Barcelona no s’agrada. La famosa “decadència” de Barcelona, que pregonen tothora l’establishment i part de l’oposició, no és un declivi puntual de posar i treure. És un malestar de fons, una crisi de model. Els símptomes podem estar d’acord que són problemes quotidians com la inseguretat, la contaminació, l’habitatge o la neteja. Però no són la malaltia. La patologia és que tenim un model de ciutat erroni o com a mínim molt i molt envellit, que ja no ens satisfà ni ens dona confiança en el futur.

El darrer baròmetre municipal fa palès aquest descontent. Però és que ja ho feia l’anterior, i l’anterior, i l’anterior… Va canviant el rànquing del “principal problema” –cada cop més volàtil–, però roman una percepció fixa que la ciutat no millora. Fa anys que observo amb preocupació aquest neguit de fons, que no se’n va sinó que creix. Encara es percep més a peu de carrer, on ha desaparegut la il·lusió de creure’ns una gran capital del món –per no dir la millor de totes–. 

Crec que la metàfora que més s’ajusta és que Barcelona passa per una crisi dels 40. Al cap i a la fi, portem 4 dècades de democràcia municipal. Als 40 és normal fer balanç del què s’ha aconseguit i el que no, dels objectius futurs, de la posició relativa que ocupem en l’entorn. I normalment els resultats dels 40 no igualen les expectatives dels 20. 

A l’adolescència de la nostra democràcia Barcelona s’obria al món amb aquell “Hola! Hola! Hola!” dels Jocs Olímpics, rebíem turistes que ens trobaven “very beautiful” i deixàvem enrere un passat industrial que llavors semblava gris i antiquat. Ens volíem menjar el món… I 40 anys després, molts barcelonins senten que el món se’ns ha menjat. El mirall no ens torna la imatge esperada. “I can’t get no satisfaction, and I try, and I try, and I try…”, que dirien els Rolling Stones.

La metàfora ve a tomb de la precampanya electoral. Falta un any i mig per les eleccions i presumptament els partits polítics dediquen aquest temps a preparar-nos una proposta engrescadora. O almenys així eren les precampanyes a l’ancienne, amb consultes a acadèmics saberuts, plànols estesos als despatxos i idees importades d’altres ciutats

Molt em temo que res d’això està passant a la precampanya barcelonina, ara mateix. Als 7 partits amb representació municipal els preocupa sobretot quin candidat presentar –i quin presenten els altres!–, perquè en funció d’això faran la seva estratègia discursiva. Atacar o no Colau, presumir dels mèrits del govern encara que siguin del soci, desgastar un rival per avançat, preparar un pacte… 

No podem anar canviant d’alcalde sense canviar el model de ciutat. Ja no. No ens servirà de gaire fer uns retocs jurídics –que si turisme, que si civisme…–, aixecar quatre voreres i inventar un neologisme brilli-brilli com smart city o urbanisme tàctic. S’han de tocar les parets mestres de Barcelona, que són les que són: una economia terciària a matar, un espai públic molt dens, un parc d’habitatge escripturat, una col·laboració metropolitana que només avança paganini, una reputació internacional súper guai i un Estat desfavorable. 

Som la mateixa ciutat que érem fa 12 anys. I dic 12, perquè jo diria que la insatisfacció ciutadana hi és almenys des de l’últim mandat de Jordi Hereu (PSC). Ada Colau és la quarta alcaldia que veig passar com a periodista local i, francament, no noto cap progrés en l’autopercepció de Barcelona. Tampoc la vaig notar durant l’etapa de Xavier Trias, val a dir, si bé les eleccions de 2011 sí que havien generat una certa expectativa i debat de models. 

Ara ens diuen a cada cantonada que venen unes “eleccions de canvi”. Doncs prenguin nota: les crisis dels 40 no s’arreglen amb un canvi de pentinat. Calen canvis però dels estructurals, amb models alternatius i projectes veritablement nous. Què vol ser de gran, Barcelona? S’atreveix a dir en veu alta que no va encertar el model, fa 20 anys? La mà que ostenti la vara d’alcaldia no serà tan rellevant si l’electorat no podem triar veritablement un canvi. Valentia, alcaldables! 

