Barcelona va curta de prohoms. O dit d’altra manera, el lideratge de moltes entitats de la ciutat està envellit i no troba relleu fàcilment. La burgesia està desapareguda de la vida pública barcelonina i no té ni la influència ni els recursos d’abans per materialitzar aportacions tangibles. I el món dels negocis actual va per altres camins, amb fons de capital risc volàtils i start-ups en molts casos pilotades per expats i nòmades digitals. Fer de prohom avui no és sexi, no està de moda.
L’absència de cares noves i l’excessiva durada d’altres es comenta cada cop més en cercles econòmics i polítics. La representativitat de gremis i patronals s’afebleix amb portaveus massa longeus i amb la preocupant incompareixença dels inversors internacionals, amb els que la ciutat no troba com interlocutar per pactar pau social. Tampoc els sindicats passen pel seu millor moment històric. Persisteix, no obstant, una gran resistència a dir-ho en públic perquè suposaria assumir definitivament que Barcelona no té avui el múscul empresarial i cultural que tenia fa 20 o 30 anys. Ja no a Espanya, sinó a Europa i al món.
En aquest context em crida molt l’atenció la renovació que acaba d’anunciar Barcelona Global, com a intent d’aportar veus noves a la ciutat. És una patronal diferent de les tradicionals, perquè va néixer fa poc més de deu anys –és a dir, al segle XXI– com un lobby més de directius que de propietaris. Durant la pandèmia ha mantingut un perfil més tranquil que els anys previs, en què havia estat molt proactiva proposant plans i criticant decisions municipals. Ha tornat a l’arena per la porta gran, com a aconseguidora de la Copa Amèrica de Vela a través de la iniciativa público-privada Barcelona & Partners.
La candidatura única que es postula aquesta setmana per a la presidència de l’entitat la lidera Maite Barrera, que té una consultoria dedicada a les finances digitals (Bluecap) i va ser la primera dona a presidir ESADE Alumni. El seu perfil combina elements de vella política i nova política versió patronal, perquè té un peu als espais locals més clàssics –sobretot la Fundació Princesa de Girona, però també el Cercle d’Economia i el consell assessor del Grup Godó– i l’altre peu al món de les start-ups i l’economia global.
I això s’ha notat clarament en la seva aposta per incorporar 9 emprenedors heterodoxos a la directiva de Barcelona Global. El fitxatge que ha acaparat tots els titulars és el de Gerard Piqué. El blaugrana té una productora de continguts esportius (Kosmos) amb la que alimenta especulacions sobre el seu futur un cop pengi les botes. Ser en aquesta associació sens dubte l’ajudarà a fer contactes i li obrirà portes com a empresari.
Però no és l’únic nom conegut. Barrera també ha enredat Enric Asunción de l’emergent Wallbox Chargers i Javier Pérez-Tenessa d’eDreams. Amb ells dos i Oscar Pierre, fundador de Glovo –que ja era a la junta i ara ascendeix a vicepresident–, Barcelona Global podrà presumir de tenir dirigents de 3 de les 4 start-ups ‘unicorn’ de Catalunya. A més entra a l’entitat la italiana Francesca Bria, que va ser comissionada municipal el passat mandat i ara assessora la Comissió Europea en el projecte de Nova Bauhaus al que aspira la ciutat.
Un bon precedent a Barcelona de macrorenovació patronal és l’entrada de l’independentisme a la Cambra de Comerç, a través de la candidatura Eines de País. Nous noms, noves idees, noves maneres de fer, noves visions de Barcelona. Suposa una sacsejada i genera resistències, és clar, però és el camí. La propera cita per demostrar-ho serà el 2023. Abans, aquest juliol, veurem què passa al Cercle d’Economia, que viu una interessant pugna entre Jaume Guardiola i Rosa Cañadas. El mateix mes Foment del Treball celebra eleccions anticipades, amb les que Josep Sánchez Llibre aspira a renovar mandat.
Poc a poc es va gestant una renovació general dels lideratges privats a Barcelona, que requereix d’un cert atreviment tant pels qui fitxen com pels que es presten a ser fitxats. Els propers anys sentirem noms que agradaran més o menys a l’opinió pública –la precarietat dels riders no és una gran carta de presentació per a Glovo per exemple– i veurem si els líders novells estan molt o poc dotats per a les relacions públiques i la negociació social. Alguns es cremaran pel camí i altres decebran, però per pura estadística n’hi haurà que sorprenguin positivament i es consolidin com a nous prohoms. El temps garbellarà més o menys ràpid, però la renovació és inexorable.
