El govern espanyol arriba al rescat dels 3.000 treballadors de Nissan de Barcelona i d’una Catalunya que quedaria tocada si no mantingués el pols industrial després de l’adéu de la multinacional. Com a membre de la taula de reindustrialització, en què també hi participa el Govern, els sindicats i la mateixa Nissan, Madrid ha protagonitzat un ridícul intent de posar contra l’espasa i la paret la Generalitat i demostrar que és l’Estat qui treu les castanyes del foc als catalans: a través de la consultora KPMG ha intentat colar un consorci de manteniment de tancs, Tess Defence. O sigui, convertir una part de la planta de Nissan en un taller de tancs, com si això tingués res a veure amb la tradició industrial d’aquest país.
La idea de Madrid, que els ministeris d’Indústria i Defensa s’havien encarregat d’esbombar a la premsa madrilenya, era deixar el Govern en una situació compromesa davant dels sindicats si rebutjaven aquest candidat. Un candidat, per cert, que curiosament ha aplicat a KPMG amb el currículum de tenir adjudicats aquest 2021 1.200 milions d’euros per mantenir tancs de l’exèrcit espanyol. Al capdavall, una nova provocació espanyola, que afortunadament Madrid s’ha hagut d’empassar perquè la Generalitat s’ha plantat i els sindicats no han fet els escarafalls que preveia l’Estat. “És una provocació, no té cap lògica industrial. Ens hi oposem radicalment”, deixaven clar des del Govern al TOT Barcelona.
El ministeri d’Indústria ha fet marxa enrere i ha retirat definitivament la proposta de dur tancs a Barcelona. Però ja ha ensenyat matusserament les seves cartes. I de cop, apareix la immobiliària australiana Goodman per oferir una inversió de 550 milions per muntar un gran centre logístic amb activitat industrial que donaria feina a més de 3.200 treballadors. Novament, un candidat “avalat” per un dels membres de la taula de reindustrialització. Ras i curt, l’Estat converteix el drama econòmic i laboral de Nissan en una mena de colonialisme barat.
