de l’actual alcalde com a candidat. El 2019, va ser quan Collboni va aconseguir més vots, 138.748, mentre que l’any passat van ser 131.923. De totes maneres, el 2023, el PSC va treure dos regidors més que quatre anys abans, 10 regidors pels vuit del 2019, pel menor nombre de partits polítics que van aconseguir el 5% de vots mínim per entrar al plenari. Si bé el PSC no guanya unes municipals des del 2007, quan el candidat socialista era l’actual ministre d’Indústria Jordi Hereu, Collboni governa molt còmodament en solitari amb 10 regidors, tot i haver de fer ús de la qüestió de confiança per aprovar els pressupostos del 2024 després que fossin tombats al plenari del març, i el darrer Baròmetre municipal, el de desembre del 2023, ja situa al PSC com el primer partit en intenció de vot si ara hi hagués unes eleccions municipals.
Però els millors resultats dels socialistes a Barcelona de les tres darreres eleccions que s’han celebrat a la ciutat són els de les espanyoles del 23 de juliol del 2023, que van tornar a portar Pedro Sánchez a la Moncloa, tot i perdre els comicis amb el PP. A la capital catalana, el PSC-PSOE va pujar fins als 240.916 vots (33,2%), 77.000 paperetes més que les obtingudes en la convocatòria de les eleccions espanyoles del 10 de novembre del 2019, quan els socialistes van quedar per darrere d’ERC a Barcelona, en una històrica victòria republicana, i van obtenir 163.791 vots. De fet, el juliol, el PSOE va arrasar en 68 dels 73 barris. Uns resultats que, de repetir-se el 12-M aplanarien el camí a Illa si vol tenir alguna opció d’arribar a la presidència de la Generalitat com abans ho van fer Pasqual Maragall o José Montilla.
2 
