Sembla obvi, tal com està la Barcelona, pensar que cal endurir l’Ordenança de civisme, però cal que es faci amb criteri. La normativa actual, aprovada al plenari municipal a finals de 2005 i vigent a la ciutat des de principis de 2006, mai ha funcionat. Històricament, una part important de les multes no s’han cobrat, per exemple, les dels turistes que aprofiten la seva estada a la capital catalana per fer tota mena de bretolades, i massa vegades, la Guàrdia Urbana ha denunciat a persones sense llar per dormir o fer les seves necessitats al carrer. Inclús, al llarg dels 18 anys que porta en funcionament, la Justícia ha tombat articles de l’ordenança, com anar “quasi nu” pel carrer, i ha suscitat nombroses polèmiques, com l’enduriment de la norma el 2012 per prohibir la prostitució al carrer.
Barcelona té un problema d’inseguretat. El nombre de delictes del 2023 s’apropa al del 2019, quan es van batre tots els rècords delinqüencials. Però, sobretot, la ciutat té un problema d’incivisme. Nombroses parets i façanes, també d’edificis històrics, estan plenes de grafits, les botellades i el soroll vinculat a l’oci nocturn provoquen molèsties al veïnat que, en algunes zones, s’han convertit en cròniques, com al Triangle Golfo del Poblenou. Les problemàtiques no acaben aquí. Tot i haver millorat des de l’arribada de Jaume Collboni, Barcelona continua bruta, i moltes vegades no és per falta de neteja, sinó perquè hi ha ciutadans que embruten molt. La llista d’actes incívics és llarga i cal posar, ni que sigui, una mica d’ordre, “endreçar”, segons la comissionada de Convivència Montserrat Surroca.
Aquest dimarts, 6 de febrer, l’Ajuntament va anunciar que s’obria el procés participatiu a través del qual la ciutadania pugui fer les seves aportacions a la modificació plantejada pel PSC. Després, caldrà que els grups municipals es posin d’acord i aprovin els canvis. No serà fàcil. Amb Ada Colau d’alcaldessa, Barcelona en Comú va intentar una revisió de la norma a la baixa, però ho va haver de deixar córrer perquè no va aconseguir tancar cap acord amb la resta de formacions polítiques.
De fet, l’Ordenança de convivència, el nom oficial, ja va néixer coixa en l’àmbit polític. Es va aprovar sense la unanimitat dels grups de l’època i amb el govern municipal de Joan Clos dividit, amb PSC i ERC votant a favor i ICV en contra. La norma va rebre també el suport de CiU, ja liderat per Xavier Trias, mentre que el PP d’Alberto Fernández Díaz es va abstenir. Els populars la trobaven massa tova. Tampoc algunes entitats ni la llavors síndica de greuges de Barcelona, Pilar Malla, la van veure amb bons ulls, ja que la normativa perseguia a col·lectius vulnerables, com amb els anys ha quedat demostrat.
Cal endurir l’Ordenança de civisme, i garantir que les sancions es cobren. No pot ser que un Ajuntament com el de Barcelona perdi ingressos milionaris per no fer bé la seva feina. Però multar a una persona sense llar o a altres col·lectius vulnerables no té cap sentit. És un autèntic despropòsit. En 18 anys, s’han viscut situacions de tota mena, amb alguna persona sense llar que va arribar a acumular, ara fa una dècada, uns 7.400 euros en sancions i que la síndica Maria Assumpció Vilà i els serveis socials van aconseguir que li fossin retirades. O el cas denunciat pel TOT Barcelona el 2022, amb dues persones sense llar que acumulaven 42.000 euros en multes. Les denúncies als sense llar per dormir al carrer van suscitar un enfrontament entre la síndica i Trias durant el mandat dels convergents. I durant la pandèmia, com va explicar Arrels Fundació, la Guàrdia Urbana va continuar multant a les persones sense llar. D’alguna manera, a la nova ordenança, caldrà garantir o deixar clar en les ordres que es donen als agents que no es pot multar a aquestes persones. El que necessiten és una resposta social. I sobretot un habitatge.