Comentaris

    Pere LLimonera i Citronell Gener 14, 2022 | 20:59
    La crisis es mas que de los 40 y es mas que de Barcelona. A estas alturas, está ya muy claro que la crisis moral, social, económica, política y ética de Catalunya ya alcanza todos lugares, clases, entes, estamentos y lo que sea... Empresas, Deporte, ciudades, sectores, sociedad, política... N0 voy a decir que se esté en caída Libre, pero si no se da un golpe de timón claro, podría ser así ... Que lastima, que haya un sector que haya arruinado y dividido la sociedad catalana y sumido a Catalunya en una crisis y deuda económica brutal, por sus complejos e ideas supremacistas, ademas de haber viciado la relación de esta con otras regiones de España... cuando antes Catalunya era foco de atención y admiración: había gente, en toda España, que ponía "Los Catalanes" o nombres catalanes a sus tiendas como símbolo de prestigio y cuando llegaba un catalán la gente se quitaba el sombrero... .... La que ha sido la segunda ciudad de España históricamente y una ciudad de Europa y también del Mundo entero importante, acabará descendiendo a 2à División de ciudades en unos años si no se cambia en luchos aspectos... si Barcelona y toda Catalunya no dan un volantazo y corrigen la dirección tan errada y errática que han llevado durante bastante tiempo; la ultima Década especialmente... Es lo que tiene el Nacional-Catalanismo supremata, que se infiltra donde no debe: todo lo estropea y arruina su futuro... ... Esperemos por el Bien de todos que se tomen medidas cuanto antes, porque esto va mucho mas allá de una pequeña crisis transitoria.
    Hasta los GUB de Colau Gener 15, 2022 | 00:49
    Mezclar nacionalismo y urbanismo es como mínimo, simplón y ventajista. Esta última década con la Sra.Maga Colau es un auténtico desastre por la anarquía generalizada porque claro está, hacer respetar las normas de convivencia NO es guay chachi, es más fácil publicitar que esta es la ciudad del todo lo que usted quiera hacer o deshacer. Pues NO, no todo es posible en la vida y hay que decirlo claramente, sobretodo a ciertos colectivos que no se sabe muy bien de que viven o con quien conviven porque al ciudadano normal se le tacha de insolidario a la mínima y al que vive del momio se le arropa con la libertad sin barreras. Sigan votando, sigan que ya se sabe...quién no recuerda su pasado...lo repite.
    JordiP Gener 15, 2022 | 13:09
    Em semblava estrany que el comentari del rei dels cítrics no parlés del nacional-catalanisme depredador i traïdor a la patria espanyola. Però no ha faltat a la cita, com no podia ser d'altre manera. Inútil esforç i inútil parrafada. Potser que busqui altres patologies d'estratègia urbana per a describir "la decadència" de Barcelona. Pot recòrrer a estudiar el que diuen els parisencs de la decadència de París, els neoyorquins de la decadència de Nova York, els londinencs de la decadència de Londres, els milanesos de la decadència de Milà, etc. I deixi al calaix les instruccions del seus "amos" de "la capital", si us plau. També podria demanar als seus amos que treguèssin el peu que trapitxa la manguera de Barcelona. Gràcies.
      Pere LLimonera i Citronell Gener 15, 2022 | 19:47
      JordiP, tú por aquí de nuevo...venga una 'abraçada' otra vez, 'maco'... ¿No me estarás comparando Barcelona con París, Londres o Nueva York, eh? Mira; que en algunas de las ciudades que citas y alguna otra importantes me he paseado no hace tanto... y N0 hay color... Si que es cierto que en ellas también hay problemas, también delincuencia, etc. Pero, con muchos mas habitantes que Barcelona, N0 llegan a tal nivel de delincuencia y Violencia, de problemas, de caída económica y destrozo del tejido social y urbanístico, ademas de comercial-servicios-industrial y caos urbano... ... Esta es la realidad, mal que esto pese a todos, no ya en Barcelona o Catalunya, sino en el resto de España también; porque Barcelona es una ciudad símbolo para todo el País... ... Venga, ¿A Quién queréis engañar? Hay responsables claros y todos sabemos quienes son... Y, si todo esto pasara en los países de las ciudades que mencionas: Francia, UK, Italia, USA.... estarían aun -junto a otros muchos mas- en el Trullo... El deterioro a todos niveles es evidente y lo peor es que seguramente continuara, si no se pone remedio urgente y eficaz, se cambia de actitud y se opta por defender y favorecer la Democracia y las Leyes... Por cierto, yo no tengo amos... siempre he sido demasiado rebelde como para tenerlos... Yo escribo lo que me sale de los dos hemisferios cerebrales; y procuro que siempre sea justificado y verdadero (y aporto pruebas si posible)... Apa, siau...

Nou comentari