Barcelona és la capital de Catalunya però molts voldríem veure-la aviat com a Capital de l’Estat català. El dinamisme de Barcelona ha estat indiscutible al llarg de la història, amb períodes d’autèntic esplendor i creixement, però també períodes grisos com l’actual.
La ciutat viu avui més pendent del seu encaix i debat constant, que del seu progrés econòmic, amb un escàs lideratge que ha donat peu a Madrid a competir per ocupar la primera posició de gran ciutat del sud d’Europa i convertir-se en líder indiscutible de l’Estat espanyol, ajudada per les “forces nacionals” espanyoles que vibren amb aquesta visió. Mentrestant, Colau està aïllada de tot poder superior, no vibra amb cap dels espais polítics majoritaris a Catalunya i és alcaldessa gràcies als vots de Manel Valls. Aquesta alcaldessa no vol que Barcelona sigui capital de res i es preocupa de debats ideològics de supervivència enlloc de mostrar lideratge, i visió de futur. Barcelona ha de ser la Capital de Catalunya i liderar el seu progrés amb l’ajut de les forces independentistes que a més haurien de voler amb certa celeritat que aquesta capitalitat correspongués a la d’un Estat. Només la unitat de Junts i ERC pot permetre recuperar la capital, i queden dos anys per prendre decisions al respecte.
Quin paper de lideratge ha d’assumir Barcelona? Evidentment hi haurà opinions per a tot, però la meva és que ha de ser la capital del coneixement a Europa. El posicionament actual de Barcelona convida a que així sigui. Una ciutat amb algunes universitats al Top50 mundial (UB, UPC, UPF, URLl) , amb dos escoles de negocis de referencia dins de la llista del Top10 mundial, tercera en startups tecnològiques, líder mundial en congressistes i en especial amb fires de referència científica i tecnològica com el MWC i la ISE.
Però el principal motiu pel qual ha de ser la capital del coneixement és que, en tant que capital de Catalunya, ha d’assumir el rol de lideratge en la transformació que ha de viure el país sencer. I aquesta no és altra que convertir-se en una societat del coneixement referent a Europa. En aquest cas, infraestructures com el sincrotró Alba, el supercomputador Marenostrum i la xarxa de centres tecnològics existents a Catalunya, reforcen des de fora la ciutat capital que aquesta transformació sigui possible. L’aposta necessària per una major inversió en R+D+i i per la captació de seus tecnològiques de multinacionals com ha estat passant en els darrers dos anys previs a la Covid-19 han de ser la clau en els propers anys per recuperar el lideratge que li pertoca en el camp del coneixement.
Però més enllà d’aquesta estratègia, una Barcelona capital d’Estat viurà una transformació inimaginable hores d’ara. Pensin només en la necessitat d’ambaixades de més d’un centenar de països, que dinamitzaran sense dubte la ciutat. Al Cercle Català de Negocis vam fer un estudi l’any 2015 on valoràvem en 400.000 m2 la necessitat de sòl per les ambaixades previsibles, amb milers de funcionaris d’altres estats, molt per sobre del personal consular actual. Però com a capital d’Estat, és obvi que caldran els ministeris i més personal funcionari que ara s’assumeix des de Madrid on fan vida i consumeixen. Pensin també en sectors típics a les capitals com el sistema bancari, ara present bàsicament a Madrid, grans consultores, enginyeries, etc. Tot això dibuixa una Barcelona molt més dinàmica i potent que no pas tenim avui, encara que sota el meu parer hauríem de descentralitzar part d’aquestes funcions a altres punts del territori i per tant l’impacte positiu no serà només per la ciutat si no per una gran part del país.
Finalment hi ha un altre sector que crec que caldrà potenciar en una futura Barcelona capital de Catalunya, la cultura. La major part de les capitals s’erigeixen com centres culturals del país, i Barcelona no pot ser menys. I en aquest sentit caldrà recuperar part del patrimoni català que està repartit arreu del món i que hauríem de concentrar de nou a casa nostra per posar en valor el que ha sigut històricament la ciutat. Trobo a faltar en aquest sentit, que la ciutat es converteixi en la capital medieval d’Europa.
Cap ciutat com la nostra té un patrimoni històric tant potent pel que fa referencia a l’època medieval (allargant ben bé fins al segle XVI) i que es poden resumir en construccions emblemàtiques i úniques com les drassanes (les més grans del món de l’època medieval), la Casa Llotja, l’església de Santa Maria del Mar o la Foneria de canons (recordem que Carles I va encarregar a Barcelona construir els canons de l’Armada invencible), junt amb les muralles, els carrers amb tots els oficis artesans o el patrimoni immaterial com la taula de canvi (primer banc públic d’Europa fundat el 1401) o el Consolat de Mar, font del dret marítim internacional durant 5 segles.
Barcelona és coneguda avui pel modernisme, també per l’art romànic, però caldria que esdevingués un clar referent de l’era medieval i sobretot pel que fa a la seva expansió comercial mediterrània. Barcelona és una ciutat única i cal que recuperi el seu lideratge, però abans caldrà que els partits independentistes definitivament ens posem d’acord per anar plegats.
24 
2 
