Els usuaris de les línies L3 i L2 del metro de Barcelona fa tres mesos i mig que senten per megafonia un avís repetitiu: “Per obres de millora, el funicular de Montjuïc està fora de servei. Un servei alternatiu de bus permet fer el mateix trajecte”. Cada dia. En català, castellà i anglès. Encara durarà fins a finals d’abril i no és la primera vegada: el primer semestre del 2016 ja hi va haver la mateixa operació.
La megafonia –que els viatgers habituals se saben de memòria– passa desapercebuda per a molts turistes, i quan arriben a l’accés al funicular del vestíbul de Paral·lel se’l troben tancat i amb un rètol que els envia al carrer a buscar un autobús.
Accés al funicular de Montjuïc a l’estació de Paral·lel, tancat des del 5 de novembre per les obres de la ‘gran revisió’ / Jordi Play
La “gran revisió” dels 25 anys o les 22.500 hores
Què li passa al funicular que està tants mesos aturat? La versió curta de la resposta és: té més de 25 anys i més de 22.500 hores de funcionament i necessitava una “gran revisió” en dues fases de sis mesos. La primera es va fer entre la tardor del 2015 i la primavera del 2016, i la segona s’està fent ara, des del novembre i, com a mínim, fins a Setmana Santa. La resposta llarga s’obté amb una visita a les obres, guiada pel cap d’explotació de la infraestructura, Carlos Sánchez.
La sala de màquines del funicular de Montjuïc, en obres, amb el cap d’explotació, Carlos Sánchez / Jordi Play
Ens endinsem en les obres –molt més del que es pot imaginar amb la paraula “revisió” encara que porti l’adjectiu “gran” – un dis en què també està aturat el Telefèric del Castell. En aquest cas és la revisió anual, de tres setmanes, perquè la “gran” ja la va passar el 2014.
Amb els dos serveis suspesos, diversos turistes vagaregen despistats per Miramar i pregunten com poden pujar al cim de la muntanya –el que farien amb el telefèric– o baixar al Paral·lel, el trajecte del funicular.
Uns 2.600 passatgers al dia
L’any passat, fins que va començar l’actual aturada el 5 de novembre, van fer servir el funicular 773.000 usuaris en deu mesos, segons les dades de TMB. Una mitjana de 2.600 passatgers utilitzen el funicular cada dia al maig, un mes que es considera representatiu perquè està entre la temporada baixa i l’alta. Ara, a l’hivern, l’afluència seria més baixa. Sigui com sigui, les xifres queden molt lluny de les del metro, que van dels dels 150.000 usuaris diaris als 360.000, segons la línia.
La tanca davant de l’estació del funicular a Montjuïc, en obres / Jordi Play
L’estricta norma del cable
El que marca la vida del funicular, però, és la normativa estricta del transport per cable, que obliga a revisar a fons les instal·lacions. La primera vegada és quan ha funcionat 22.500 hores (o quan té 25 anys, encara que no hagi fet aquestes hores). Tot i que el funicular de Montjuïc es va inaugurar per primera vegada l’any 1924, les instal·lacions es van renovar de cap a peus el 1992. Per això, entre el 2015-16 i el 2018-19 s’ha hagut de fer la primera gran revisió. La segona gran revisió s’hauria de fer al cap de 15.000 hores més, i la tercera, quan hagués funcionat de 10.000 hores més després de la segona. Però TMB ha triat una altra opció.
Substitució de peces per posar el “comptador a zero”
“La norma només obliga a desmuntar-ho tot i fer un assaig no destructiu de les peces dels elements sotmesos a fatiga. Si estan bé, es poden tornar a muntar, però com que el més car i el que dona més feina és el desmuntatge, hem decidit substituir les peces importants, l’eix principal, el folre de la politja matriu, components del reductor [l’equivalent al canvi de marxes] i altres elements perquè així posem el comptador a zero, i no caldrà repetir la gran revisió fins d’aquí a 22.500 hores més d’ús”, explica Carlos Sánchez.
La sala de comandaments, on ara els monitors mostren les obres i, quan hi ha el servei, les estacions, el túnel i els trens / Jordi Play
El 2016, es van renovar els combois i la sala de comandaments, des d’on es fa funcionar el funicular, que va sense conductor, i s’obren i es tanquen les portes. En la segona fase de “la gran revisió”, s’està renovant la sala de màquines, s’estan substituint les vies i s’està fent una cimentació nova a l’estació de Miramar, la que queda en pendent. També s’estan refent alguns murs de contenció del trajecte.
El tram final de la via del funicular de Montjuïc, en obres a Miramar / Jordi Play
Un trajecte de tan sols 760 metres
I tota aquesta complexitat és per fer un trajecte de només 760 metres, que és la distància que hi ha entre l’estació del Paral·lel, que és pràcticament plana, i la de Miramar, en pendent. Quan s’arriba a dalt, s’ha salvat uns 100 metres de desnivell. El cable que fa circular el funicular, de 50 mil·límetres de gruix, té una llargada total d’un quilòmetre: la distància entre estacions més el que engoleix la sala de màquines.
La meitat de velocitat que un metro
Normalment, aquest transport circula a 5 metres per segon i el recorregut dura tres minuts, però en èpoques de màxima ocupació –a l’estiu– pot arribar als 10 metres per segon i fer que la freqüència de sortides passi dels 10 minuts habituals als 3 minuts. La velocitat de 10 metres per segon equival a 36 km/h, la meitat de la velocitat d’un metro, que pot arribar a anar fins a 80 km/h però que se sol moure entre els 70 km/h i els 75.
L’estació del Paral·lel del funicular, en obres / Jordi Play
Si durant la temporada baixa o mitjana no es va al màxim de la velocitat possible no és per res que tingui a veure amb la seguretat. “Ha de ser igual de segur anar a 5 metres per segon que anar a 10 metres per segon, si no no ho faríem mai. El que passa és que si funcionéssim sempre a 10 metres per segon el desgast de les instal·lacions seria superior“, matisa Carlos Sánchez.
El carro tensor, al soterrani de l’estació de Paral·lel. Aquesta peça garanteix que el cable està sempre tensat adequadament / Jordi Play
Obres encara amb passatgers pel mig
Els treballs “del cable”, com diu Carlos Sánchez, és possible que s’acabin a temps per tornar a posar el funicular en servei per a Setmana Santa, a l’inici de la segona quinzena d’abril. Però el que és segur que no estarà a punt és la reforma de les estacions. “El que era obligatori de fer era la revisió i les reparacions que calguessin a la maquinària i les vies, però s’ha aprofitat per fer també una rehabilitació de les dues estacions, la de Miramar i la del Paral·lel. A la de Miramar, per exemple, s’està refent l’escala que porta del vestíbul al punt on s’agafa el funicular: no complia la normativa actual –era del 1924– perquè ara no hi pot haver trams de més de 15 esglaons sense un replà, i s’ha hagut de reestructurar.
L’escala de l’estació de Miramar del funicular de Montjuïc, en obres / Jordi Play
El projecte de rehabilitació de les estacions, que és de 20 mesos, no s’haurà completat quan el funicular pugui tornar a circular i es tornin a obrir les instal·lacions al públic. Els responsables de TMB entenen que el servei no es pot suspendre tant de temps i el que quedi dels treballs a les estacions s’acabarà de fer amb els passatgers anant amunt i avall, exactament igual que es fa la majoria de vegades al metro, excepte els casos en què, a l’agost, es tanquen algunes estacions durant unes setmanes per fer-hi obres.
