Nou revés judicial a TMB en matèria laboral. Una sentència del jutjat social número 18 de Barcelona condemna l’empresa a pagar 104.000 euros en concepte d’indemnitzacions per danys i perjudicis a 128 treballadors per no haver respectat els dies de descans per excés de jornada. La conclusió del jutge, tal com es llegeix a la sentència a què ha tingut accés el TOT Barcelona, és que TMB ha vulnerat la llei perquè ha privat d’un tipus concret de dies de descans –coneguts com a miniperíodes, o minis entre la plantilla– un grup de treballadors que els havien sol·licitat i després havien hagut d’agafar la baixa. Així, haurà d’indemnitzar els empleats que s’han vist afectats per aquesta pràctica al llarg dels 12 mesos anteriors a la interposició de la demanda, el 5 de setembre de l’any passat.
[r:1]
Els minis són dies de descans creats per compensar els excessos en l’horari derivats dels torns de treball dels empleats. La plantilla treballa amb diversos cicles cada mes, dividits en lletres A, B, C i D. Tot i així, cada departament té petites diferències, per exemple, en la nomenclatura dels cicles. A cadascun li correspon uns dies de festa a la setmana, però el canvi de torn pot provocar solapament i deixar treballadors sense dies de descans setmanal. Així, quan els empleats es queden sense els 10 dies mensuals de festa perquè s’han solapat dos torns, TMB utilitza el sistema de minis o dies de reducció de jornada (RJ) per compensar.
El sindicat CGT va presentar una demanda contra l’empresa perquè considerava que no respectava els drets laborals dels treballadors quan, si un empleat estava de baixa i coincidia que tenia minis, se’ls retirava i no el permetia recuperar els dies de descans després de la baixa. El jutge ha donat la raó al sindicat i obligarà l’empresa a compensar econòmicament 128 treballadors afectats i a “reassignar” els dies, segons consta a la sentència.
TMB recorre la sentència
Fonts de l’empresa afirmen que han presentat un recurs de suplicació. A més, remarquen que els minis i les vacances no són el mateix, tal com destaca també el jutge en el document. En aquesta diferència va basar l’empresa la seva defensa, argumentant que en el cas dels dies de vacances sí que s’han de mantenir encara que el treballador estigui de baixa, segons l’article 38 de l’estatut de treballadors. En canvi, els minis no són dies festius i “la pràctica generalitzada” de TMB és que els RJ es perdin si coincideixen amb una baixa, segons va al·legar TMB al judici.
Des de l’empresa detallen que els RJ es poden fer seguits, cosa que dona a “minivacances”, tal com es coneixen de forma interna. Tot i així, insisteixen, no són vacances, un detall en què la companyia ha basat la seva defensa. Durant el judici els serveis jurídics de TMB van considerar que una eventual condemna no podia incloure compensació econòmica, sinó en qualsevol cas podria obligar a retornar els dies de descans als treballadors afectats.
L’argumentació del jutge prossegueix i desmenteix TMB, ja que posa de relleu que en alguns departaments de l’empresa, com ara Senyalització i Comunicacions, es contempla que la baixa temporal no implica perdre els minis, de manera que cau l’argument que eliminar-los és una “pràctica generalitzada”. A més, afegeix que en el departament de Manteniment queda “a l’arbitrarietat de l’empresa” la decisió de concedir o no els dies de descans si el treballador ha estat de baixa. Aquesta diferència, recull la sentència, implica una vulneració del principi d’igualtat.
