Avui, dia internacional de les Dones, continua una reivindicació per la igualtat de gènere que va començar fa més d’un segle, el 1911, aleshores reivindicant el dret a participar en el món laboral, és a dir, a tenir una independència econòmica respecte del marit, i ara amb una societat partriarcal que ha bastit sostres de vidre en gairebé tots els àmbits de la vida. Tot plegat, amb la xacra no resolta de la violència de gènere.
Catalunya disposa d’una llei d’igualtat efectiva de dones i homes, que estableix que “el dret fonamental de la igualtat de dones i homes constitueix un valor cabdal per a la democràcia i és una necessitat essencial en una societat democràtica moderna que vol eradicar el sistema patriarcal androcèntric i sexista”, i afegeix que la representació i la participació paritària de dones i homes en tots els àmbits de presa de decisions “és un requisit necessari per a assolir una societat realment democràtica”, raó per la qual estableix que “els poders públics de Catalunya han de prendre les mesures que calguin i adoptar les estratègies apropiades per a garantir-ho”.
Strawpoll MakerAquesta normativa defineix què entén per representació paritària: “la situació que garanteix una presència de dones i homes segons la qual cap sexe no supera el 60% del conjunt de persones a què es refereix ni és inferior al 40%, i que ha de tendir a assolir el 50% de persones de cada sexe”.
Per tot plegat us preguntem si penseu que només amb la legislació -que inclou, per exemple, la fixació de quotes per a dones en organismes- es pot aconseguir aquesta igualtat, o si per contra penseu que estem molt lluny d’assolir-la si no es produeix un canvi social radical en paral·lel. Sigui com sigui, encara queda molt camí per recórrer i aquest 8M cal continuar reivindicant una societat realment paritària i justa.
