Tot just a la sortida de l’estació de tren de Torre Baró, el Jesús descriu breument el seu barri. “Et trobaràs de tot”, diu aquest home que va néixer a Saragossa i que ara fa 22 anys que viu a Barcelona. Amb prou feines baixa al centre de la ciutat un o dos cops al mes i ho fa en transport públic perquè cap membre de la seva família té cotxe. “Hi ha prioritats i sustentar la família està per damunt de tot”, comenta. Però per al Jesús, que s’hi ha acostumat, això no és cap problema. “Hi ha gent que voldria que baixés el conductor, l’agafés en braços i el pugés a l’autobús”, diu amb sorneguera sobre les persones que es queixen del mal servei que ofereix el transport públic.
Uns metres més enllà, tres amics de mitjana edat prenen Coca-cola i unes braves en un bar. Remarquen que només agafen el cotxe els caps de setmana. L’Elisa, que no condueix, s’ho mira des de la distància i es reincorpora amb entusiasme i riure quan se’ls pregunta pel transport públic, que ella agafa cada dia per anar a treballar. “A les hores punta anem com sardines al tren”, diu. De set a deu del matí passa un tren cada 20 minuts; de tant en tant un de llarg, de tant en tant un de curt. “Al llarg hi entres empenyent la gent, però al curt, ni hi entres”, comenta la veïna de Ciutat Meridiana, que confirma que de vegades s’ha quedat atrapada a l’estació.
Una realitat amagada darrera de la ZBE
Cap dels tres amics que prenen una Coca-cola, ni el Jesús ni el seu amic que l’acompanya, el Toni, agafen sovint el cotxe. Alguns perquè no en tenen, altres perquè les noves restriccions els ho posen molt complicat. Els estudis que s’han fet fins ara apunten que la Zona de Baixes Emissions (ZBE) ja ha donat els primers resultats positius per a la ciutat de Barcelona. Però més enllà del saldo positiu en impacte ambiental, hi ha algun forat socialment rellevant pendent d’abordar. I és que segons una anàlisi de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), les zones amb rendes més baixes són on els veïns més han canviat de cotxe per obligatorietat. Tot i això, continuen sent les zones amb menys vehicles amb distintiu ambiental.
L’estudi de l’IERMB conclou que “no es pot afirmar que hi hagi hagut un perjudici cap a la població amb rendes més baixes perquè a la ciutat de Barcelona l’accessibilitat al transport públic és bona en tot el municipi”. Ara bé, la lletra petita de l’informe especifica que els barris de Ciutat Meridiana i de Torre Baró sí que pateixen una afectació major. En aquestes zones -segons l’informe- es concentren els sous més baixos, els cotxes més antics i, no menys important a l’hora de valorar com afecta la ZBE, una “accessibilitat al transport públic inferior a la de la resta de barris”.
“No em compraré cap altre cotxe perquè no puc”
Tornem a Ciutat Meridiana. L’Emili, que passeja el seu fill de 4 anys en un cotxet, no està gens preocupada per les restriccions de circulació i assegura que triga “uns 40 minuts fins al centre”. La veïna denota una felicitat que no trobem entre la Rosa Maria i la Maria. La primera ha hagut de donar de baixa dos cotxes i no se’n comprarà cap altre. “No puc”, sentencia. Tot i això, celebra que l’Ajuntament hagi incorporat la targeta verda, que li permet desplaçar-se de forma gratuïta. “Alguna cosa bé ha fet Colau”, conclou amb certa ironia. La Maria, d’altra banda, sí que ha pogut canviar-se el cotxe, malgrat afirmar que no entrava en els seus plans “a curt termini”. Això sí, a diferència d’altres veïns, cap de les dues renega del transport públic que hi ha al barri.
Hi ha veïns que directament mai han tingut cap cotxe. És el cas de l’Alan i la Blanca, que mostren una realitat força extensa al barri. Tots dos són hondurenys i formen un matrimoni amb dos fills que regenta una botiga d’electrònica als baixos d’un edifici de Ciutat Meridiana. “No ens podem permetre pagar el que el val el carnet de conduir”, declara l’Alan, que afirma que a Hondures sí que tenien el permís.
“Hi ha una paret divisòria que fa molt mal”
A l’altra banda de la frontera viu en Marc, un noi jove que no té cotxe. Però el seu pare, que és fuster, s’ha hagut de canviar la furgoneta amb què treballa. “El problema és la manca d’ajudes per pal·liar els efectes que generen aquestes normes”, afirma tot just abans de confirmar el que altres diuen del tren: “Altres anys encara, però és que passa aquest any no té nom, no ho havia vist mai”.
El Marc deixa anar una sensació força semblant a la que transmet el president de l’Associació de Veïns de Torre Baró, José Antonio Martínez: “La muntanya és una paret divisòria que ens fa molt mal”. Respecte de la ZBE, afirma que molts veïns creuen cap al centre de la ciutat “per portar gent gran al metge o al centre de dia”. I sense cotxe ni un bon transport públic això és inviable. “El nostre barri és diferent de la resta i sembla que els governs no entenen com funciona”, conclou.
Per a acabar-ho d’adobar, els problemes es multipliquen també dins del barri. “Ni tan sols Torre Baró està ben comunicat entre si”, diu Martínez, que assegura que per anar del tren a la zona nord del barri cal agafar dos autobusos regulars. Així, quines alternatives hi ha? El Metro (L11) passa cada 6 o 7 minuts entre setmana, el doble que l’L1, i deixa a l’L3 (verda) i L4 (groga), que fan molta volta. “Te’n vas a pràcticament a una hora de trajecte”, afirma Martínez. A Torre Baró, els veïns encara transmeten un pessimisme més gran que a Ciutat Meridiana respecte a com els afecta (i afectarà) la ZBE. Amb tot però, una única bona notícia: El bus a demanda. Aquesta opció impulsada per l’actual consistori sí que agrada i genera consens: “Volem que es quedi”.
1 
1 
